Refredat global
Font: SkepticalScience.
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El refredat global és una hipòtesis realisada durant la década de 1970 sobre el refredat imminent de la superfície de la Terra i l'atmòsfera que deuria culminar en un periodo d'extensa glaciació. Esta hipòtesis va tindre poc respal en la comunitat científica, pero va guanyar temporalment l'atenció popular per una combinació d'una llaugera tendència a la baixa de les temperatures a partir de la década de 1940 a principis de 1970 i els informes de prensa que no varen reflectir en exactitut l'alcanç complet de la lliteratura científica climàtic, és dir, un cos més gran i de més ràpit creiximent de la lliteratura que proyectava un futur calfament per les emissions de gasos d'efecte hivernàcul. L'actual opinió científica sobre el canvi climàtic és que la Terra no s'ha gelat de forma duradora, sino que al contrari va experimentar un calfament global durant el XX.[1]
Introducció: aproximació general
[editar | editar còdic]En els anys 70 es va realisar una estimació de les temperatures globals superficials, obtenint com resultat el refredat general del planeta des de 1945. Dels artículs científics considerant tendències climàtiques en el XXI, solament 10 % s'inclinen cap a futur refredat, mentres la majoria prediu futur calfament.[2] El públic general té poca idea sobre els efectes del diòxit de carbono sobre el clima, i Science News en maig de 1959 prevea un 25% d'increment de el CO2 atmosfèric en 150 anys des de 1850 a 2000, en la conseqüent tendència al calfament —l'increment real durant este periodo va ser és 29%.—[3] Paul R. Ehrlich menciona canvi climàtic per gas d'hivernàcul en 1968.[4] Cap a eixa época l'idea d'un refredat global va aplegar al públic per la prensa a mitan dels 1970s, i les Tº han parat de caure, i va haver acort en la comunitat climatològica sobre els efectes de calfament del diòxit de carbono.[5] En respuesya a tals reportes, l'Organisació Meteorològica Mundial va llançar un avís en juny de 1976 a on un molt significatiu calfament del clima global era provable.[6]
Actualment hi ha alguns acorts sobre els possibles efectes del refredat sobre la destorbament de la corrent del Golf, que provocaria un increment del mesclat en aigua dolça dins del Atlàntic Nort per fusions de glaciarés. La provabilitat de que això occurriese és generalment considerat com molt baix, i l'IPCC nota, "encara si els models de la circulació termohalina (THC) fallaren, encara hi hauria calfament sobre Europa. Per eixemple, en totes les integració de models climàtics globals (AOGCM) a on les forzantes radiativas s'incrementen, i el signe de canvi de temperatura sobre el noroest d'Europa és positiu."[7]
Mecanismes físics
[editar | editar còdic]El periodo de refredat és ben reproduït per (de 1999) els models climàtics globals (GCMs) que inclouen els efectes físics dels aerosolés sulfat, i hi ha acort general de que estos aerosolés varen ser la causa dominant del refredat de mitan de el XX. No obstant, per a eixe temps hi havia dos mecanismes físics més freqüents per a causar refredat: aerosols i forces orbitales.
Aerosols
[editar | editar còdic]L'activitat humana — majorment vista des de la crema de combustibles fòssilés, parcialment pels canvis en l'us de la Terra — incremente del número de micropartículas (aerosolés) atmosfèrics. Tenen un efecte directe: efectivament incrementen l'albedo planetari, gelant al planeta per reduir la radiació solar que alcança la superfície; i efecte indirecte: afectant propietats de les núvols per actuar sobre la seua nucleación.[8] A principis dels 1970s alguns especulaven en que l'efecte de refredat dominaria sobre l'efecte de calfament del CO2: vore discussió de Rasool & Schneider (1971), avall. A resulta d'observacions i en un canvi a la crema de combustibles menys contaminants, açò ya no sembla provable; el treball científic actual indica que calfament global és una conjectura més provable. Encara que la temperatura baixa prevista per este mecanisme ya s'ha descartat a la llum d'una millor teoria i el calfament observat, es creu que els aerosols han contribuït en una tendència de refredat (sobrepassaven pels auments en els gasos d'efecte hivernàcul) i també han contribuït a el "oscurecimiento global."
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Summary for Policymakers» (PDF). Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Intergovernmental Panel on Climate Change. Consultat el 2 de febrer de 2007.
- ↑ Peterson, Thomas & Connolley, William & Fleck, JohnAmerican Meteorological Society.
- ↑ Science News, 9 de maig 2009, p. 4, "Science Past"
- ↑ Erlich, Paul. «Paul Erhlich on climate change in 1968». Backseat driving. Consultat el 17 de novembre de 2005.
- ↑ Kukla, GJ, RK Matthews & JM Mitchell. «Atmospheric particles and climate: ca we evaluate the impact of mans activities?: Schneider». Quaternary Research, 2, 261- 9, 1972: "The end of the present interglacial". Consultat el 17 de novembre de 2005.
- ↑ World's temperature likely to rise; The Times; 22 de juny 1976; p. 9; col A
- ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change. «Climate Change 2001: The Scientific Basis». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 17 de novembre de 2005.
- ↑ (1971).Science.173doi:10.1126/science.173.3992.138.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfriamiento global» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.