Reactància inductiva

Els efectes de la corrent elèctrica que circula sobre un conductor són dos principals, el calòrica i el magnètic.

• El calòric és cridat efecte Joule i és el que calfa una resistència d'una plancha de roba, un filament de lamparilla, un foguer elèctric, o una barbacoa d'interiors.
• L'efecte magnètic posa en marcha els motors elèctrics, s'usa en el reactor de tubo fluorescent per a llimitar la corrent circulant, produïx una purna elèctrica en una mistera de cuines del tipo "magic clic" o està present en els chisperos d'encés en cuines que ya ho integren, etc.

Resistència i reactància

La resistència elèctrica és definida com la dificultat o oposició que una corrent elèctrica té per a circular per un conductor elèctric, per això "paga" un cert "preu" en forma de "energia dissipada per calor sigles de EDC", la que és produïda per esta circulació.

En el cas de no ser un conductor comú per tindre una capa de barniz i estar enrollado sobre una cavitat o buit moltes voltes com una bobina, existirà una concentració dels efectes calòrics i magnètics dins de la bobina. Ara be, si la corrent circulant és del tipo que canvia de sentit periòdicament o corrent alterna, tant l'efecte calòric com el magnètic variaran d'acort en lleis físiques ya conegudes, sent l'efecte magnètic el que més interessa en este assunt. La llei de Lenz diu que tot conductor somés a un camp magnètic variable, crea en sí una corrent induïda que tendix a opondre els seus efectes a la causa que la produïx. Cridem a l'oposició a la circulació reactància. Per a una bobina o inductància és denominada reactància inductiva. L'inductància ("L" henrios) d'una bobina no és una reactància inductiva . La reactància inductiva és Xl = (2π)(f)(L); a on "L" és l'inductància en henrios - "f" és la freqüència (Hertz) - 2π és una constant - "XL" és la reactància inductiva en Ohms.

Puix be, si la reactància inductiva és lo que s'opon a la circulació d'una corrent variable i justament apareix per la circulació d'esta corrent variable, ya siga alterna o contínua pulsante, és d'esperar que els seus efectes siguen més accentuats quant major siga la concentració de magnetisme en l'inductor. Com sabem que el magnetisme apareix quan circula una corrent elèctrica, és de supondre que este magnetisme (i per això la seua reacció), siga major quant major siga esta corrent circulant i que de la mateixa manera major serà la concentració del magnetisme quant més voltes la corrent passe pel mateix lloc a on crearà el camp magnètic o siga quant major siga la cantitat de les espiras o regressos que la bobina inductora o inductor posseïxca.

Breu descripció d'este simple fenomen: la reacció de la bobina o inductor a la corrent variable pot ser explicada en supondre que el camp magnètic creat anara una atra forma d'energia que en crear-se absorbix de l'energia elèctrica aquell conegut efecte magnètic i en desaparéixer torna una gran part de l'energia elèctrica absorbida per a la seua creació.