El dólar zimbabuense va ser la moneda oficial de Zimbàbue des de l'any 1980 fins al 12 d'abril de 2009. Es subdividía en 100 centaus. Va reemplaçar al dólar rodesiano, que havia segut adoptat en 1970. S'abrevia normalment en la mostra de dólar $, o Z$ en la finalitat de distinguir-ho d'atres monedes denominades dólar.

Dólar zimbabuense

Quan es va introduir en 1980 per a substituir al dólar rodesiano, va ser considerat com una de les divises de més alt valor, no obstant, l'agitació política i l'hiperinflació ràpidament va erosionar el valor del dólar zimbauense per a finalment convertir-se en la moneda de menor valor del món.[1]

A pesar dels intents de controlar l'inflació per la llegislació i tres redenominacions en 2006, 2008 i 2009, respectivament, en giner de 2009 el Banc de Reserva de Zimbabue va permetre l'ús de monedes estrangeres, lo que va produir la dolarisació de l'economia.[2] La seua circulació va ser suspesa el 12 d'abril d'eixe any.[1]

En l'actualitat, les monedes estrangeres com el rand surafricà, la polixca de Botswana, l'euro, la lliura esterlina, el dólar australià, i el dólar dels Estats Units són àmpliament utilisats en casi totes les transaccions en Zimbabue.[3] El govern ha insistit que el dólar de Zimbabue solament deu ser reintroducido quan es milloren les perspectives dins de l'economia en el seu aparat industrial.[4]

Història

 
Tipos de canvi oficial, del paralel i OMIR. De l'1 de giner de 2001 al 2 de febrer de 2009. Note's l'escala logarítmica.
Artícul principal → Hiperinflació en Zimbabue.

El primer dólar zimbabuense

El primer dólar zimbabuense va ser introduït en l'any 1980 i substituyó al dólar rodesiano en 1:1. L'ISO 4217 era ZWD. Quan va ser iniciat el seu us, el seu valor era encara major al del dólar nortamericà (0,68 ZWD = 1 USD). D'este primer dólar varen circular monedes d'1, 5, 10, 20 i 50 centaus, aixina com d'1, 2 i 5 dólars. Els últims billets emesos varen ser de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 dólars.[5] No obstant, el seu valor es va ser erosionant per l'inflació que durant la primera part de la década de 2000 (la hiperinflació es va elevar a un mínim mensual d'un 800%). El 26 de juliol de 2006, el valor de mercat paralel del dólar zimbabuense va cotisar: Z$1.000.000=£1.[6][7]

El segon dólar

L'1 d'agost de 2001, com a intent per a parar l'elevada inflació que sofria l'economia del país, es va anunciar per part del Banc Central l'introducció d'un nou dólar a raó d'1.000 a 1, és dir, 1.000 antics dólars equivaldrien a un nou. D'esta unitat monetària no existixen billets en poder liberatorio com a tal, sino chècs bancaris de reserva, en una validea llimitada en el temps. Tampoc existixen monedes, puix en el seu lloc varen circular chècs de 1¢, 5¢, 10¢, i 50¢. L'1 de giner de 2008 varen ser emesos chècs per valor de 250.000 (que substituïa al chèc de 200.000 emés en decembre de l'any anterior), 500.000 i 750.000 dólars de Zimbabue, i tan sol dies més tart el banc va anunciar la posada en circulació de nous chècs d'1, 5 i 10 millons de dólars. També de $100.000.000; $250.000.000 i $500.000.000. Durant maig de 2008, el Banc de Reserva de Zimbabue va posar en circulació nous billets (chècs) especials agricultors de $5.000.000.000, $25.000.000.000, $50.000.000.000 i $100.000.000.000.[8]

El tercer dólar

L'1 d'agost de 2008, el Banc de Reserva de Zimbabue, va llevar 10 zeros a l'unitat monetària, (ej. 10.000.000.000 del dólar vell eren igual a 1 dólar nou) i varen circular nous billets de $1, $2, $5, $10, $20, $100, i $500. També varen circular monedes de 1¢, 5¢, 10¢, 20¢, 50¢, $1, $2, $5, $10, i $25, encara que totes, (llevat les de $10 i $25) eren del primer dólar zimbabuense, puix el govern no tenia els fondos per a emetre moneda nova. Pero encara els problemes de la hiperinflació no estaven resolts, tant és aixina que a finals de 2008, concretament durant el mes de setembre, es varen emetre tres nous billets per valor de $1.000, $10.000 i $20.000, a mitan d'octubre es va posar en circulació un nou valor de $50.000, a primers del més de novembre tres billets més de $100.000, $500.000 i $1.000.000 i durant el mes de decembre les denominacions de $10.000.000, $50.000.000, $100.000.000, $200.000.000 i $500.000.000 de nous dólars zimbabuenses. Despuix d'açò, el banc central va reconsiderar l'idea de canviar la designació del circulant usant una paraula deveniente del shona per a referir-se als diners.[9][10] El nou any no va servir de bàlsem a la terrible hiperinflació del país, el dia 6 de giner el Banc Central va posar en circulació els billets d'1.000, 5.000 i 10.000 millons de dólars, el dia 10 va llançar els valors de 20.000 i 50.000 millons, i finalment, el dia 16 del mateix més es va posar en circulació la denominació més elevada fins al moment, els 100 trillons de dólars (100 billons en l'escala llarga), ademés eixe mateix dia es va anunciar que en els dies successius s'afegirien els valors de 10 i 50 billons de dólars, en lo que es va seguir escalant cada volta més el problema inflacionario per a la població de Zimbàbue.[11][12]

El quart dólar

El dilluns 2 de febrer de 2009, el director del Banc Central de Zimbabue va anunciar una nova revaluació de la moneda a raó d'1 billó de dólars per 1 nou dólar, és dir 1.000.000.000.000:1. Es varen posar en circulació billets d'1, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 Dólars.[13] No es varen emetre monedes. El còdic és ZWL.[14] Des de giner de 2009 moltes empreses ya no accepten el dólar zimbabuense com a moneda en el país. A canvi s'usa el dólar nortamericà, la lliura esterlina, el rand surafricà, el Metical mozambiqueño, la polixca de Botswana, el kuacha zambiano i el dólar namibio.[15] Despuix de l'incontrolable crisis econòmica i la recurrent devaluació del dólar zimbabuense (que era la moneda de menor valor en el món), el govern de Robert Mugabe va decidir suspendre l'ús del susodicho dólar el 12 d'abril de 2009.[16]

Monedes

Denominació Emissió Metal Forma Diàmetro

(Milímetros)

Vora Image Anvers Image Revers
Anell Centre
1 cent
1980
Bronze Circular
18,45
Pla
5 cent
1980
Cuproniquel Circular
17,45
Pla
10 cent
1980
Cuproniquel Circular
20
Pla
20 cent
1980
Cuproniquel Circular
23
Pla
50 cent
1980
Cuproniquel Circular
26
Pla
1 Dollar
1980
Cuproniquel Circular
29
Pla
2 Dollar
1997
Llautó Circular
24,5
Estriado
Manis
Au de Zimbabue
5 Dollar
2001
Llautó Cupro-Níquel Circular
27,5
Estriado

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Linzmayer, Owen (2012). «Zimbabwe», The Banknote Book, Sant Francisco, CA: www.banknotenews.com.
  2. ↑ «Zimbabwe rolls out Z$100tr note». BBC. BBC. Consultat el 7 de juliol de 2014.
  3. ↑ Hungwe, Brian. «Zimbabwe's multi-currency confusion», BBC News Online, 6 de febrer de 2014. Consultat el 5 de setembre de 2016.
  4. ↑ «Zimbabwe dollar 'not back soon'», BBC News, 12 d'abril de 2009. Consultat el 2 d'octubre de 2009.
  5. ↑ Bills Put Zimbabwe Under "Martial Law" - Gumbo, Joseph. Institute for War and Peace. The Zimbabwe Situation. 27 July 2006
  6. ↑ Carlos Lopes (febrer de 1996). Balancing rocks: environment and development in Zimbabwe, Nordic Africa Institute. ISBN 9789171063946. Consultat el 11 de febrer de 2011.
  7. ↑ Currency reform Zimbabwe
  8. ↑ Ndlela, Dumisani. old currency returned: RBZ. Zimbabwe Independent. The Zimbabwe Situation. 15 September 2006.
  9. ↑ Rusere, Patience. Some Expect New Currency From Zimbabwe Central Bank In 2007. Voice of America. 14 December 2006.
  10. ↑ Harare expected to unveil new currency next month. Zim Online. 14 December 2006.
  11. ↑ Wines, Michael. As Inflation Soars, Zimbabwe Economy Plunges. The New York Times. 7 February 2007.
  12. ↑ Zimbabwe jail over bread prices. BBC News. 1 December 2006.
  13. ↑ «Zimbabwe removes 13 zeroes from currency», CNN(Harare, Zimbabwe), 2 de febrer de 2009. Consultat el 2 de febrer de 2009.
  14. ↑ «WM Company». WM Company (28 de setembre de 2009). Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2021. Consultat el 7 de giner de 2010.
  15. ↑ «Zimbabwe removes 12 zeros from currency — CNN. com». CNN. Consultat el 7 de giner de 2010.
  16. ↑ «The Leading Business Weekly Newspaper». The Zimbabwe Independent (17 de decembre de 2009). Archivat des de l'original, el 28 d'agost de 2009. Consultat el 7 de giner de 2010.