Ranoidea caerulea

granota arborícola verda d'Austràlia (Ranoidea caerulea)

La granota arborícola verda d'Austràlia, granota arborícola de White o granota arborícola rechoncha (Litoria caerulea) és una espècie d'amfibi anur pertanyent a la família Pelodryadidae nativa d'Austràlia i Nova Guinea, en poblacions introduïdes en Nova Zelanda i Estats Units. L'espècie pertany al gènero Litoria. La seua fisiologia és similar a la d'algunes espècies del gènero, particularment la granota arborícola magnífica (Litoria splendida) i la granota arborícola jaganta (Litoria infrafrenata).

La granota arborícola verda és una espècie de gran tamany en comparació a la majoria de les atres espècies de granotas australianes, alcançant 10 cm de llarc. El promig de vida de Litoria caerulea en captiveri, prop de 16 anys, és major que el de les demés granotes. Les granotes arborícolas verdes són dòcils i estan adaptades a la vida prop de vivendes humanes. A sovint li les troba en les finestres o dins de cases, menjant insectes atrets per la llum.

Pel seu comportament i a les seues traces físiques, Litoria caerulea s'ha convertit en una de les granotes més conegudes en la seua regió d'orige i en una mascota exòtica popular en tot lo món. Les secrecions de la pell de la granota tenen propietats antiviralés i antisépticas que poden resultar útils en preparacions farmacèutiques.

Taxonomia

Les granotes verdes arborícolas compartixen el gènero Litoria en dotzenes d'espècies de granotes endèmiques d'Australasia. El nom comú de l'espècie en anglés, "White's tree frog", és en honor a la primera descripció de John White en 1790. La granota verda de l'arbre de White va ser la primera granota australiana científicament classificada; l'espècimen va ser trobat en la colecció de sir Joseph Banks, pero va ser destruït en el bombardeig alemà del Museu Hunterian en el Royal College of Surgeons en Londres en la Segona Guerra Mundial.

Originalment, l'espècie va ser anomenada "granota blava" (Granota caerulea) pese a que el seu color siga vert. Els #espècimen originals de White enviats a Anglaterra varen ser danyats pel conservant i varen semblar blaus. El color de la granota és causat per pigments blaves i verts coberts per una capa groga. El conservant va destruir la capa groga i li va donar a la granota un aspecte blau. L'epítet específic, caerulea, que significa "blau" en llatí, ha permaneixcut igual. La granota es coneix simplement com la "granota arborícola verda". No obstant, eixe nom és donat a sovint a la majoria de les granotes arborícolas verdes de la regió, per eixemple, a la granota arborícola verda americana (Hyla cinerea).

Descripció

La granota arborícola verda pot créixer fins a 10 cm de llongitut. El seu color depén de la temperatura i del color de l'entorn, variant de marró a vert; la superfície ventral és blanca. Presenta, ocasionalment, manchitas blanques de forma irregular en la seua esquena de fins a 5 mm de diàmetro, les quals aumenten en cantitat en l'edat. La granota té grans discs en els extrems de cada pata, d'al voltant de 5 mm de diàmetro a la madurea. Estos discs els permeten a les granotes adherir-se a les superfícies mentres escalen i, inclús, trepar verticalment en cristals. Els ulls són dorats i tenen irises horisontals, típics del gènero Litoria. Els dits dels membres anteriors estan units entre sí en un terç de la seua llongitut per una membrana cutànea. Els dits dels membres posteriors, en canvi, es troben units per tal membrana en tres quartes parts de la seua llongitut. El tympanum (una membrana de la pell similar a un tímpan) és visible.

La granota arborícola verda és similar a la granota arborícola magnífica (Litoria splendida), que habita solament en el noroest d'Austràlia, i pot ser distinguida per la presència de grans glándulas parótidas i glándulas rostrales en el cap. La granota arborícola jaganta (Litoria infrafrenata) també és generalment confosa en la granota arborícola verda. La principal diferència entre estes dos és una ralla blanca distinta a lo llarc de la vora de la quijada inferior de la granota arborícola jaganta, la qual no està present en la granota arborícola verda.

Encara que les granotes tenen pulmons, també absorbixen oxigen a través de la seua pell, i per a que açò ocórrega eficientemente, la pell deu estar humida. Una desventaja de la pell humida és que els agents patógenos poden prosperar, incrementant la possibilitat d'una infecció. Per a contrarrestar açò, les granotes secretan péptidos que destruïxen estos agents patógenos. La secreció de la pell de les granotes arborícolas verdes conté péptidos en propietats antibacteriales i antivirales. Estos péptidos, ademés, tenen els mateixos efectes sicològics que el CCK-8, una hormona digestiva i inhibidora de la fam. Varis péptidos de les secrecions de la pell de la granota arborícola verda han segut trobats per a destruir el VIH sense perjudicar als saludables limfocits T.

Taperot

L'apariència dels taperots canvia durant el seu desenroll. Tenen un llarc que va de 8,1 mm a 44 mm Estos són inicialment motejats en marró, incrementant la seua pigmentació (de vert a marró) durant el seu desenroll. La part inferior es torna obscura i després s'aclarix, aplegant eventualment a blanc en els adults. Els ous són marrons, estan rodejats d'una gelatina clara i tenen 1,1-1,4 mm de diàmetro.

Ecologia, comportament i cicle de vida

Les granotes arborícolas verdes són molt dòcils. És una espècie d'hàbits nocturns; ix al començament de la vesprada per a realisar el seu cridat (en primavera i estiu) i caçar en la nit. Durant el dia busquen àrees fresques, obscures i humides per a dormir. En l'hivern, les granotes arborícolas verdes són difícils de trobar.

Depenent de la seua ubicació, les granotes arborícolas verdes ocupen varis hàbitats. Típicament, es troben en els arbres prop de fonts d'aigües tranquiles. No obstant, estes poden sobreviure en pantans (entre juncs) o en praderies en climes més frescs. Les granotes arborícolas verdes són ben conegudes per habitar en fonts d'aigua dins de cases, tals com a bàssies o vàters. També poden ser trobades en finestres, menjant insectes. Estes ocuparan tancs (cisternas), baixants (pluvials), i canalones, degut a que són llocs en una alta humitat i normalment més frescs que l'entorn extern. Les granotes es reunixen en baixants i tancs durant l'época de celosia, degut a que, en agrupar-se, aumenten el seu cridat.

El cridat de l'espècie és un baix i llent crawk-crawk-crawk, repetit vàries voltes. La major part de l'any, estes criden des d'altes posicions, tals com a arbres i canalones. Durant l'época de celosia les granotes descendixen, encara que permaneixent llaugerament elevades, i criden de prop en les fonts d'aigües tranquiles, siga temporaria o permanentment. De la mateixa manera que moltes granotes, les granotes arborícolas verts no solament criden per a atraure una parella. Han segut observades realisant el seu cridat per a advertir la seua ubicació fòra de l'época de celosia, a sovint després de la pluja, per raons que són incertes per als investigadors. Estes emetran un cridat destacat quan siga que estiguen en perill, com quan els depredadors estan prop o quan una persona chafa un tronc en a on residix una granota.

La dieta de l'espècie consistix principalment d'insectes i aranyes, pero pot incloure granotes més menudes i fins a mamífers menuts. Els dents de les granotes no són apropiats per a tallar als seus assuts. Moltes granotes els llancen les seues llengües pegajosas. L'assut queda pegada, i és consumida. La granota arborícola verda usarà esta tècnica en assuts més menuts; no obstant per a un assut més gran, s'abalança i després obliga a l'assut a ingressar en la seua boca utilisant les seues mans.

La granota té alguns depredadors naturals, entre ells cobras i algunes poques espècies de fardachos i aus. Des de l'arribada d'Europeus a Austràlia, han segut introduïts depredadors no naturals, principalment gossos i gats. L'espècie té un promig d'esperança de vida en captiveri de setze anys, pero pot viure més de vint anys, la qual cosa és molt per a una granota. El promig de vida en estat salvage és més baix que en captiveri, per la depredación.

Cicle de vida

Previ a la época de celosia en el final de la primavera, la granota arborícola vert macho desenrolla una almohadilla nupcial negra en la superfície interior del polze. Açò ajuda als amplexos permetent-li al macho continuar agarrant-se de la seua parella durant el mateix. El macho realisa el seu cridat (individualment) per a atraure a la femella, i abdós es coneixen típicament en una font d'aigües tranquiles.

Durant el amplexo, el macho monta a la femella. La femella després expulsa les seues ous en una velocitat tal que el esperma és forçat dins de l'ou. Una gran hueva d'al voltant d'entre 200 i 300 ous és deixada en l'aigua, aproximadament a mig metro de les granotes. Els ous s'afonen i subjecten entre ells. Les dos granotes poden permanéixer en amplexo per casi dos dies, durant els quals el procés és repetit moltes voltes, resultant la posada d'un promig de 2000 a 3000 ous. Un ou necessita tindre un periodo d'incubació de tres dies despuix de ser posat. L'aigua deu estar entre 28–38 graus Celsius i a 5–50 centímetros de profunditat per a que els ous i taperots sobrevixquen.

La metamorfosis pren entre dos i tres mesos, i la maduració sexual casi dos anys.

Importància per als humans

Com a animal de companyia

La granota arborícola verda és una de les granotes domèstiques més populars del món. La seua naturalea dòcil, el seu aspecte a sovint caricaturesco i una llarga esperança de vida la transforma en una elecció atractiva per als amos d'espècies exòtiques. És també una de les granotes més fàcils de cuidar: la seua dieta és extensa i tenen una forta resistència contra les malaltiaés. Un problema comunament associat en el conte d'esta espècie com a mascota és la sobrealimentació: les granotes arborícolas verdes tendixen a fer-se obeses si es sobrealimentan. En estat salvage, una granota requerix energia per a capturar al seu assut. No obstant, en captivitat s'alimenten normalment en un espai reduït. Açò disminuïx l'activitat necessària per a alimentar-se, resultant l'aument de pes. Un membre en excés de pes de l'espècie depositarà grosses capes damunt de la part superior del cap i del cos, donant-li un aspecte "rechoncho". D'ahí el nom de «granota arborícola rechoncha».

Conservació

La llei australiana protegix l'estat de la granota arborícola verda i el de tota la fauna australiana per mig de la Llei de Desenroll de la Protecció i Conservació de la Biodiversitat de 1999. Molts dels hàbitats naturals de la granota arborícola verda han segut destruïts. També, algunes de les granotes han segut infectades en fongos quitridios, #lo que els ha causat quitridiomicosis. Estos dos factors associats en el decliu general en les poblacions d'amfibis d'Austràlia varen amenaçar en reduir les poblacions de la granota arborícola verda. No obstant, per la llarga esperança de vida d'esta espècie, detectar qualsevol efecte d'un índex de reproducció reduït serà més difícil que en aquelles espècies en una esperança de vida més curta.

Bibliografia

• Bruin, T.. . Consultat el 12 de juny de 2005.
• Cogger (1979). Reptils i Amfibis d'Austràlia, A. H. & A.W. REED PTY LTS. ISBN 0-589-50108-9.
• Menzies (1976). Manual de Granotes Comunes de Nova Guinea, Institut d'Ecologia Wau.
• Tyler, M. J. (1994). Una Història Natural sobre Granotes Australianes, Reed Books. ISBN 0-7301-0468-0.
• Tyler, M. J. & Davies, M.. . Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2005. Consultat el 12 de juny de 2005.
• Vincent, L.. . Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2005. Consultat el 12 de juny de 2005.

Enllaços externs

• Rainforest Austràlia - Litoria caerulea
• Introducció al recapte de granotes arborícolas de White com a mascotes [1] archivat en Wayback Machine.
• Conte i alimentació de la granota arborícola de White
• Galeria de fotos de granotes arborícolas i atres granotes
• Frogs Austràlia Network - Base de senyes de granotes australianes - Litoria caerulea - granota arborícola verda australiana - Cridat de granota disponible ací.