Rapte de les sabinas (Pietro dona Cortona)
El Rapte de les sabinas és un quadro de Pietro dona Cortona que representa l'episodi mític del mateix nom. Va ser realisat entre 1629 i 1630, aproximadament, i es conserva en la pinacoteca dels Museus Capitolinos de Roma,Itàlia.[1]
Inicialment, este llenç estava destinat a la família dels seus primers mecenes, els rics banquers florentinos Sacchetti.[2] La moradura Sacchetti havia encarregat esta obra perque volia destacar l'antiguetat de la seua família, recentment instalada en Roma.
Este quadro està considerat com un "manifest" de la pintura barroca romana.[2][3]
Descripció
Este episodi és relatat per Plutarco i Tito Livio i es referix als orígens mítics de Roma.[4] Pietro Berrettini dona Cortona situa l'escena davant una arquitectura antiga, en l'obelisc i un temple a la dreta (reconeixible per la seua frontón triangular) que és el de Neptú.[5] En la mitologia romana, Neptú era el deu de les mars, oceans, fonts i rius: Berrettini ho representa en la part superior esquerra de la seua composició com una estàtua reconeixible pel seu atribut, el fitora. S'observa als seus peus la presència d'un gerro que podria ser un símbol de lo que representa (l'aigua), ya que l'escena no es desenrolla prop del mar.
Cortona va decidir sense dubte representar esta escena en este escenari per a fer referència als «jocs de Neptú» organisats per Rómulo per a atraure als Sabinos i raptar a les seues dònes i filles. No obstant, tota esta arquitectura antiga queda amagada per una massa de vegetació dels mateixos matisos cromàtics. Esta última deixa entrevore un cel molt tormentoso i turbulento que es fa eco de l'escena que es desenrolla en primer pla.
Personages
El primer pla està ocupat per tres grups de dos personages en poses que fan que el conjunt semble una obra de teatre.[5]
La parella de l'extrem dret del quadro està inspirada en una escultura de Bernini, el rapte de Proserpina.[6] En la representació de Bernini, Proserpina lluita en gests agitats mentres intenta aüixar al seu agressor en la mà esquerra. No ocorre aixina en el quadro de Cortona, a on «Proserpina» no intenta aüixar al seu agressor, sino que el seu gest expressa més be la seua por i el seu desig de fugir, sense que açò siga possible. És un gest de desesperació. La Sabina de la parella de l'extrem esquerre adquirix un aire més de fatalitat en mirar al chiquet de la seua dreta, pero no fa cap gest de repulsa. La Sabina del centre tampoc fa un gest violent, pero intenta desfer-se del seu agressor en la mà esquerra mentres mira a un dels seus companyers.
Pietro dona Cortona va realçar els grups sobre un fondo més pla la composició del qual recorda els relleus de el XVI.
Composició
No obstant, Pietro dona Cortona juga en el desequilibri. Tota la composició és asimètrica i s'organisa seguint llínees diagonals.[7] Hi ha un eix diagonal entre les dos dònes de les parelles de la dreta que s'amplifica en les seues mirades. Per a mantindre l'equilibri, hi ha diagonals opostes. Una llínea més serpenteante està representada pel cos de la sabina de la parella de l'esquerra. Tocs de color, com el blau del vestit de la sabina, trenquen el to uniforme més be dorat (la llum rossa típica de Venècia) que respon al joc de diagonals i mirades.[8]
Els trages s'inspiren en els de l'época clàssica, en les armadures dels soldats i els vestits de les dònes a on tot està molt detallat, com esculpido en ombres.[5] Ací Pietro dona Cortona va alcançar la seua madurea estilística.
Referències
- ↑ «Ratto delle Sabine | Musei Capitolini».
- ↑ 2,0 2,1 Éditions Larousse. «Pietro Berrettini dit Pietro dona Cortona en français Pierre de Cortone - LAROUSSE» (en fr).
- ↑ Comune vaig donar Roma, I musei Capitolini, guida, Milano, Mondadori Electa S.p.A., 2013, p. 221. (italià)
- ↑ «Il Ratto delle Sabine» (en it).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Nifosì, Giuseppe (2016-07-01). Art in opera. vol. 4 Dal naturalisme seicentesco all'Impressionismo: Pittura Scultura Architettura (en it), Gius.Laterza & Figli Spa. ISBN 978-88-421-1433-8.
- ↑ «Il Ratto delle Sabine - Pietro dona Cortona, Pietro Berrettini - Scheda Opera Roma - Art.it» (en it).
- ↑ «Rape of the Sabines - Pietro dona Cortona» (en inglese).
- ↑ «donar-pietro-dona-cortona/ ARTE I DIVERSITA’: “IL RATTO DELLE SABINE” DI PIETRO DA CORTONA» (en it).
Bibliografia
- Giuliano Briganti, Pietro dona Cortona, Florencia, 1962. (italià)
- Marco Cardinali, M. Beatrice De Ruggieri, Patrizia Masini, Il “Ratto delle Sabine” vaig donar Pietro dona Cortona, “Bollettino dei Musei Comunali vaig donar Roma”, ns, IX, 1995, pp. 147-157. (italià)
- Sergio Guarino, Patrizia Masini (ed.), Pinacoteca Capitolina – Catalogue generale, Milà 2006. (italià)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rapto de las sabinas (Pietro da Cortona)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.