Quercus cerrioides

Quercus cerrioides

El roure cerrioide (Quercus cerrioides) és una espècie d'arbre de la família de les Fagaceae. És endèmica d'Espanya i es troba amenaçada per pèrdua d'hàbitat. Este roure és un híbrit entre el roure pubescente (Quercus humilis) i el quejigo (Quercus faginea), i té caràcters intermijos entre eixes dos espècies.

Característiques

Fulls de Quercus cerrioides.

Els fulls són coriáceas, en lòbuls triangulars, íntegres i aguts, no obtusos com en el humilis, ni punchants com en el faginea, terminats en punta callosa, i són relativament grans (uns 8 x 5 cm, iguals o més grans que en el humilis). Permaneixen tot l'hivern seques sense desprendre's de l'arbre (com en el faginea), ya que són marcescentes, encara que també pot ocórrer que en determinats llocs en unes condicions climàtiques favorables i en hiverns suaus es mantinguen verts. En escomençar a desenrollar-se són pilosas en la cara inferior, pero després tendixen a depilarse totalment.Les branques i pecíols en freqüència estan coberts d'una borra rojosa.

Quercus cerrioides és un roure molt promiscuo, esta és una qualitat prou comuna en totes les espècies del gènero Quercus.

Detall del tronc d'un eixemplar madur. Roureda Centenària dels Bassetes. Riu Foix, Cubelles, Barcelona.

Distribució

Este arbre és particularment abundant en el Prepirineo a on dominen atres roures mestos o híbrits com ell i en la regió llitoral catalana. En el Ripollés ocupa bandes contínues, formades per boscs i bosquetes en els que es troba en companyia o mesclat en Quercus humilis i Pinus sylvestris. Este Quercus complix un paper fonamental contra l'erosió. És particularment adequat per a ser utilisat en la formació de dehesas, puix per la seua pròpia naturalea mostra una forta tendència cap a una ocupació poc densa de l'espai, favorint la seua coberta el creiximent i desenroll de molts uns atres vegetals, formant-se rics sotobosques. Encara que si es controlen artificialment per la mà de l'home, es convertixen en praderies. En Osca domina o es fa poblador extensiu en serres com Turbón, Penya Montañesa, Cotiella, Guara i Sant Joan de la Penya. En Castelló es troba de forma aïllada pero en condicions òptimes de creiximent en algun barranc en la comarca del Baix Maestrazgo i en la serra llitoral del Desert de les Palmes.