Recompensa dominant
| C | D | |
|---|---|---|
| C | 1, 1 | 0, 0 |
| D | 0, 0 | 0, 0 |
En teoria de jocs, un equilibri de recompensa dominant és un equilibri de Nash que és pareto òptim. És dir, entre tots els equilibris de Nash d'un joc, l'equilibri de recompensa dominant reporta a lo manco la mateixa recompensa que qualsevol atre equilibri per a tots els jugadors i estrictament més que un.
La dominancia de recompensa és un concepte de solució introduït per Harsanyi i Selten en 1988. Sugerix que si el restant de factors són iguals, els individus tendiran a elegir l'equilibri de Nash que té recompensa dominant sobre els demés. Per eixemple, considere's el joc de coordinació ací mostrat.
Este joc té dos equilibris de Nash, (C, C) i (D, D). Sembla clar que els dos jugadors elegirien (C, C), l'equilibri de recompensa dominant. No obstant, tots els casos no són tan evidents. Un eixemple en el que els individus poden elegir una estratègia de recompensa no dominant és la caça del cérvol.
Referències
[editar | editar còdic]- Harsanyi, J.C. i R. Selten (1988) A General Theory of Equilibrium Selection in Games. Cambridge, MA: MIT Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recompensa dominante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.