Refugi de vida selvada Pasochoa

El Refugi de Vida Selvada Pasochoa, és un àrea natural protegida en la parròquia de Uyumbicho, del cantó Mejía de la província de Pichincha, a 45 km al surest de Quito, Equador, prop de la població de Amaguaña. Es localisa en les faldes interandinas del volcà colapsat del mateix nom i colindar cap a la vall interandino pel nort en la Facenda Medrano, pel sur en la Facenda Pasochoa de Montúfar, per l'est en la Facenda Pedregales i per l'oest en varis propietaris.

Refugi de vida selvada Pasochoa

El Refugi es troba en un bon estat de conservació gràcies al conveni de cooperació en el que s'assigna el seu maneig a Fundació Natura fins a l'any 2011. No obstant, per la chicoteta àrea que comprén i la seua rodalia a llocs poblats i agrícoles, està somés a fortes pressions externes, sobretot en les parts baixes adjacents, a on les activitats agrícoles i ganaderes han modificat els boscs, com les plantacions de pins.

Característiques

L'àrea es troba formada per quatre zones de vida d'acort a la recent classificació de la vegetació en Equador, sent estes: els boscs humits montano alt i montano baix, i els páramo de pajonal i de almohadillas. La major part del bosc es troba en estat secundari, pero existixen àrees de vegetació primària en les parts més pendents dins del cràter. Els páramo estan en millor estat de conservació, pero també són principalment secundaris.

Tota l'àrea que comprén el Refugi, està destinada a la conservació, educació ambiental i turisme de naturalea, pero en les parts baixes adjacents a esta reserva existixen facendes principalment ganaderes. El llímit de les àrees deforestades aplega just fins a la vora del bosc interandino, un dels últims remanentes en el centre-nort d'Equador. El bosc del Pasochoa ha segut la guia principal de molts estudis que busquen dessifrar la composició vegetal dels ecosistemes originals que varen cobrir els Andes. Mides de protecció i conte : no tocar als animals i no botar menjar ni fem anar en conte en els animals.

Flora

Els estudis botànics realisats han identificat al voltant de 232 espècies de plantes, destacant-se les heliconias, bromelias, falagueras i 23 espècies, entre terrestres i aérees, d'orquídees. Entre les principals espècies vegetals tenim la coa de cavall (Equisetum bogotense), la dent de lleó (Taraxacum officinale) espècie introduïda, el herba mora (Solanum nigrum), l'ortiga (Pilea sp.) i el llantén (Plantago rigida).

En el bosc hi ha ademés dominancia de surales (concentracions naturals de Chusquea spp.) en àrees de pendent forta. Entre els arbres que s'observen destaquen el aliso (Alnus acuminata), els pumamaqui (Oreopanax confusus i O. corazonensis), el polylepis (Polylepis reticulata) espècie endèmica dels Andes equatorians i la palma de rams (Ceroxylon alpinum), espècie nativa dels Andes en perill de desaparéixer en la serra per la seua tradicional utilisació per a la confecció d'adorns per a la celebració de la Semana Santa.

Zamarrito colilargo, espècie de colibrí característica que habita en el Refugi.