Anar al contingut

Raça marcial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oficials britànics i indis de l'1.º Regiment de Brahmanes (1912).

La '___protected_title_0___' va ser una designació creada pels oficials de l'eixèrcit en l'Índia britànica despuix de la Rebelió de l'Índia de 1857, per mig de la qual classificaven cada casta en una de dos categories: les castes ___protected_title_1___ i les castes ___protected_title_2___. La raó aparent d'este sistema de classificació era la creència de que una ___protected_title_3___ era típicament valenta i de complexió robusta per al combat,[1] mentres que les ___protected_title_4___ eren aquelles que els britànics consideraven inapropiades per al combat pels seus estils de vida sedentaris. Els britànics tenien la política de reclutar als indis marcials entre aquells en menor accés a l'educació, ya que aixina eren més fàcils de controlar.[2]

Segons el historiador modern Jeffrey Greenhut, especialiste en història militar, ___protected_title_5___. D'acort en Amiya Samanta, la raça marcial era elegida entre persones d'esperit mercenari (un soldat que lluita per qualsevol grup o país que li pague), ya que estos grups carien de nacionalisme com a traça.[3][4] Entre els que es varen rebelar en 1857 es trobaven soldats indis entrenats pels britànics; a partir de llavors, l'Eixèrcit de Bengala va abandonar o va reduir el reclutament de soldats procedents de les zones tradicionals de reclutament i va promulgar una nova política que favoria a les castes els membres de les quals s'havien mantingut lleals a l'Imperi Britànic.[5]


El concepte ya tenia un precedent en la cultura índia, puix un dels quatre órdens (castes) del sistema social védico del hinduisme és conegut com el chatria, lliteralment ___protected_title_0___.[6] Els brahmanes varen ser descrits com ___protected_title_1___[7] i en el passat contaven en dos dels regiments indis britànics més antics, l'1.º Regiment de Brahmanes i el 3.º Regiment de Brahmanes. Despuix de l'independència de l'Índia, el govern indi va abolir en febrer de 1949 l'aplicació oficial dels principis de raça marcial en el reclutament militar, encara que varen seguir aplicant-se formal i informalmente en certes circumstàncies.[8] En Pakistan, dits principis, encara que ya no s'apliquen rígidamente, han seguit tenint una influència considerable i han tingut importants conseqüències per a la vida política del país; el cas més extrem és el de la guerra de Lliberació de Bangladés, despuix de décades de contínua exclusió dels bengalíes de les forces armades.[9]

Criteris

[editar | editar còdic]

En els seus intents per impondre el control despuix de la Rebelió de l'Índia de 1857, els britànics es varen enfrontar a una feroç resistència en algunes regions, mentres sometien fàcilment atres. Els funcionaris britànics buscaven races marcials acostumades a la caça o provinents de cultures agrícoles de regions montanyoses en antecedents de conflictes. Uns atres varen ser exclosos per la seua «vida acomodada» o calificats com a agitadors sediciosos.[10] La doctrina de les races marcials postulava que les qualitats que fan a un soldat útil s'hereten en certes races per naiximent, i que el restant de les races índies no posseïen els traces necessaris per a ser guerrers.[11]

El general i erudit britànic tinent general George MacMunn (1869-1952) va senyalar en els seus escrits:

N'hi ha prou en que sorgixca el sentiment de que és impío i vergonyós servir als britànics per a que tot el nostre edifici es derroque com un castell de naïps sense que es dispare un sol tir ni es desenvaine una espasa.[12]

Con este fin, es va convertir en política britànica reclutar únicament entre aquelles tribus que classificaven com a membres de les races marcials i la pràctica es va integrar en els manuals de reclutament de l'eixèrcit en el Raj britànic.

Els britànics consideraven a les races marcials valentes i fortes, pero també intelectualment inferiors, carents de l'iniciativa o qualitats de liderage per a comandar grans formacions militars, ademés de considerar-les políticament sumisas o dòcils davant l'autoritat.[2][10] Per estes raons, la teoria de les races marcials no va conduir al reclutament d'oficials entre elles; el reclutament es basava en la classe social i la llealtat al Raj britànic. Una font califica açò com una construcció «pseudo-etnològica», popularisada per Frederick Sleigh Roberts, que va crear séries deficiències en els efectius durant les guerres mundials, obligant a reclutar entre les races no marcials.[13] Segons pareix, Winston Churchill estava preocupat de que la teoria fora abandonada durant la guerra i va escriure al comandant en cap de l'Índia que devia «confiar tant com siga possible en les races marcials».[14]


Els crítics de la teoria afirmen que la rebelió índia de 1857 va poder haver contribuït a reforçar la creència britànica en ella. Durant este event, les tropes de cipayos de l'Infanteria Nativa de Bengala, liderades per Mangal Pandey, es varen amotinar contra els britànics. De la mateixa manera, la Rebelió de Rajab Ali en Chitagón també va causar problemes a les forces britàniques. No obstant, els lleals rajputs, jats, pastunes, sijíes, gurkhas, kumaunis i garhwalis no es varen unir a la gresca i varen lluitar del costat de l'eixèrcit britànic. A partir de llavors, esta teoria es va aprofitar al màxim per a accelerar el reclutament entre estes races, desalentando al mateix temps l'allistament de tropes deslleals i de hindús de casta alta que s'havien posat del costat de l'eixèrcit rebel durant la guerra.[15]

Alguns autors, com Heather Streets, sostenen que les autoritats militars varen engrandir les imàgens dels soldats marcials escrivint històries dels regiments i a l'enaltira en numeroses pintures als escocesos en falda, als gurkhas armats en kukris i als sijíes en el seu turbant .[16] Richard Schultz, autor nortamericà, ha calificat el concepte de ___protected_title_1___ com un supòsit astut esforç britànic per a dividir i governar al poble de l'Índia en els seus propis fins polítics.[17]

Tribus i grups designats com a races marcials

[editar | editar còdic]

En l'época colonial britànica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Postal francesa que representa l'arribada del 15.º Regiment Sij a França durant la Primera Guerra Mundial. En la postal es llig: «Cavallers de l'Índia marchen per a castigar als gamberros alemans».
14.º Regiment de Lanceros jat de Murray (Risaldar Major), c. 1909, per A. C. Lovett (1862-1919).


Les races marcials declarades pels britànics en el subcontinent indi incloïen alguns grups es trobaven alguns grups que, en canvi, varen ser designats oficialment com a ___protected_title_0___ según lo dispuesto en la Llei d'Alienació de Terres de Punyab de 1900. Estos térmens es consideraven sinònims quan l'administració va elaborar una llista en 1925. Entre les comunitats considerades marcials es trobaven:[18][19][20]


Les comunitats que en varis moments varen ser classificades com a races marcials inclouen:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Martial Races and Imperial Subjects: Violence and Governance in Colonial Índia 1857–1914».European Review of History.Routledge.13(1)
    1-20.doi:10.1080/13507480600586726.
  2. ↑ 2,0 2,1 Khalidi (2003). Khaki and the Ethnic Violence in Índia: Army, Police, and Paramilitary Forces During Communal Riots (en en), Three Essays Collective, p. 5. ISBN 9788188789092. «Aparte de la seua complexió física, les races guerreres eren considerades políticament sumisas o dòcils davant l'autoritat»
  3. ↑ «The Imperial Reserve: the Indian Corps on the Western Front, 1914–15».The Journal of Imperial and Commonwealth History.
  4. ↑ Amiya K. Samanta (2000). Gorkhaland Movement: A Study in Ethnic Separatism (en en), APH Publishing, pp. 26. ISBN 978-81-7648-166-3. «El Dr. Jeffrey Greenhut va senyalar que "la teoria de la raça marcial presentava una simetria elegant. Els indis inteligents i cults eren tildats de covarts, mentres que els considerats valents carien d'educació i eren atrassats. Ademés, el seu esperit mercenari es devia principalment a la seua falta de nacionalisme"»
  5. ↑ Streets, Heather (2004). Martial Races: The military, race and masculinity in British Imperial Culture, 1857–1914 (en en), Manchester University Press. ISBN 978-0-7190-6962-8.
  6. ↑ Dones, Santanu (2010). «Índia, empire and First World War writing», The Indian Postcolonial: A Critical Reader (en en), Routledge, p. 301. ISBN 978-1-13681-957-5.
  7. ↑ Gajendra Singh. The Testimonies of Indian Soldiers and the Two World Wars: Between Self and Sepoy (en en), A&C Black, pp. 29–. ISBN 978-1-78093-820-2.
  8. ↑ «No More Class Composition in Indian Army» (en en). Archivat des d'el original, el 2020-08-01.
  9. ↑ «Pakistan Army: Martial Race or National Army?». Consultat el 25 d'agost de 2021 (en en).
  10. ↑ 10,0 10,1 Dr. Omar Khalidi. «Ethnic Group Recruitment in the Indian Army: The Contrasting Cases of Sikhs, Muslims, Gurkhas and Others» (en en).
  11. ↑ «Sahib and Sepoy: an Inquiry into the Relationship between the British Officers and Native Soldiers of the British Indian Army».Military Affairs.Vol. 48(1)
  12. ↑ MacMunn, G. F. (1911). The Armies of Índia (en en), Londres: Adam & Charles Black.
  13. ↑ «Índia: "Martial Races" Theory» (en en). Country Data. Archivat des d'el original, el 2017-06-14. Basat en la série «Country Studies» de la Divisió d'Investigació Federal de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.
  14. ↑ Bose, Mihir. The Magic of Indian Cricket: Cricket and Society in Índia (en en), p. 25.
  15. ↑ «Pakistan - THE BRITISH RAJ» (en en).
  16. ↑ Kaushik Roy. «[1]» (en en).
  17. ↑ (2006) Insurgents, Terrorists, and Militias: The Warriors of Contemporary Combat (en en), Columbia University Press, pp. 47. ISBN 9780231503426.
  18. ↑ Mazumder, Rajit K. (2003). The Indian Army and the Making of Punjab (en en), Orient Longman, p. 105. ISBN 9788178240596.
  19. ↑ MacMunn, George Fletcher (1979). The Martial Races of Índia (en en), Mittal Publications, pp. 271.
  20. ↑ Shukla, S. P.. Índia's freedom struggle and the role of Haryana, Internet Archive (en en), Nova Delhi: Criterion Publications: Distribuït per Deep & Deep Publications.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
453-468.doi:10.2307/2943173.
  • Cohen, Stephen P. (1971). The Indian Army (en en), Berkeley: University of Califòrnia Press.
  • «Militarized Masculinities: Shaped and Reshaped in Colonial South-East Punjab».Modern Asian Studies.47(3)
713-750.doi:10.1017/S0026749X11000539.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Raça_marcial&oldid=1312260»