Anar al contingut

Purpurita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Purpurita

La purpurita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la trifilita”. Va ser descoberta en 1905 en una mina prop de Kings Mountain en el comtat de Gaston, en l'estat de Carolina del Nort (EE. UU.), sent nomenada aixina del llatí purpura, en alusió al seu color púrpura.[1] Un sinònim poc usat és el de manganipurpurita.

Característiques químiques

És un fosfat anhidro de ferro i manganeso. El grup de la trifilita al que pertany és dels fosfat anhidros.

Forma una série de solució sòlida en el mineral heterosita (Fe3+PO4), en la que la substitució gradual del manganeso per ferro va donant els distints minerals de la série. Açò fa que siga comú com a impurea en la seua fòrmula l'aparició d'altes cantitats de ferro.

Formació i jaciments

És un mineral que es forma majoritàriament com a producte de l'alteració de la litiofilita en complexos de pegmatitas de tipo granit. Més rara volta també s'ha vist que s'ha format a partir de la reacció entre el guano de rat penat i jaciments de ferro-manganeso que entren en contacte en l'aigua marina.

Les espècies de la série de solució sòlida purpurita-heterosita són minerals secundaris formats per l'oxidació del ferro i/o manganeso en la simultàneu lixiviación de liti. Els productes intermijos d'esta alteració es va pensar una volta que eren minerals vàlits, pero no eren més que partix d'un procés continu de canvis: ferrisicklerita i sicklerita.

La proporció entre ferro i manganeso no sembla que varie molt entre la primària litiofilita i la secundària purpurita.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: litiofilita, sicklerita i molts minerals secundaris de ferro-manganeso.


Referències

  1. ↑ Graton, L.C. i D.T. Schaller, 1905. "Purpurite, a new mineral", American Journal of Science, 4ª Série: 20: 146-151.