Ramnunte
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
_Attica_Demos_II.es.svg)
Ramnunte o Ramnonte (Ῥαμνοῦς, en grec) va ser un assentament i ara és un jaciment arqueològic situat en la costa del Ática prop de Marató, en Grècia. El jaciment conserva vestigis d'una fortalea i de varis santuaris de l'época clàssica.
Història i descripció
[editar | editar còdic]
El demo de Ramnunte va rebre el seu nom dels arbustos de paliuro o cambrón[1] que creixien en les afores.
Va tindre el seu apogeu durant el durant el periodo clàssic (sigles V i IV a. C.) La troballa d'un caixco corintio en una inscripció ha segut interpretat com una ofrena realisada despuix de la campanya de Lemnos comandada per Milcíades el Jove en l'any 499 a. C.[2] Hi havia una guarnició ateniense estacionada permanentment en Ramnunte, en el chicotet recint amurallado en la part alta del tossal, que vigilava la navegació marítima. La fortificació protegia el chicotet teatre, el gimnasi, els santuaris, un chicotet número d'edificis públics, i vivendes. L'antic camí passava entre immensos monuments funeraris i finalisava en la porta de la fortalea.
En l'any 295 a. C. va ser pres per Demetrio Poliorcetes.[3] El lloc va ser declinant durant el periodo helenístico.
En l'any 399 un edicte de l'emperador Arcadio ordenava la destrucció dels temples pagans de les zones rurals,[4] pero els restants del santuari i de la fortalea mai varen ser del tot sepultats i permaneixen visibles.
Temple de Némesis
[editar | editar còdic]En el VI ya hi havia un primer temple dedicat a Némesis. Va ser destruït pels perses en 480 a. C., pero entorn a 436-432 a. C. va ser reconstruït en un major tamany. Era un gran temple hexástilo d'orde dòric. En el seu interior, l'estàtua de la deesa s'alçava sobre una base decorada en relleus, en un altar enfronte. La llegenda diu que abans de la Batalla de Marató, els perses varen dur una enorme peça de marbre per a erigir un monument de la seua victòria, que ells creïen segura. No obstant, Némesis, o un castic diví, va fer que succeïra d'una atra manera.[5] Els grecs varen guanyar la famosa batalla en 490 a. C.: Diódoto o potser Agorácrito, un alumne de Fidias, esculpió l'estàtua de Némésis en eixe gran tros de marbre, i la va erigir en Ramnunte. L'estàtua era famosa pel seu tamany i per la seua bellea.[6][7] La frontera oriental d'este temple va ser àmpliament restaurada en l'época romana, en la que el temple va quedar dedicat a Livia, esposa de l'emperador Augusto i també a l'emperador Claudio.[8]
Atres temples
[editar | editar còdic]
Hi ha també un temple més menut, de principis de el V a on la presència de dos trons en inscripcions de el IV demostren que s'adorava a Némesis i a Temis, personificació de la justícia i de l'equitat. L'estàtua de Temis va ser obra de l'escultor local Queréstrato[2] i es conserva en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Un atre chicotet santuari estava dedicat originalment a Aristómaco, un héroe sanador del Ática, pero el seu cult es va ser substituint paulatinament des de el IV pel d'Anfiarao, que era venerat en Oropo.[9]
Persones destacades
[editar | editar còdic]De Ramnunte era Antifonte, l'orador del que es conserven els més antics discursos.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jean Pouilloux, La Forteresse de Rhamnonte : étude de topographie et de histoire, Bibliothèque dones Écoles françaises d'Athènes et de Rome, de Boccard, París, 1954.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.239, nota 116 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ 2,0 2,1 María de la Mar Gabaldón Martínez, Ritos d'armes en l'Edat del Ferro: armament i llocs de cult en l'antic Mediterràneu i el món celta, pp.86-87, CSIC (2004), ISBN 84-00-08282-6.
- ↑ Plutarco, Vida de Demetrio 33.
- ↑ Elena Muñiz Grijalbo, El decliu del temple pagà i l'agonia de la tradició, págs.245-247, en revista Arys, 2 (1999), 239-252. L'edicte està arreplegat en el Còdic Teodosiano, XVI,X.16.
- ↑ Pausanias I,33,2.
- ↑ Estrabón, IX,1,17.
- ↑ Plinio el Vell XXXVI,17.
- ↑ Lozano Gómez, Fernando, Santuaris tradicionals per a noves divinitats : el temple de Livia en Ramnunte págs.49,58, en revista Arys, nº 5 (2002), 47-64 ISSN 1575-166X.
- ↑ Chiara Terranova, La religione menja element unificante nei rapporti tra popoli i culture: alcune osservazioni el seu tre aspetti del mit i del cult anfiareo (en italià), p.160, en Religion in the History of European Culture : Proceedings of the 9th EASR Annual Conference and IAHR special Conference, 14-17 de setembre de 2009, Messina (Itàlia), ISBN 978-88-6485-073-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ramnunte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.