Rand sud-africà

El rand (el seu còdic ISO 4217 és «SAR») és la moneda de curs llegal de Suràfrica. Pren el seu nom de Witwatersrand ('serra d'aigües blanques' en afrikáans), una elevació sobre la que la ciutat de Johannesburgo està assentada, i a on es varen trobar els majors jaciments d'or en Suràfrica.
El rand també circulava en els països veïns de Namíbia, Swazilàndia i Lesotho, integrants del Àrea Monetària Comuna. També, informalment, en Zimbabue junt a moltes atres divises per la hiperdevaluació i retir de circulació al que s'ha somés el seu moneda nacional.
Història
El rand es va introduir en 1961 en la fundació de la República de Suràfrica. Va substituir a la lliura surafricana en una taxa de canvi de dos rands per lliura o dèu chelins.
Breu història del tipo de canvi
Des del moment de l'introducció del rand en 1961, i fins a 1982, la moneda surafricana tenia un valor superior al del dólar, no obstant el seu valor va escomençar a disminuir per la pressió internacional junt en sancions contra el país provocades per la política surafricana del apartheid. La primera volta que el rand va trencar la seua paritat en el dólar va ser en març de 1982, que va continuar canviant-se entre 1 i 1.30 rands per dólar fins a juny, moment en el que la devaluació va guanyar ímpetu. En febrer de 1985 el rand es cotisava a dos rands per dólar i en juliol del mateix any el canvi de divises estrangeres es va prohibir durant tres dies per a impedir una major devaluació.
Quan el president P. W. Botha va donar el seu discurs el 15 d'agost de 1985, el canvi s'havia reduït a 2.40 rands per dólar. l'indústria es vea frenada per l'escassea divises. L'urgència de mantindre un aparat militar-policial repressiu consumia recursos ingents. La recuperació va ser no obstant efímera i cap a finals de 1989 el rand cotisava en nivells de més de 2.50 rands per dólar.
A principis dels anys 90 l'incertitut sobre el futur del país va afanyar la devaluació fins que el nivell de R3 per dólar va ser traspassat en novembre de 1992. Un sinfín d'acontenyiments locals i internacionals varen influir despuix sobre el tipo de canvi, com les eleccions democràtiques de 1994 que ho varen vore debilitar-se a 3.60 rands per dólar, l'elecció de Tito Mboweni com el nou governador del Banc de la Reserva Surafricana i l'assunció del President Thabo Mbeki en 1999 que ho va vore esgolar-se devaluarse sobre 6 rands per dólar. El polèmic programa de reformes agràries que es va iniciar en Zimbabue, seguit dels atacs de l'11 de setembre de 2001, propulsaron al rand al seu nivell històric més dèbil de 13.84 rands per dólar en decembre de 2001.
Esta devaluació repentina en 2001 va dur a una investigació formal, que per la seua banda va conduir a una espectacular recuperació. Cap a finals de 2002, la moneda cotisava per baix dels R9 per dólar una atra volta, i a finals de 2004 es cotisava per baix dels R5,70. La moneda es devaluó un tant en 2005, i cotisava al voltant de 6.35 rands per dólar a finals d'any. No obstant a principis de 2006, la moneda va recomençar la seua recuperació, i des del 19 de giner de 2006 cotisava per baix de sis rands per dólar una atra volta i en 2012 a nou rands per dólar.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Krause, Chestehr L. and Clifford Mishler (2008). Standard Catalog of World Coins: (1901–2008). Krause Publications. ISBN 9780896897137.
- Pick, Albert (2009). Standard Catalog of World Paper Money, Modern Issues, 1961-#Present. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
Enllaços externs
- Taula històrica de tipo de canvi financer global
- Quadros d'història monetària moderna: Suràfrica
- Quadros d'història monetària moderna: Botswana
- Quadros d'història monetària moderna: Lesotho
Enllaços externs
- Taula històrica de la taxa diària de canvi de la Reserva Federal US
- Seguiment en llínea de la moneda surafricana
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rand sudafricano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.