Qamar al-Din

Qamar al-Din

Qamar ad-din (àrap قمر الدين) o lavāshak (en persa: لواشک‎) és un suc o suc d'albercoc típic de la cuina musulmana de Mig Orient, que es consumix típicament durant el més sagrat de Ramadà, en l'iftar Es creu que prové de Damasc, capital síria, i va ser produïda per primera volta en la regió del Guta (campiña circumdant a la capital) a on la varietat d'albercoc més adequada es va cultivar per primera volta. Es goja en tot l'Orient Mig i el Nort d'Àfrica, aixina com en Somàlia, a pesar de que el qamar al-din siri encara es creu que és el millor, degut a que la varietat d'albercocs adequats per a preparar la beguda creix només en Síria i en el suroest de Turquia. És una darreria coneguda com lavashak en Iran.

Etimologia

S'han propost vàries teories per a l'orige del nom qamar al-din. Una d'elles sosté que va ser cridat aixina pel seu inventor, un home siri cridat Qamar al-Din. Ell segons es narra era tan guapo que s'assemblava a la lluna (qamar, àrap قمر), d'ahí el seu nom.

Una atra teoria sosté que la temporada d'albercoc va coincidir en l'albirament de la lluna nova que va marcar el començ del Ramadà, en l'any en que la beguda va ser inventada. Una teoria similar, molt estesa en Egipte, remonta l'orige del nom a un Califa, que era conegut per celebrar en qamar al-din al vore la lluna durant el més de Ramadà.

Método de preparació

Per a produir Qamar al-din, els albercocs i el sucre es hervir sobre fòc i despuix es filtren a través d'un filtre de fusta empapat en oli d'oliva. Els albercocs es deixen secar directament baix el sol. Una volta que s'hagen secat completament, són empaquetats, enviats i venuts. Estos albercocs secs tenen la pell més grossa, més consistent, i tenen un sabor més fort que els fruts ordinaris, i per lo tant són més adequats per a fer qamar al-din. Fer la beguda d'este albercoc només requerix l'adició d'aigua de roses o aigua de azahar, encara que trossos d'albercoc (fresca o secs) i gèl a sovint també són afegits. A voltes, algunes de les aigua florals són reemplaçades en suc de taronja o aigua. Qamar al-din se servix tradicionalment grossa i freda, i es creu que és especialment fortalecedor i otorga bona font d'energia, electrolitos, i hidratació, tots els quals són crucials despuix d'un dia de dejuni. Alguns en l'Alce afigen piñones i gèl als seus qamar al-din, fent una beguda que es presenta més grossa, en el sabor de l'albercoc en versió de jallab.