Pusa hispida saimensis

foca anellada de Saimaa (Pusa hispida saimensis)

La foca anellada de Saimaa (Pusa saimensis, anteriorment Pusa hispida saimensis i abans d'eixa Phoca hispida saimensis) és una espècie de foca, que es troba solament en Finlàndia, en la conca del Llac Saimaa. És un relicto, que va quedar aïllat en Saimaa després de l'elevació del terreny que va seguir a l'última glaciació, al voltant de 8000 anys arrere. Esta subespecie s'ha adaptat a viure en el aigua dolça i és l'únic mamífer endèmic conegut de Finlàndia.

La foca anellada Saimaa medix entre 130 i 145 cm de llarc i pesa entre 50 i 90 kg, en alcançar l'edat adulta. Els individus adults tenen pelaje gris obscur en taques anular més clares. Els cadells són, a diferència d'atres espècies de foques, grises. La major diferència entre la foca anellada de Saimaa i les atres subespecies és la forma del cap: la foca de Saimaa té el cràneu relativament més gran i el hocico més curt.

La foca de Saimaa s'ha adaptat molt be a la vida aquàtica, i en terra solament fa curtes visites. Es manté fidel a un lloc, encara que en investigacions s'ha observat també extensos desplaçaments. En hivern escarban buits per a respirar en el gèl que cobrix al llac. Després de l'época de congelació del llac, es puja a les roques de les vores durant el periodo de muda de pelaje. La seua alimentació es basa en cardúmenes de menuts peixos, el 90 per cent de la seua dieta consistix de percas, rútilos, corégonos, eperlanos i acerinas. La foca de Saimaa aplega a la seua madurea sexual entre els 4 a 7 anys d'edat, i el periodo de celosia és de primavera a hivern. Les femelles donen a llum a un sol cadell entre febrer i març, dins un cau excavat en la neu sobre el gèl, la qual oferix protecció i refugi al recent naixcut. El desmame del cadell es dona entre els 2 a 2,5 mesos d'edat.

Esta subespecie està molt amenaçada. Per a l'any 2018, es va estimar que la seua població és d'uns 370 a 380 individus. Encara que el seu número està creixent, la cantitat és tan menuda, que fluctuacions aleatòries podrien colapsar la seua població. Actualment, la foca de Saimaa està protegida, pero la seua caça va ser recompensada fins a 1940. Inclús despuix li la seguia considerant un animal amolador, fins que el canvi d'actitut en els anys setanta i huitanta va elevar el seu número. Açò també va ser influenciat per la cançó de Juha Vainio "Vanhojapoikia viiksekkäitä" (que podria traduir-se com "Solterones en bigots"). Des de llavors, la foca anellada de Saimaa s'ha convertit en un símbol de la conservació de la naturalea en Finlàndia i un símbol de l'Associació Finlandesa per a la Conservació de la Naturalea.