Reflex faríngeu

El reflex faríngeu o reflex nauseoso, és un reflex en el que un estímul que entra en contacte en la part posterior de la gola o la base de la llengua, provoca la contracció dels músculs que contrauen la faringe, ocasionant també nàusees. Fisiológicamente té la finalitat de previndre l'atragantamiento, és dir, evitar l'obstrucció accidental de les vies respiratòries altes o miges.
En medicina este reflex s'explora tocant la part posterior de faringe en un depressor, esta maniobra provoca en circumstàncies normals la contracció de la regió faríngea posterior, per activació dels músculs constrictores de la faringe, fenomen que s'acompanya a voltes de nàusees. l'arc reflectixc està format pel IX parell craneal per a la via sensitiva i el X parell craneal per a la motora.[1][2]
Durant la deglució dels aliments, el reflex faríngeu s'inactiva, per senyals nervioses inhibidores que són transmeses des del centre de la deglució en el tronc encefálico, al centre nauseoso. Estes senyals inhibidores, són les responsables de que quan estem menjant, els aliments que entren en contacte en la faringe, no desencadenen l'arc reflectixc.
Referències
- ↑ Sonia Fermín de Sánchez: Examen neurològic pràctic, la seua interpretació clínica. Consultat el 21 de maig de 2014
- ↑ Horacio A. Argente, Marcelo Álvarez: Semiologia Mèdica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reflejo faríngeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.