Radiocomunicació per microones
La radiocomunicació per microones es referix a la transmissió de senyes o veu a través de radiofrecuencias en llongituts d'ona en la regió de freqüències de microones.[1]
Definició
Es denominen com a microones a les ones electromagnètiques en freqüències (f) compreses entre f=300 MHz, i f=300 GHz, que els seus periodos d'oscilació (T=1/f) estan entre 3,3 x10i-9 i 3,3 x10i-12 segons, en llongituts d'ona en el ranc d'1 metro en 300 MHz a 1 milímetro en 300 GHz. Atres definicions, per eixemple les dels estàndarts IEC 60050 i IEEE 100 situen el seu ranc de freqüències entre 1 GHz i 30 GHz, és dir, llongituts d'ona d'entre 30 centímetros a 10 milímetros.
El ranc de les microones està inclós en les bandes de radiofrecuencia. De 0.3 a 3 GHz en l'UHF (ultra high frequency o freqüència ultra alta), de 3 a 30 GHz en la SHF (super high frequency o freqüència superalta) i de 30 a 300 GHz en l'EHF (extremely high frequency o freqüència extremadament alta). A les microones de major freqüència i menor llongitut d'ona li les denomina ones milimétricas.
Gran part dels sistemes de comunicació establits des de mediats de les década de 1980 és de naturalea digital i com és llògic transporten informació en forma digital. No obstant, els sistemes terrestres de ràdio repetidores de microones que usen freqüències portadores modulades en (FM) o modulades digitalment ya siga en QAM o en PSK, seguixen constituint el 35% del total dels circuits de transport d'informació en els Estats Units. Existixen una varietat de sistemes de microones funcionant a distàncies que varien de 15 a 4000 millas, els sistemes de microones de servici intraestatal o alimentador es consideren en general de curt alcanç, perque s'usen per a dur informació a distàncies relativament curtes, per eixemple fer una radiocomunicació entre ciutats que es troben en un mateix país. Els sistemes de microones de llarc alcanç són els que s'usen per a dur informació a distàncies relativament molt més llargues, per eixemple, en aplicacions de rutes interestatal i de ret primària. Les capacitats dels sistemes de radi de microones van des de menys de 12 canals de banda de veu fins a més de 22000. Els primers sistemes tenien circuits de banda de veu multiplexados per divisió de freqüència, i usaven tècniques convencionals, de modulació en freqüència no coherent, els més moderns tenen circuits de banda de veu modulats per codificació de polsos i multiplexados per divisió de temps usen tècniques de modulació digital més modernes, com la modulació de conmutación de fase (PSK) o per amplitut en quadratura (QAM).
Microones analògiques i digitals
La gran majoria dels sistemes actuals de radi de microones és de modulació de freqüència, que és de naturalea analògica. No obstant, en dates recents s'han elaborat nous sistemes que usen modulació per conmutación de fase, o per amplitut en quadratura, que són formes bàsicament de modulació digital. També es parla de sistemes satelitales que usen PCM o PSK, estos dos sistemes són similars als sistemes terrestres de radi de microones, sense dubte els dos sistemes compartixen moltes freqüències. La diferència principal entre els sistemes satelitales i terrestres de radi, és que els sistemes satelitales propaguen senyals fòra de l'atmòsfera terrestre, per lo que són capaces de dur senyals molt més lluntanes, usant menys transmissors i receptors.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiocomunicación por microondas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.