Anar al contingut

Ramariopsis kunzei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ramariopsis kunzei (Ramariopsis kunzei)


Ramariopsis kunzei és una espècie foncs comestibles coralinos de la família Clavariaceae, i l'espècie tipo del gènero Ramariopsis. Es coneix comunament com a coral blanc[1] per l'estructura ramificada dels cossos fructífers que s'assemblen al coral marí.

Els cossos fructífers medixen fins a 5 cm (2 polzades) d'alt per 4 cm (1+1⁄2 polzades) d'ample, en numeroses branques que naixen d'un talle rudimentari curt. Les branques tenen d'un a dos milímetros de gruixa, són planes i blanques, a voltes en puntes groguenques en l'edat.

Ramariopsis kunzei té una àmplia distribució i es troba en Norteamérica, Eurasia i Austràlia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita per primera volta com Clavaria kunzei pel micólogo pioner Elias Magnus Fries en 1821.[2] I.J.H. Corner va transferir l'espècie a Ramariopsis en 1950, i la va convertir en l'espècie tipo.[3] En general, els foncs coralinos solen tindre extensos historials taxonómicos, ya que els micólogos no s'han posat d'acort sobre la millor forma de classificar-los. Ademés de Clavaria i Ramariopsis, el R. kunzei ha segut colocat en els gèneros Ramaria per Lucien Quélet en 1888, i Clavulinopsis per Walter Jülich en 1985. Segons la base de senyes taxonómica MycoBank,[1] l'espècie ha adquirit una llista considerable de sinònims, enumerats en el taxobox. Es coneix comunament com a coral blanc per l'estructura ramificada dels cossos fructífers que s'assemblen al coral marí.[4]

Un anàlisis filogenético de foncs clavarioides va concloure que R. kunzei es troba en un linaje filogenético junt en vàries espècies de Clavulinopsis (incloent C. sulcata, C. helvola i C. fusiformis), i que este clado (el clado ramariopsis) està anidado dins d'un grup d'espècies que representen a la família Clavariaceae.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els cossos fructífers de Ramariopsis kunzei són de color blanc a groc blanquecino, i són estructures molt ramificadas semblades al coral; les dimensions solen ser de fins a 8 cm (3,1 polzades) d'alt i 6 cm (2,4 polzades) d'ample. Els eixemplars més vells poden tindre una tenyida rosada. Les puntes de les branques són romas, no crestadas com en algunes atres espècies de foncs coralinos, com Clavulina cristata;[4] les branques tenen entre 1 i 5 milímetros de gruixa.[6] Les puntes de les branques dels espècimen madurs poden ser grogues.[7] Un talle, si està present, pot medir fins a 1 cm (0,4 polzades) de llarc i estar cobert de chicotetes escamas o escamas.[8] La textura de la carn pot variar de flexible a trencadiça,[6] l'olor i el sabor no són distintius,[6][9] este fonc no canvia de color al magullarse o lesionar-se,[7] pero una solució al 10% de FeSO4 (una prova química coneguda com «sales de ferro») ho tornarà vert.[9]

En depòsit, les espores són blanques. Vistes en un microscopi òptic, les espores són translúcidas i tenen una forma entre elipsoide i aproximadament esfèrica en espines en la superfície, i unes dimensions de 3-5,5 per 2,5-4,5 μm.[8] Les espores no són amiloides, lo que significa que no absorbixen yodo quan s'teñir en el reactiu de Melzer.[9] Les cèlules que contenen les espores, els basidios, solen tindre 25-45 μm de llarc per 6-7 μm d'ample i 4 espores.[10]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

El «coral crestado» (Clavulina cristata, comestible) té un aspecte similar al de R. kunzei,[11] pero les seues branques tenen les puntes en flocs i plomes. El «fals coral gelatinoso» (Tremellodendron pallidum, comestible)[12] té branques blanquecinas, dures i cartilaginosas en puntes romas.[13] Ramariopsis lentofragilis (venenosa) és una espècie pareguda de l'est de Norteamérica que causa dolor abdominal intens, debilitat general i dolor baix l'esternó.[12]

També són similars Artomyces pyxidatus, Clavulina cinerea, Clavulina rugosa i Clavulinopsis corniculata.[11]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Es creu que l'espècie és sapróbica i es troba creixent en el sol, en el mantillo o, en menor freqüència, en fusta ben descomposta.[6] Els cossos fructífers poden créixer #solo, en grups o agrupats.[10] David Arora ha observat una preferència per créixer baix coníferes, aixina com una prevalença en els boscs de secuoyas de Norteamérica.[14] En canvi, un autor anterior va afirmar que esta espècie creix «rarament en boscs de coníferes».[15]

En Europa, Ramariopsis kunzei s'ha recolectat en Escòcia (concretament, en les illes de Arran, Gigha i la península de Kintyre),[16] els Països Baixos,[17] Noruega,[18] l'antiga Checoslovàquia,[19] Alemània,[20] Polònia,[21] i Rússia (montanyes Zhiguli).[22] També s'ha trobat en China,[23] Índia,[24] Iran,[25] les Illes Salomón,[26] i Austràlia.[27] En Norteamérica, la distribució s'estén cap al nort fins a Canadà,[28] i inclou Estats Units (inclosos Hawái i Puerto Rico).[7][29]

Comestibilidad

[editar | editar còdic]

L'espècie és comestible,[4] pero «carent de carn i sabor».[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «"Ramariopsis kunzei (Fr.) Corner 1950"». www.mycobank.org. Consultat el 2025-05-23.
  2. ↑ «Systema Mycologicum (in Latin).».Lundin, Sweden: Ex Officina Berlingiana.
  3. ↑ «"A monograph of Clavaria and allied genera"».Annals of Botany Memoirs.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Mushrooms of Idaho and the Pacific Northwest. Vol I. Discomycetes.».Moscow, Idaho: University Press of Idaho..
  5. ↑ «"Reconstructing the Clavariaceae using nuclear large subunit rDNA sequences and a new genus segregated from Clavaria".».Mycologia..doi:10.3852/mycologia.98.5.746.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Ramariopsis kunzei (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-05-23.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hemmes, Don I.; Desjardin, Dennis I. (2002). [1] (en en), Tingues Speed Press. ISBN 978-1-58008-339-3.
  8. ↑ 8,0 8,1 «"Ramariopsis kunzei"».Rogers Mushrooms. Rogers Plants Ltd..
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Jordan, Michael (2004). [2] (en en), Frances Lincoln. ISBN 978-0-7112-2379-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 Ellis, Martin Beazor; Ellis, J. P. (1990-06-30). [3] (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-0-412-36970-4.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Field Guide to Mushrooms of Western North America | WorldCat.org» (en és). search.worldcat.org. Consultat el 2025-05-23.
  12. ↑ 12,0 12,1 Bessette, Alan I.; Bessette, Arleen R.; Fischer, {{{nom3}}} (1997-09). [4] (en en), Syracuse University Press. ISBN 978-0-8156-0388-7.
  13. ↑ Roody, William C. (2003). [5] (en en), University Press of Kentucky. ISBN 978-0-8131-2813-9.
  14. ↑ 14,0 14,1 Arora, David (1986). [6] (en en), Clarkson Potter/Tingues Speed. ISBN 978-0-89815-169-5.
  15. ↑ Coker, William Chambers (1974-01-01). [7] (en en), Courier Corporation. ISBN 978-0-486-23101-3.
  16. ↑ «"An Account of the fungi of Arran, Gigha and Kintyre".».Kew Bulletin.doi:10.2307/4108573.
  17. ↑ «"The years of appearance of some clavaroid fungi".».Coolia.
  18. ↑ «"Contribution to the macromycete flora of Vestfold southeast Norway"».Blyttia..
  19. ↑ «"Rare species of Clavariaceae collected in Bohemio in 1958"».Česká Mykologie..
  20. ↑ «"Checkliste der Großpilze von Berlin (West) 1970–1990".».Englera.doi:10.2307/3776760.
  21. ↑ «"Myco flora of the Pieniny National Park Poland 4"».Zeszyty Naukowe Uniwersytetu Jagiellonskiego Prace Botaniczne.
  22. ↑ «"[On higher Basidiomycetes of Zhiguli. III. Genus Ramariopsis (Donk) Corner]"».Ukrayins'kyi Botanichnyi Zhurnal.
  23. ↑ «Higher Fungi of Tropical China.».Cornell University: Mycotaxon Ltd..
  24. ↑ «"The genera Clavulinopsis and Ramariopsis in the eastern Himalayas Índia".».Kavaka.
  25. ↑ «"New records of Aphyllophorales and Gasteromycetes for Iran"».Iranian Journal of Plant Pathology.
  26. ↑ «"Clavarioid fungi of the Solomon Islands".».Proceedings of the Linnean Society of London..doi:10.1111/j.1095-8312.1967.tb00966.x.
  27. ↑ «"Genus Ramariopsis in southeastern Austràlia"».Australian Journal of Botany.doi:10.1071/BT9780425.
  28. ↑ «Mycologia 56 (4): 618, 1964». www.cybertruffle.org.uk. Consultat el 2025-05-23.
  29. ↑ «"Ramariopsis kunzei"».Fungal Herbarium: Collections from Great Smoky Mountain National Park. University of Tennessee - Department of Ecology & Evolutionary Biology..


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ramariopsis_kunzei&oldid=792572»