Rebutia minuscula var. wessneriana
Rebutia minuscula var. wessneriana és una varietat de planta suculenta pertanyent al gènero Rebutia, dins de la família Cactaceae. És una varietat de l'espècie Rebutia minuscula i és endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de Jujuy.
Descripció
Rebutia minuscula var. wessneriana és una varietat de chicotet tamany que creix formant grups densos per mig de ramificacions que sorgixen a nivell del sol. En el temps desenrolla agrupacions compactes o montículs que poden alcançar fins a 15 cm d'esgambi.
Es tracta d'un tàxon molt variable l'apariència del qual canvia notablement en funció de les condicions ambientals. El número, tamany i coloració de les espines depenen especialment de l'intensitat lumínica. En condicions d'escàs allumenament les espines són menys numeroses, més fines i de color blanc, mentres que l'exposició a una radiació solar intensa favorix el desenroll d'espines més robustes en tonalitats parduzcas. Algunes d'estes variacions també s'associen a poblacions geogràficament separades, per lo que en el passat vàries formes varen ser descrites com a espècies independents.
Els brots són globosos deprimits, de color vert lluent, encara que poden adquirir tonalitats verda rojoses baix una exposició solar intensa. Carixen d'espines en l'àpiç i alcancen fins a 7 cm d'altura i 8 cm de diàmetro. Presenten un sistema radicular compost per raïls fibrosas.
El cos mostra costelles dispostes en espiral que no sempre es troben completament dividides en tubèrculs. Quan estos apareixen, presenten forma hexagonal i alcancen aproximadament 2 mm de llongitut. Les areolas són elíptiques, de color blanc, medixen al voltant de 5 mm de llongitut i es disponen separades entre sí per una distància similar.
De les areolas sorgixen unes 25 espines de fins a 20 mm de llongitut. Les espines centrals i radials a penes es distinguixen entre sí. Són rígides, semblants a cerdes i solen entrellaçar-se unes en unes atres. La seua coloració és generalment blanc grisácea o casi blanca, encara que les espines superiors poden presentar l'àpiç parduzco.
Les flors apareixen en els laterals dels brots i alcancen fins a 5,5 cm de diàmetro. Presenten una cridanera coloració que varia entre el roig escarlata lluent i el roig sanc, en la gola groguenca. El pericarpelo i el tubo floral són rojos i estan coberts per escates de tonalitat roig violácea. Els segments del periant són estretament lanceolados, molt puntaguts i medixen aproximadament 3 cm de llongitut i 6 mm d'esgambi. Els filaments mostren una tonalitat rojosa i sostenen anteres de color groc pàlit. El pistil és rosa anaranjado i permaneix unit al tubo floral en la seua base a lo llarc de 2 o 3 mm.
Els fruts són globosos, medixen entre 5 i 7 mm de diàmetro i adquirixen una coloració que oscila entre el violeta pàlit i el violeta rojós apagat. La seua superfície presenta escates de color púrpura. Les llavors són oblongas, superen 1 mm de llongitut i posseïxen una testa negra lluenta. El fil se situa en posició basal i presenta una coloració blanc groguenca.[1][2]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució natural d'esta varietat s'estén pel noroest d'Argentina, a on està present en la província de Jujuy. Habita principalment en ecosistemes subtropicals, a altituts compreses entre els 1600 i els 2400 m s. n. m.[2][3]
Referències
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 567. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Rebutia minuscula subs. wessneriana». www.llifle.net. Consultat el 2026-06-06.
- ↑ «Rebutia minuscula var. wessneriana (Bewer.) Eb.Scholz | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rebutia minuscula var. wessneriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.