Ranchos de Califòrnia
Els governs espanyol i mexicà varen fer moltes concessions de terres en Alta Califòrnia —ara conegudes com Califòrnia i Baixa Califòrnia— de 1785 a 1846. Les concessions de terres espanyoles es varen fer a soldats retirats com un incentiu per a que permaneixqueren en la frontera. Estes concessions tornarien a la corona espanyola despuix de la mort del destinatari. Posteriorment, el govern mexicà va encorajar l'assentament per mig de la concessió de concessions de terres molt majors a ciutadans mexicans natius i naturalizados. Les subvencions generalment eren de dos o més llegües quadrades, o 35 quilómetros quadrats —14 milles quadrades— de tamany. A diferència de les concessions espanyoles, les concessions de terres mexicanes varen proporcionar drets de propietat permanents i sense gravàmens. La majoria dels ranchos otorgats per Mèxic es varen ubicar a lo llarc de la costa de Califòrnia al voltant de la Baïa de Sant Francisco, terra adins a lo llarc del ric Sacrament i dins del Valle de Sant Joaquín.
Quan el govern secularizó les iglésies de la missió en 1833, varen exigir que es reservara la terra per a cada família neófita. Pero els natius americans varen ser ràpidament ignorats pels californi els qui, en l'ajuda d'aquells en el poder, varen adquirir les terres de l'iglésia com a donacions. Els pobles indígenes de les Américas —«indis»— es varen convertir en esclaus virtuals dels rancheros.
Espanya va fer prop de 30 concessions entre 1784 i 1821, i Mèxic va emetre al voltant de 270 concessions de terres entre 1833 i 1846. Els ranchos varen establir patrons permanents d'us de la terra. Els llímits del rancho es varen convertir en la base del sistema de prospecció de terres de Califòrnia, i es troben en mapes moderns i títuls de propietat. Els «rancheros» —propietaris de ranchos— es varen modelar a sí mateixos despuix de la noblea terratinent de Nova Espanya, i es varen dedicar principalment a la cría de ganado vacú i oví. Els seus treballadors incloïen a natius americans que havien deprés espanyol mentres vivien en una de les antigues missions. Els ranchos a sovint es basaven en l'accés als recursos necessaris per a la cría de ganado, com el pastoreig i l'aigua. El desenroll de la terra a partir d'eixe moment a sovint ha seguit els llímits dels ranchos, i molts dels seus noms encara estan en us. Per eixemple, Rancho Sant Diego és ara un «suburbi rural» no incorporat a l'est de Sant Diego, i Rancho Bernardo és un suburbi en Sant Diego.
Periodo espanyol
[editar | editar còdic]Durant el domini espanyol —1769-1821—, els ranchos eren concessions de la corona espanyola, lo que permetia l'assentament i otorgava drets de pastoreig en extensions específiques de terra, mentres que la corona va retindre el títul. L'establiment en els ranchos fora dels llímits del presidi, la missió i el poble va començar en 1784, quan Juan José Domínguez va rebre el permís del governador espanyol Pedro Fages para pastar el seu ganado en el Rancho Sant Pedro de 48 000 acres —190 km².[2] Les concessions de terres generalment es varen medir en llegües. Una llegua de terra comprendria un quadrat que és una llegua espanyola en cada costat, aproximadament 4 428 acres —1 792 ha—.
Periodo mexicà
[editar | editar còdic]Durant l'era mexicana —1821-1846—, els beneficiaris varen rebre el títul llegal de la terra. En 1821, Mèxic va conseguir el seu independència d'Espanya, i Califòrnia va quedar baix el control del govern mexicà. La Llei de colónies mexicanes de 1824 va establir regles per a solicitar subvencions de terres en Califòrnia; i per a 1828,[3] les regles per a establir concessions de terres varen ser codificades en el Reglament Mexicà. Les Lleis varen buscar trencar el monopoli de la terra de les missions i també varen aplanar el camí per a atraure a colon adicionals a Califòrnia en facilitar les concessions de terres. Els governadors mexicans d'Alta Califòrnia varen obtindre el poder d'otorgar terres estatals, i moltes de les concessions espanyoles varen ser patentades baix la llei mexicana, en freqüència a «amics» locals del governador.
Secularisació
[editar | editar còdic]Soldats, rancheros, grangers i aquells en el poder codiciaven les riques terres costeres que controlaven les missions. El govern mexicà també temia les missions que es mantingueren lleals al Papa i a l'Iglésia catòlica en Espanya. En agost de 1833, el govern secularizó totes les missions i les seues valioses terres, al voltant d'1 000 000 d'acres —400 000 ha— per missió. El govern mexicà va permetre que els pares mantingueren solament l'iglésia, els quartos del sacerdot i el jardí del sacerdot. Les tropes de l'eixèrcit que custodiaven cada missió varen ser despedides.[4]
El govern va estipular que la mitat de les terres i propietats de la missió s'entregarien als neófitos en concessions de 33 acres —13 ha— de terra cultivable junt en terra «en comuna suficient per a pastar les seues existències». Una junta de magistrats supervisaria els cultius i les raberes de la missió, mentres que la terra es dividiria en pastures comunals, una parcela de la ciutat i parceles individuals destinades a cada família índia. Ademés, la mitat de les raberes es dividirien proporcionalment entre les famílies neófitas.[5][6]
Pero este propòsit mai es va conseguir. En veritat, solament uns pocs indis d'Alta Califòrnia estaven equipats educativa o culturalment per a acceptar l'oferta. En canvi, varen ser més explotats pels rancheros i en molts casos es varen convertir en esclaus virtuals.[6] La majoria de les propietats de la missió varen ser comprades per funcionaris del govern o els seus amics adinerats, californi locals, individus d'ascendència mexicana o espanyola que havien naixcut en Alta Califòrnia.[4][7][8]
Propietats
[editar | editar còdic]El número de concessions de terres mexicanes va aumentar considerablement despuix de la secularisació. Els antics indis de la Missió, lliberats del treball forçat en les missions, pero sense terra pròpia, i la seua antiga forma de vida destruïda, a sovint tenien poques opcions. Alguns vivien en tribus índies en l'interior, o buscaven treball en els nous ranchos junt en les tropes anteriorment assignades a cada missió. A voltes es congregaven en rancherías —àrees habitades prop d'una facenda— a on es desenrollava una cultura indígena espanyola i mestiza.[5]
Per a 1846, les terres de la missió i el seu ganado havien passat a mans de 800 propietaris privats cridats rancheros. Posseïen colectivament 800 000 000 acres —320 000 000 ha— de terra, aproximadament un octau de l'estat futur, en unitats que varien en tamany des de 4 000 acres —1 000 ha— fins a 50 000 acres —20 000 ha—. Les pells produïdes principalment per al mercat mundial del cuiro i depenien en gran mida de la mà d'obra índia. Nugats al rancho per peonaje, els natius americans varen ser tractats com a esclaus. Els natius americans que treballaven en els ranchos varen morir al doble que els esclaus del sur.[5]
Els llímits dels ranchos mexicans eren provisionals. El nou propietari devia completar una enquesta llegal que establira i marcara els llímits. Inclús si es completa, el 'disseny' resultant, un mapa en relleu asprós, dibuixat a mà, a sovint solament definix vagament les llínees de llímit.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Rómulo Pico Adobe (Ranchito Rómulo)». State of Califòrnia Office of Historic Preservation. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2008. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ Plantilla:Versalitas. Land in Califòrnia, Ahir Co. ISBN 978-0-405-11352-9..
- ↑ Consultat el 6 de setembre de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «How it all started». Carmel Mission. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2019. Consultat el 16 de maig de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Display Content Printable Version». www.digitalhistory.uh.edu. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2017. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 «The Struggle Over Secularization of the Missions on the Alta Califòrnia Frontier» (en en-us). Sant Diego History Center | Sant Diego, CA | Our City, Our Story. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2017. Consultat el 17 de decembre de 2017.
- ↑ «Califòrnia Missions – Secularization Of The Missions». travel.yodelout.com. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2017. Consultat el 20 de decembre de 2019.
- ↑ «Seventy-five Years in San Francisco – Missions and their Wealth; Hacendados and Their Property». www.sfgenealogy.org. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2008. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ The Huntington Library, Sant Marino, CA..
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Arno Press, Nova York.
- Historical Society of Southern Califòrnia.IX
- 236−243.
- Plantilla:Versalitas; Plantilla:Versalitas, Ynez D. (1974). Historical Atles of Califòrnia, University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-1212-3..
- Sant Francisco, Book Club of Califòrnia.
- University of Arizona Press, Tucson.
- Academy Library Guild, Fresno, Califòrnia.
- Califòrnia State Lands Commission.
- Plantilla:Versalitas (1996). Land Grants in Alta Califòrnia, Landmark Enterprises. ISBN 978-0-910845-55-7..
- Plantilla:Versalitas (2007). Historical Atles of Califòrnia, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-25258-5..
- Califòrnia Historical Society.50(4)
- Plantilla:Versalitas (1980). The No Fence Law of 1874: Victory for San Joaquin Valley Farmers, 2 edició. doi:10.2307/25157972.
- Plantilla:Versalitas (1978). Land tenure and rancho expansion in Alta Califòrnia, 1784–1846.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ranchos de California» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.