Anar al contingut

Rapicactus mandragora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La mandrágora,[1] biznaguita o palito (Turbinicarpus mandragora) és una espècie fanerógama pertanyent a la família Cactaceae. Té forma globosa, medix fins a 5 cm d'altura i 6 cm de diàmetro. Les florés són hermafroditas, pero requerixen del polen d'atres plantes per a fecundarse, són polinizadas per insectes alados i formigues,[2] són de color blanc, en una llínea mija de color rojós, medixen fins a 2 cm de llongitut i 2.5 cm de diàmetro. Esta espècie es reproduïx vàries voltes durant la seua vida (estartegia de reproducció policárpica), les llavors són dispersades per animals, el vent i l'aigua.[2]

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Plantes usualment solitàries, més o menys globosas, de color gris verdoso, de 3 a 5 cm d'altura i de 4 a 6 cm de diàmetro. Raïls llargues, napiformes. Tubèrculs cònics. Espines centrals 1 a 2, blanquecinas, tornant-se obscures en l'edat, erectas, rígides, 18 a 22 mm de llongitut. Espines radials 8 a 14, blanques, rígides, de 8 a 15 mm de llongitut. Florés blanques en una llínea mija rojosa, de 2 cm de llongitut, i de 2.5 cm de diàmetro.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Esta espècie té una distribució restringida,[4] és endèmica de Mèxic i es localisa en les regions de Parres i Viesca, en l'estat de Coahuila de Saragossa,[3][5] i en els estats de Nou #León[6] i Sant Luis Potosí.

Creix en llocs en vegetació de xara xerófilo, microfilo i xara desértico rosetófilo, a una altitut d'1,500 m s.n.m. En sols calcáreos, en alas i tossals.[5][4]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Esta espècie es troba fortament amenaçada per la colecta illegal, i aünat a que la seua distribució és molt reduïda i les seues poblacions molt menudes, esta pràctica està provocant que les seues poblacions decreixquen.[4] Es troba baix la categoria d'Amenaçada (A) en la NOM-059-SEMARNAT-2010.[1] L'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) la considera En Perill Crític (CR) (Critically Endangered). En este cas, la IUCN reconeix dos subespecies, la nominal (mandrágora) i pailanus, i no aclarix si l'evaluació de l'espècie involucra les dos subespecies. Este gènero s'inclou en l'Apèndix I de la CITES.[7] En ser una espècie amenaçada, en Mèxic el seu maneig es troba regulat baix el Còdic Penal Federal,[8] la Llei General de l'Equilibri Ecològic i Protecció a l'Ambient,[9] i la Llei General de Vida Selvada.[10]

Ornamental

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2010) , Mèxic: Diari Oficial de la Federació.
  2. 2,0 2,1 «Número cromosòmic i apareament meiòtic en Turbinicarpus valdezianus (Möller) Glass & Foster (Cactaceae)».Acta Botànica Mexicana.
    17-25.
  3. 3,0 3,1 (2001) [1], 1a. edició, O.S.A: Timber Press, pp. 776. ISBN 0-88192-498-9.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Turbinicarpus mandragora. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2013.2» (en anglés).
  5. 5,0 5,1 «Plantes vasculars endèmiques de Coahuila i algunes àrees adjacents».Acta Botànica Mexicana.
    1-46.
  6. (2010) , Nova Science Publishers, Inc., pp. 21-50.
  7. «Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades. Apèndixs I, II i III» (en espanyol). Consultat el 15 de novembre de 2014.
  8. «Còdic Penal Federal» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
  9. «Llei General de l'Equilibri Ecològic i Protecció a l'Ambient» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
  10. «Llei General de Vida Selvada» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des d'el original, el 16 de març de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons