Quenselita
La quenselita és un mineral hidròxit de plom i manganeso la composició del qual és PbMn3+O2(OH). Descrit per primera volta en 1925 per G. Flink, deu el seu nom al mineralogista suec Percy Dudgeon Quensel (1881-1966).[1][2]
Propietats
La quenselita és un mineral translúcido o opac de color negre que mostra una lluentor adamantino, metàlic.[2] Té una durea de 2,5 en l'escala de Mohs (es pot rayar en l'ungla) i la seua densitat és de 6,84 g/cm³. És flexible (quan apareix en forma de làmines fines) i relativament maleable. [3]
Cristaliza en el sistema monoclínic, classe esfenoidal.[4][5] Els seus continguts aproximats de plom i manganeso són del 67% i del 17% respectivament[3] i com a principals impurees pot contindre magnesi i sodi.[4]
Morfologia i formació
La quenselita forma cristals aplanados segons {010} i llaugerament elongados a lo llarc de {100} o {001}, presentant estrías paraleles a {100}.[2] Este mineral s'ha trobat en jaciments de ferro-manganeso que han sofrit metamorfisme, en a on apareix associat a calcita, barita, hausmannita i braunita.[4]
Referències
- ↑ Flink, G.(1925).«Quenselite, ein neues mineral von Långban».Geologiska Föreningens i Stockholm Förhandlingar.47: 377-384.Consultat el 15 de març de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Quenselite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Quenselite Mineral Data (Webmineral)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Quenselite (Handbook of Mineralogy)
- ↑ Quenselite (Mineralienatlas)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quenselita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.