Qaryat al-Faw
Qaryat Al Faw (en àrap, قرية الفاو) va ser successivament la capital dels antics regnes de Dhakir, Qahtân i després de Kinda al voltant de el III.[1] Es troba a uns 100 km al sur de Wadi ad-Dawasir, i a uns 700 km al suroest de Riad, la capital d'Aràbia Saudita. El lloc arqueològic del Faw revela vàries característiques, com a cases residencials, mercats, carreteres, cementeris, temples i pous d'aigua.[2]
És famós entre els llingüistes per ser el lloc de la primera i única certificació del àrap antic: una inscripció en escritura sabea que data de el I Es considera que l'idioma de l'inscripció és un precursor de l'àrap, que s'atesta per primera volta en l'inscripció de Namara 328 d. C. en Síria.[3]
Història
[editar | editar còdic]Els investigadors saben poc sobre la ciutat. Segons les excavacions arqueològiques, la ciutat data de el IV[4] La ciutat era coneguda originalment pel corpus d'inscripcions en el lloc com Qaryat Dhu Kahl. Kahl va ser la principal deidad adorada per les tribus àraps de Kinda i Madh'hij.[5] També és conegut pels noms de Qaryat al-Hamraa (Ciutat Roja) i Dhat al-Jnan (Ciutat dels Jardins) pels habitants en el seu periodo de prosperitat.
L'edat d'or de la ciutat es va estendre durant casi huit sigles entre el IV i el IV abans de ser abandonada. En el seu llarc periodo, la ciutat va sobreviure a varis atacs d'estats veïns, com ho sugerixen els contes sabaeanas de fins de el II També l'inscripció de Namara menciona l'expedició de Imru 'al-Qays ibn' Amr a Najran, a on va aplegar a Qaryat al-Faw i va expulsar a la tribu gobernant de Madh'hij de la ciutat.[6] Mai es va tornar a mencionar despuix d'eixe incident, llevat en un breu relat del-Hamdani.
L'excavació arqueològica va revelar que la ciutat es va desenrollar a partir d'una chicoteta estació de pas de caravanes, en un important centre comercial, religiós i urbà en el centre d'Aràbia, el Néyed.
Arquitectura
[editar | editar còdic]El poble del Faw es troba en la frontera noroest del Barri Buit, per lo tant, es troba en la ruta comercial que conecta el sur de la Península aràbiga en la seua noreste. Al Faw era un important centre comercial i tenia més de dèsset pous d'aigua.[2]
Descobriment
[editar | editar còdic]
L'interés en Qaryat al-Fāw com a lloc arqueològic es remonta a la década de 1940 quan alguns treballadors de la companyia petrolera saudita Aramco varen fer referència a ell. En 1952, tres membres del personal de la companyia varen visitar la ciutat i varen escriure sobre ella. En 1996, el poble va ser visitat per un expert de l'agència d'Antiguetats i Museus. En 1976, va ser visitat primer per l'Associació d'Història i Antiguetats de l'Universitat Rei Saud en Riad i després pel Departament d'Antiguetats i Museus, abdós en l'objectiu d'estudiar el lloc i, més específicament, per a identificar l'ubicació de la ciutat. El treball va tindre lloc entre 1972 i 1995. Les excavacions arqueològiques varen ser realisades per un equip de l'equip de l'Universitat Rei Saúd, de 1970 a 2003, i varen descobrir dos sectors principals de la ciutat. El primer era un àrea residencial, que constava de cases, places, carrers i un mercat, mentres que el segon era un àrea sagrada, composta per temples i tombes. El pla arquitectònic general és molt indicatiu de les ciutats preislámicas en Aràbia. Abdulrahman al-Ansary,[7] exprofesor d'arqueologia en l'Universitat Rei Saúd en Riad i membre del Consell Consultiu d'Aràbia Saudita i del Comité d'Educació del Consell és considerat com el fundador del redescubrimiento de la ciutat de Qaryat al-Fāw.
Condició actual
[editar | editar còdic]
A partir de l'1 de giner de 2014, el lloc està completament cercat per a protegir-ho dels saquejadors per part del govern saudita. El lloc és atés per un cuidador saudita la família del qual té vínculs en l'àrea immediata. El lloc va ser autorisat i va assignar fondos per a millores significatives, preservació i la construcció d'un modern centre de visitants. La construcció devia haver-se completat en decembre de 2013, pero fins a la data no s'ha iniciat cap construcció. El lloc és extremadament impressionant, en múltiples tombes de classe Nobelman i Warrior espayades a lo llarc de la perifèria oriental. La tomba dels Reis residix alguna cosa separada i al noroest de la ciutat. El mercat mostra una erosió significativa de les parets, que han enterrat casi tota una història del artificio de 3 o 4 nivells. Hui en dia encara es poden vore restants d'almagasenament de grans i forns de cocció. Ubicat a l'est de la ciutat, es troba un gran jebel, en importants coves i petroglifos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Cultural Landscape of Al-Faw Archaeological Area» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2024-05-01.
- ↑ 2,0 2,1 "Qaryat Al Faw" [1] archivat en Wayback Machine.. Saudi Commission for Tourism and Antiquities. Saudi Commission for Tourism and Antiquities. Retrieved 23 November 2016.
- ↑ «A First Century BC Arabic Inscription In Musnad Script At Qaryat Al-Faw». www.islamic-awareness.org. Consultat el 2024-05-01.
- ↑ A. R. Al-Ansary, Qaryat Al-Fau: A Portrait Of Pre-Islamic Civilisation In Saudi Aràbia, 1982, University of Riyadh (Saudi Aràbia), p. 146
- ↑ BM Report of Trustees 1981-84, pp.60-61, fig. 18
- ↑ المدنية في الوطن العربي في ضوء الاكتشافات الآثارية: النشأة والتطور p.98 ^
- ↑ "Trade Routes Resources Blog". Retrieved 11 June 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qaryat al-Faw» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.