Anar al contingut

Receptor de glutamat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Receptor de glutamat

Els receptors de glutamat són un tipo de molècules receptores del principal neurotransmissor excitatorio del cervell, el glutamat.[1] Estes proteïnes receptores es classifiquen en dos famílies: la de receptors ionotrópicos i la de receptors metabotrópicos.

Existixen tres famílies de receptors ionotrópicos de glutamat, que actuen com a canals de cations: els receptors de N-metil-D-aspartato (receptors NMDA); els d'àcit alfa-amino-3-hidroxi-5-metil-4-isoxazolpropiónico (receptors AMPA); i els de kainato (receptors de kainato).
Sobre els receptors metabotrópicos, estan acoplats a proteïnes G, i modifiquen la resposta dels canals de membrana i les concentracions de segons mensagers com el diacilglicerol o l'AMP cíclico.[2]


Tant els receptors metabotrópicos com els ionotrópicos es troben relacionats en el procés de plasticitat sinàptica.[3] L'increment o disminució del número de receptors ionotrópicos en la cèlula postsináptica pot conduir a l'activació o depressió d'esta cèlula a llarc determini, respectivament.[4][5] De modo paralel, els receptors metabotrópicos poden modular la plasticitat sinàptica controlant la síntesis de proteïnes (a través de segons mensagers) en la cèlula postsináptica.[6] Els receptors de glutamat es troben tant en neuronas com en cèlules de la glía del sistema nerviós central.[7] S'ha sugerit que, en les cèlules gliales, modulen l'expressió gènica durant la seua proliferació i diferenciació des de precursors de cèlules gliales.[8]

Receptors AMPA

Artícul principal → Receptor AMPA.


Els receptors AMPA són tetrámeros composts per subunidades que en humans presenten quatre tipos diferents.[9][10][11] La majoria dels receptors contenen monòmers distints, i, en general, es tracta de dímers simètrics.[12][13] L'activitat dels monòmers i, per tant, del receptor, pot regular-se per mig de fosforilación.[14]

Com tots els receptors ionotrópicos de glutamat, actuen com a canals. Per a això, a lo manco dos subunidades deuen, cada una, unir a un agonista; açò produïx l'obertura del poro.[15] Una volta obert, el canal es desensibiliza ràpidament, lo que per al tràfic de cations pel seu interior. Esta parada depén d'un canvi conformacional que modifica l'àngul del lloc d'unió, tancant el poro.[16] El seu tancament i obertura a alta velocitat permeten que la transmissió sinàptica siga molt ràpida en el sistema nerviós central.[15]

Receptors NMDA

Artícul principal → Receptor NMDA.


Tenen un paper fonamental en els processos de plasticitat neuronal i memòria.[17] La seua activació conduïx a l'obertura d'un canal iònic no selectiu per a tota classe de cations. El receptor pot activar-se a resulta d'una diferència de potencial en presència de ions Mg2+. Açò permet el fluix de ions Na+ i inclús de baixes cantitats de Ca2+ (cap a la cèlula) i de K+ (cap a fòra de la cèlula). Este fluix de ions de calcio es considera crític durant el procés de plasticitat fenotípica, un procés celular involucrat en l'aprenentage i memorisació.[18][19]

Referències

  1. ↑ «Glutamate Receptors - Structures and Functions». Centre of Synaptic Plasticity. University of Bristol (4 de giner de 2007). Archivat des de l'original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 7 de decembre de 2009.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Debanne D, Daoudal G, Sourdet V, Russier M(2003).«Brain plasticity and ion channels».J. Physiol. Paris.97(4-6): 403–14.doi:10.1016/j.jphysparis.2004.01.004.
  4. ↑ Pérez-Otaño I, Ehlers MD(maig de 2005).«Homeostatic plasticity and NMDA receptor trafficking».Trends Neurosci..28(5): 229–38.doi:10.1016/j.tins.2005.03.004.
  5. ↑ Asztély F, Gustafsson B(febrer de 1996).«Ionotropic glutamate receptors. Their possible role in the expressió of hippocampal synaptic plasticity».Mol. Neurobiol..12(1): 1–11.doi:10.1007/BF02740744.
  6. ↑ Weiler IJ, Greenough WT(agost de 1993).«Metabotropic glutamate receptors trigger postsynaptic protein synthesis».Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A..90(15): 7168–71.
  7. ↑ Teichberg VI(decembre de 1991).«Glial glutamate receptors: likely actors in brain signaling».FASEB J..5(15): 3086–91.
  8. ↑ Steinhäuser C, Gall V(agost de 1996).«News on glutamate receptors in glial cells».Trends Neurosci..19(8): 339–45.
  9. ↑ «Glutamate receptors: Structures and functions. University of Bristol Centre for Synaptic Plasticity.». Archivat des de l'original, el 15 de setembre de 2007. Consultat el 2 de setembre de 2007.
  10. ↑ Shi SH, Hayashi I, Petralia RS, et al.(1999).«Rapid spine delivery and redistribution of AMPA receptors after synaptic NMDA receptor activation».Science.284(5421): 1811–6.doi:10.1126/science.284.5421.1811.
  11. ↑ Song I, Huganir RL(2002).«Regulation of AMPA receptors during synaptic plasticity».Trends Neurosci..25(11): 578–88.doi:10.1016/S0166-2236(02)02270-1.
  12. ↑ Mayer, M. L. (2005). Glutamate receptor ion channels. Current Opinion in Neurobiology, 15 (3), 282-288.
  13. ↑ Greger IH, Ziff EB, Penn AC(agost de 2007).«Molecular determinants of AMPA receptor subunit assembly».Trends Neurosci..30(8): 407–16.doi:10.1016/j.tins.2007.06.005.
  14. ↑ Boehm J, Kang MG, Johnson RC, Esteban J, Huganir RL, Malinow R(juliol de 2006).«Synaptic incorporation of AMPA receptors during LTP is controlled by a PKC phosphorylation site on GluR1».Neuron.51(2): 213–25.doi:10.1016/j.neuron.2006.06.013.
  15. ↑ 15,0 15,1 Platt SR(2007).«The role of glutamate in central nervous system health and disease--a review».Vet. J..173(2): 278–86.doi:10.1016/j.tvjl.2005.11.007.
  16. ↑ Armstrong N, Jasti J, Beich-Frandsen M, Gouaux I(octubre de 2006).«Measurement of conformational changes accompanying desensitization in an ionotropic glutamate receptor».Cell.127(1): 85–97.doi:10.1016/j.cell.2006.08.037.
  17. ↑ Clinical Implications of Basic Research: Memory and the NMDA receptors
    • Archivat el 22 de agost de 2009 archivat en Wayback Machine., Fei Li and Joe Z. Tsien, N Engl J Med, 361:302, July 16, 2009
  18. ↑ Dingledine R, Borges K, Bowie D, Traynelis SF(març de 1999).«The glutamate receptor ion channels».Pharmacol. Rev..51(1): 7–61.
  19. ↑ Liu I, Zhang J(octubre de 2000).«Recent development in NMDA receptors».Chin. Med. J..113(10): 948–56.