Anar al contingut

Rapicactus mandragora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La mandrágora,[1] biznaguita o palito (Turbinicarpus mandragora) és una espècie fanerógama pertanyent a la família Cactaceae. Té forma globosa, medix fins a 5 cm d'altura i 6 cm de diàmetro. Les flors són hermafroditas, pero requerixen del polen d'atres plantes per a fecundarse, són polinizadas per insectes alados i formigues,[2] són de color blanc, en una llínea mija de color rojós, medixen fins a 2 cm de llongitut i 2.5 cm de diàmetro. Esta espècie es reproduïx vàries voltes durant la seua vida (estartegia de reproducció policárpica), les llavors són dispersades per animals, el vent i l'aigua.[2]

Classificació i descripció

Plantes usualment solitàries, més o menys globosas, de color gris verdoso, de 3 a 5 cm d'altura i de 4 a 6 cm de diàmetro. Raïls llargues, napiformes. Tubèrculs cònics. Espines centrals 1 a 2, blanquecinas, tornant-se obscures en l'edat, erectes, rígides, 18 a 22 mm de llongitut. Espines radials 8 a 14, blanques, rígides, de 8 a 15 mm de llongitut. Flors blanques en una llínea mija rojosa, de 2 cm de llongitut, i de 2.5 cm de diàmetro.[3]

Distribució

Esta espècie té una distribució restringida,[4] és endèmica de Mèxic i es localisa en les regions de Parres i Viesca, en l'estat de Coahuila de Saragossa,[3][5] i en els estats de Nou #León[6] i Sant Luis Potosí.

Ambient

Creix en llocs en vegetació de xara xerófilo, microfilo i xara desértico rosetófilo, a una altitut d'1,500 m s.n.m. En sols calcáreos, en alas i tossals.[5][4]

Estat de conservació

Esta espècie es troba fortament amenaçada per la colecta illegal, i aünat a que la seua distribució és molt reduïda i les seues poblacions molt menudes, esta pràctica està provocant que les seues poblacions decreixquen.[4] Es troba baix la categoria d'Amenaçada (A) en la NOM-059-SEMARNAT-2010.[1] L'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) la considera En Perill Crític (CR) (Critically Endangered). En este cas, la IUCN reconeix dos subespècies, la nominal (mandrágora) i pailanus, i no aclarix si l'evaluació de l'espècie involucra les dos subespècies. Este gènero s'inclou en l'Apèndix I de la CITES.[7] En ser una espècie amenaçada, en Mèxic el seu maneig es troba regulat baix el Còdic Penal Federal,[8] la Llei General de l'Equilibri Ecològic i Protecció a l'Ambient,[9] i la Llei General de Vida Selvada.[10]

Usos

Ornamental

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Semarnat (2010). Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades-Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi-Llista d'espècies en risc. Dijous 30 de decembre de 2010., Mèxic: Diari Oficial de la Federació. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Reis-Valdés, M.H.; Gómez-Martínez, M.(2000).«Número cromosòmic i apareament meiòtic en Turbinicarpus valdezianus (Möller) Glass & Foster (Cactaceae)».Acta Botànica Mexicana.: 17-25.
  3. ↑ 3,0 3,1 Anderson, I.F. (2001). The cactus family, 1a. edició, O.S.A: Timber Press, pp. 776. ISBN 0-88192-498-9.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Fitz Maurice, B.; Gómez-Hinostrosa, C.; Fitz Maurice, W.A.; Hernández, H.M. (2013). «Turbinicarpus mandragora. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2013.2» (en anglés).
  5. ↑ 5,0 5,1 Vila-real-Quintanilla, J.A.; Carrasca-Domínguez, J.A.(2005).«Plantes vasculars endèmiques de Coahuila i algunes àrees adjacents».Acta Botànica Mexicana.: 1-46.
  6. ↑ Foroughbakhch, P.R.; Alanis Flores, G.J; Hernández Piñero, J.L. (2010). Structural Analysis, Nova Science Publishers, Inc., pp. 21-50.
  7. ↑ CITES. (2013). «Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades. Apèndixs I, II i III» (en espanyol). Consultat el 15 de novembre de 2014.
  8. ↑ Còdic Penal Federal (1931). «Còdic Penal Federal» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des de l'original, el 10 d'octubre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
  9. ↑ LGEEPA (1988). «Llei General de l'Equilibri Ecològic i Protecció a l'Ambient» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des de l'original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2015.
  10. ↑ Llei General de Vida Selvada (2000). «Llei General de Vida Selvada» (en espanyol). Diari Oficial de la Federació (DOF). Archivat des de l'original, el 16 de març de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2014.

Enllaços externs

Commons