Quirófan
El quirófan[1] és aquella sala que es troba en sanatoris, hospitals o centres d'atenció mèdica i que està especialment acondicionada per a la pràctica d'operacions quirúrgiques a aquells pacients que aixina ho demanden. Aixina mateix, en el quirófan, es poden desplegar atres activitats relacionades, tals com el suministrament d'anestèsia, una acció de reanimació, entre unes atres, per a aixina, despuix, poder realisar la mencionada intervenció quirúrgica.[2]



Especificacions
Respecte de les exigències i les condicions que deu sí o sí observar un quirófan per a complir satisfactòriament en la seua missió es conten:[3]
- deu tractar-se d'un espai tancat
- deurà estar situat en un lloc independent respecte del restant de l'institució mèdica, encara que, propenc a aquelles àrees sensibles tals com les sales d'emergència, el banc de sanc, el laboratori d'anàlisis clínic, la farmàcia
- la circulació de persones deu ser mínima, únicament deu permetre l'accés al pacient, a l'equip interdisciplinari que sol actuar en una operació: cirugià, anestesiste, radiólogo, gastroenterólogo, enfermer de quirófan, auxiliar d'enfermeria, camillero, instrumentador quirúrgic, entre uns atres
- la neteja i l'aspiració de conseguir un grau zero de contaminació és una atra condició sine qua senar que deu observar el quirófan i les habitacions contigües que s'hagen anexat (vestuaris, oficines). Això es conseguix llimitant l'accés de persones a lo necessari; construint els pisos, parets i implementos del quirófan en materials i dissenys fàcils de desinfectar; realisant profundes neteges i desinfecció vàries voltes al dia i removent tot el material de rebuig.[4]
el material deu estar complet
El quirófan deu ocupar un lloc central per una evident necessitat d'estar prop d'algunes estructures d'acolliment o d'hospitalisació, aixina com els servicis mèdic-tècnics, i açò deu guiar la seua construcció en un nou hospital. En el cas de reestructuració o creació d'un nou quirófan en una estructura arquitectònica antiga, serà necessari llavors referir-se a dificultats arquitectòniques vinculades a l'existència d'estos edificis, en particular per al tractament de l'aire i la circulació del material i les persones.[5]
L'ecosistema del quirófan deu mantindre's a un nivell de contaminació mínim per mig d'una neteja els ritmes establits de la qual deuran observar-se escrupulosament. Els principis de la neteja deuen ser codificats per procediments escrits discutits per cada equip.[6] El preliminar és l'evacuació de tots els residus i instruments tacats en sistemes tancats (contenidors estancs i bosses herméticamente tancats). La neteja de la sala d'operacions es fa vàries voltes al dia, entre cada pacient. Per a això, es desinfecten totes les sales d'operacions utilisades enterament despuix de cada final de programa operatorio en protocols d'higiene, sense oblidar el restant de les parts del quirófan: oficines, despachos, vestuaris, etcétera.[7]
Equipament d'un quirófan modern
Per a que el cirugià i el seu equip d'assistents puguen realisar cirugia, de la millor manera possible, el quirófan deu ser proveït d'una série d'equips: Es pot modificar l'altura, inclinament i orientació de la taula d'operacions ubicada en el centre del quirófan . Les llums del quirófan sobre la taula són orientables, proveïxen una llum lluenta, sense ombres durant la cirugia. La màquina d'anestèsia s'ubica en la capçalera de la taula d'operacions. Esta màquina posseïx tubos que es conecten al pacient per a ajudar-los a respirar durant la cirugia, i sistemes de monitoraje per a permetre controlar la mescla de gasos en el circuit d'aire respirable. El carrito d'anestèsia es troba al costat de la màquina d'anestèsia. En el mateix es troben les medicines, equips, i atres elements utilisats per l'anestesiste. Els instruments quirúrgics estèrils a ser utilisats durant la cirugia es troben ordenats sobre una taula d'acer inoxidable. Un monitor electrònic (que registra el ritme cardíac i respiratori per mig de pegats adhesius que es coloquen en el pit del pacient). El oxímetro es fixa a un dit del pacient per mig d'una banda elàstica o agarre. Este dispositiu medix la concentració d'oxigen en la sanc del pacient.
Màquina automàtica de medició de pressió de sanc, la qual infla de manera automàtica el braçalet de medició de pressió en el braç del pacient. Una màquina de electrocauterisació que usa senyals elèctriques d'alta freqüència per a cauterizar o sagellar vasos sanguíneus i que pot ser utilisada per a tallar teixits minimisant el sagnat. Si és requerit pel tipo de cirugia a realisar, es pot dur al quirófan un màquina de cor pulmó o atres equips especialisats. Els alvanços en la tecnologia han resultat en el advenimiento de quirófans híbrits, els quals integren sistemes de diagnòstic per images tals com MRI i cateterisació cardíaca en el quirófan per a assistir als cirugians en intervencions quirúrgiques neurològiques i cardíaques.
Àrees del quirófan
El quirófan es compon de varis recints o àrea interconectados, cada u dels quals posseïxen funcions específiques i requeriments propis sobre els protocols de neteja a ser observats per a poder accedir als mateixos:[7]
- Àrea no restringida. El personal pot vestir roba de carrer, i l'equip portàtil que encara no ha segut desinfectat deu permanéixer en l'àrea no restringida. Es tracta d'un àrea controlada en a on es deté a les persones que van aplegant a l'àrea quirúrgica.
- Àrea de transició. En esta zona, les persones s'estan preparant per a ingressar a les àrees semirestringidas o restringides; es canvia la roba de carrer per la roba de quirófan, i és necessària també una autorisació d'ingrés. Ací es troben els vestidores; es deu mantindre la pulcritud i la meticulosidad, per a evitar l'entrada de pols i la generació d'àrees per a la colonisació de les bactèries. Els aliments i les begudes deuen mantindre's llunt d'estes àrees.
- Àrea semirestringida. Ací solament es pot tindre accés en roba quirúrgica, és dir, pijama quirúrgic. Els corredors entre els distints quartos del departament les àrees de processament de l'instrumental i els implementos, les àrees d'almagasenament o clósets són àrees semirestringidas.
- Àrea restringida. Les àrees restringides són les més netes del quirófan i inclouen les sales d'operacions, les sales de procediments menors i els corredors estèrils, a on estan els esterilizadores ràpits i a on es deixa el material estèril. Estes àrees estan estrictament controlades i les portes deuen permanéixer tancades. Només el personal vestit adequadament podrà tindre accés.
Àrees complementàries
- Sala:[8] deu ser àmplia i confortable (per a sis persones per cada pabelló, 2,3 m² per persona), en àrea pediàtrica separada.
- Preoperatorio:[8] L'àrea preoperatoria deu tindre 1 a 1,5 boxes de preparació per cada pabelló (7,5 a 10 m² cada u), equipats en monitors de signes vitals, ret d'O<sub>2</sub> i aspiració.
- Sala de recuperació postoperatoria:[8] deu tindre de 2 a 3 cupos per cada pabelló, de 7,5 a 10 m² cada u.
- Àrea de recuperació pre-alta:[8] deu tindre espai per a dos lliteres per cada pabelló, de 5 m² mínim cada u.
Les quatre àrees clíniques mencionades deuen estar adjacents per a permetre la circulació expedita i segura dels pacients i facilitar l'eficiència del pabelló. Dispondre de llum natural en totes les àrees clíniques i administratives disminuïx l'estrés i produïx confort i satisfacció en els usuaris.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Bishop, WJ (1995). The Early history of surgery. Barnes & Noble. ISBN 1-56619-798-8
- ↑ K.-H. Tscheliessnigg: Der Hybrid-OP-Saal als multifunktionaler Therapieraum der Zukunft – Interdisziplinarität, bildgeführte Therapie, Integration medizinischer Technologie wie CT, Angiographie, Navigation und Robotic in: Journal für Kardiologie – Austrian Journal of Cardiology 2010; 17 (7–8), 285–292
- ↑ DIN 1946-Teil4 Raumlufttechnische Anlagen in Krankenhäusern, VDI 6022 Hygiene-Anforderungen an raumlufttechnische Anlagen und Geräte
- ↑ Walter Steuer und 11 Mitautoren: Hygiene und Technik im Krankenhaus (Kontakt & Studium Band 207), Expert-Verlag, Stuttgart, 1 996, ISBN 3-8169-1370-9
- ↑ Stefano Colucci Menotti, Per un'idea moderna di sala operatoria, in Tecnica Ospedaliera, 1997, pp. 66-73. Ed. tecniche nuove
- ↑ 7,0 7,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaUNO - ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Alejandro González, Natalia de la Fuente, Esteban del Río, Maximiliano Zamora y Claudio Nazar (Facultad de Medicina, Pontificia Universidad Católica de Chile, Santiago, Chile)(Recibido el 12 de septiembre de 2015; aceptado el 23 de octubre de 2015. Disponible en Internet el 21 de abril de 2016).«Cómo planificar, diseñar y organizar un centro de cirugía ambulatoria».Revista Chilena de Cirugía.