Anar al contingut

Rajola de Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Rajola de Euler en arestes a, b, c i diagonals de cara d, i, f; totes elles en valors sancers

En matemàtiques, una rajola de Euler, nomenat aixina en recort de Leonhard Euler, és un ortoedro que les seues arestes i diagonals de cara tenen llongituts sanceres. Una rajola de Euler primitiu és aquell les llongituts del qual d'aresta són número primo entre sí.

Definició

La definició d'una rajola de Euler en térmens geomètrics és equivalent a una solució per al següent sistema d'equacions diofánticas:

{a2+b2=d2a2+c2=e2b2+c2=f2

a on a, b, c són les arestes i d, i, f són les diagonals.

Propietats

  • Si (a, b, c) és una solució, llavors (ka, kb, kc) també és una solució per a qualsevol k. En conseqüència, les solucions en número racional són totes versions de solucions sanceres. Donat una rajola de Euler en llongituts d'aresta (a, b, c), la terna (bc, ac, ab) també constituïx una rajola de Euler.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: p. 106 
  • A lo manco dos vores d'una rajola de Euler són divisibles per 3.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: p. 106 
  • A lo manco dos vores d'una rajola de Euler són divisibles per 4.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: p. 106 
  • A lo manco una vora d'una rajola de Euler és divisible per 11.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: p. 106 

Vore també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Wacław Sierpiński, Pythagorean Triangles, Dover Publications, 2003 (orig. ed. 1962).

Bibliografia

  • (1977).«The Rational Cuboid Revisited».American Mathematical Monthly.84(7)
518–533.doi:10.2307/2320014.
317–326.
  • (2010).«Some constraints on the existence of a perfect cuboid».Australian Mathematical Society Gazette.37
29–31.ISSN 1326-2297.


Referències