Anar al contingut

Pututo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un chasqui tocant el pututo.
Erro al crear miniatura:
Pututo.

El pututo[1][2][3] o pututu[4][5][6] (del aimara,[1] en quechua i aimara: pututu),[7][8][9] també conegut com churo[10] (del quechua ch'uru, ‘molusc, closca, caragol’),[11][12]és un instrument de vent andino, que originàriament es fabricava en una caracola marina (Lobatus galeatus) de tamany suficientment gran per a emetre un sò potent.

Erro al crear miniatura:
Persones tocant pututos durant la marcha de l'Orgull de Lima en 2025

En l'introducció del ganado vacú despuix de la conquista espanyola, els quechuas varen començar a diversificar els seus instruments de vent fent-los en les banyes d'estos animals, un dels quals s'ha donat en cridar també «pututu» en algunes zones dels Andes. El pututu era utilisat pels quechuahablantes en temps prehispànics, sobretot en l'etapa de la conquista incaica, per a cridar a reunions o donar avisos d'alguna cosa. És un instrument melòdic.

Història

En l'imperi incaico o Tahuantinsuyo, els chasquis anunciaven la seua arribada a cada lloc de control (tambo) del Qhapaq Ñan (la gran ruta incaica) tocant la seua pututu; també s'usava en rituals de sanaació i en els combats bèlics.

Tant el pututo com el mullu (Spondylus crassisquama, abans S. princeps) una atra espècie marina de color roig en la que es feyen collars, aretes i ornamentaban vestits, que s'usava mòlta per a distints rituals) s'extrea en la costa del Equador, i els comerciants realisaven la «ruta del mullu» (mils de quilómetros cap al sur, fins a Chavín de Huántar, acompanyats de trompeteros tocant el pututu per a anunciar la processó.[13]

L'importància del pututu per a la cultura i l'espiritualitat de Cultura de Chavín des de fa més de 3000 anys, els descobriments en Chavín de Huántar també han impactat el camp modern de l'arqueologia en el seu conjunt.[14]

Ya en temps colonials, el pututu era tocat per a cridar a reunions de cabildo, principalment en la zona surandina. El fotógraf peruà Martín Chambi ha llegat vàries fotos d'estos «llamadores» en Cusco (Perú).

En la cultura atacameña és utilisat com a instrument ritual, i està present en els grans rituals dels ritos de l'aigua i en les festes dels Sants Patrons.

En 1942 es varen trobar figures del deu del raig de Tiwanaku (Bolívia) datades entre l'any 374 i 1187, quan Tiwanaku va ser destruïda. Les primeres estatuillas tenen un pututu en la mà.[15]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Acadèmia Peruana de la Llengua. «pututo». DiPerú | Diccionari de peruanismes en llínea. Consultat el 2024-08-16.
  3. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE). «pututo» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-16.
  4. ↑ Diccionario de la lengua española
  5. ↑ Acadèmia Peruana de la Llengua. «pututu». DiPerú | Diccionari de peruanismes en llínea. Consultat el 2024-08-16.
  6. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE). «pututu» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-16.
  7. ↑ Itier, César (2017). Diccionari quechua sureño: castellà (en un índex castellà-quechua), 1 a edició edició, Editorial Commentarios, p. 170. ISBN 978-9972-9470-9-4. «pututu. [...] bocina de closca marina.»
  8. ↑ Cusihuamán, Antonio (1976). Diccionari quechua Cuzco-Collao, Llima: Institut d'Estudis Peruans/ Ministeri d'Educació, p. 106.
  9. ↑ Huayhua Pari (2021). Yatichaña aru pirwa. Vocabulari pedagògic aimara, Llima: Ministeri d'Educació (Perú), p. 96. «pututu s. instrument musical de vent fet de la banya de ganado vacú, s'utilisa en les crides comunals.».
  10. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (ASALE). «churo, chura» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-08-16.
  11. ↑ Itier, César (2017). Diccionari quechua sureño: castellà (en un índex castellà-quechua), 1 a edició edició, Editorial Commentarios, p. 92. ISBN 978-9972-9470-9-4. «churu (CHAN [quechua chanca]: churu; INCA, COLL [quechua inca, quechua collavino]: ch'uru) 1. closca (dels moluscs). 2. caragol.»
  12. ↑ Anònim (provablement Blas Valera) (2014). Rodolfo Cerrón-Palomino, Raúl Bendezú Araujo & Jorge Acurio Palma (ed.). Art i vocabulari en la llengua general del Perú, Llima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, Institut Riva-Agüero, p. 91. ISBN 978-9972-832-62-8. «churu |ch'uru|. Caragol, ostión, clòchina, &c.»
  13. ↑ Lumbreras, Luis. «La ruta del Mullu» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2007. Consultat el 18 de setembre de 2007.
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Keirsten Docherty. .
  15. ↑ Miranda, Juan Manuel. «El ekeko» (en espanyol). Consultat el 18, 09, 2007.