Anar al contingut

Quadratura del rectàngul

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Quadratura d'un rectàngul de costats a i b (Método de les altures): per a trobar el costat del quadrat en la mateixa àrea, basta dibuixar una circumferència de ràdio R=(a+b)/2 centrada en el segment b+a, i traçar una perpendicular al segment anterior pel punt per a on s'unixen les seues dos parts. La distancia c d'este punt al tall de la perpendicular en la circumferència és el costat del quadrat buscat, de manera que (c·c=a·b). En l'eixemple de l'image, es pot comprovar fàcilment que en a=2 i b=8, llavors R=5 i c=4, verificant-se que R²=c²+(R-a)²

La quadratura del rectàngul és una tasca de la geometria clàssica. Consistix en obtindre un quadrat en la mateixa àrea que un rectàngul dau, utilisant exclusivament una regla i un compàs. A diferència de la quadratura del círcul, que no té solució, el rectàngul es pot quadrar de diferents maneres.

Proposicions de partida

[editar | editar còdic]
Triàngul rectàngul

El punt de partida per a les següents dos construccions són dos propietats matemàtiques dels triànguls rectànguls que es remonten a Euclides: el teorema de la mija geomètrica i el teorema del cateto.

Sean a i b els catetos d'un triàngul rectàngul i siga c la seua hipotenusa. Siga h l'altura perpendicular al costat c, i siguen p i q les dos seccions en les que dividix l'hipotenusa. Llavors s'apliquen les següents relacions:

h2=pq (teorema de les altures de Euclides)

a2=cp i b2=cq (teorema del cateto de Euclides)

Método de les altures

[editar | editar còdic]
Quadratura usant la teorema de les altures

Independentment de les proporcions del rectàngul donat (ací, en color vert), s'assumix que un costat és la secció de l'hipotenusa p i l'atre costat és la secció de l'hipotenusa q d'un triàngul rectàngul. Després, es pivota el costat més curt de l'àngul recte i s'obté la base d'un triàngul rectàngul. Sobre esta base s'aplica el teorema de Tals. L'extensió del costat més curt del triàngul rectàngul interseca la circumferència de Tals i proporciona l'altura del triàngul rectàngul en les seccions d'hipotenusa p i q. Si ara es construïx un quadrat (ací taronja) per damunt d'esta altura, llavors té exactament la mateixa àrea que el rectàngul donat.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Schülerduden – Mathematik I. Bibliographisches Institut & F.A. Brockhaus, Mannheim 2008, ISBN 978-3-411-04208-1, S. 193, 212, 415–417
  • Claudi Alsina, Roger B. Nelsen: Perlen der Mathematik: 20 geometrische Figuren als Ausgangspunkte für mathematische Erkundungsreisen. Springer, 2015, ISBN 978-3-662-45461-9, S. 31–32