Puríssima Concepció (1779)
El Puríssima Concepció (a voltes escrit Concección[1]) va ser un navío de llínea de tres ponts, cap del seu classe homònima, botat en 1779 per a l'Armada Espanyola. En 1803 havia elevat el seu armament a 116 canons, sent de 110 canons al moment de la seua pèrdua en 1810.[2] La série, composta de dos bucs junt en el Sant Josep,[3] va ser l'única de tres ponts (o cobertes de canons) botada per a l'Armada espanyola pel sistema francés.[4][5] D'acort en els estàndars britànics el buc era, al moment de la seua construcció, un navío de segona classe dotat de 94 canons nominals.[6] No hi ha consens sobre el número de canons que portava, puix atres fonts citen que disponia de 120 portes,[4] pero armat per a 112 canons;[7] mentres que unes atres senyalen que disponia de 94 canons al moment de la seua participació no activa en la batalla de la Veta Espartel[8] o com a dotació nominal.[6]
Senyes de la seua construcció
[editar | editar còdic]El buc va ser encarregat a les Reals Drassanes de Esteiro en Ferrol, a on es va colocar la quilla el 29 de febrer de 1779. El buc va ser botat el 24 de decembre de 1779 i lloc en servici en 1780.[6] En realitat es varen prendre plans del sistema anglés de Jorge Juan, molt semblats als del Santíssima Trinitat, que varen acabar sent modificats per a adaptar-se al sistema francés de construcció de Francisco Gautier.[4][5] Va ser el primer navío de tres ponts construït en Ferrol.[9][10][7] La seua construcció va donar inici a una série de navío de tres ponts i 112 canons (botats entre 1779 i 1794) que marcarien el cénit de la construcció naval espanyola en navío de fusta.[11]
Historial
[editar | editar còdic]Guerra anglo-espanyola (1779-1783)
[editar | editar còdic]El barco va partir el 18 de maig de 1780 com a buc insígnia de Miguel Gascón des de Ferrol en una esquadra que incloïa al Sant Carlos, Sant Vicente, Lluent, Ferm, Galícia, Sant Pascual Bailón i Septentrión i les fragates Nostra Senyora del Carmen i Santa Perpètua. L'esquadró va aplegar el 24 de maig a Trencada i el 28 de maig a Càdis, a on es va unir a la flota combinada franc-espanyola al mando de l'almirant Luis de Córdova i Córdova per a la primera campanya del Canal de la Taca. El 9 d'agost, la tripulació del barco va participar en l'expropiació d'un comboi de 52 barcos de la Royal Navy britànica.[7]
En juliol-setembre de 1781, el barco va participar en la segona campanya del Canal de la Taca. El 5 d'octubre de 1781, en Càdis, va ser nomenat buc insígnia de Córdova, càrrec en el que va permanéixer fins al 15 d'abril de 1782. Va ser el 14 de novembre de 1781 en Càdis, des d'a on va escoltar a l'esquadra de Francisco de Borja fins a Sant Dumenge el 2 de giner de 1782 en la flota. Despuix de retornar, la flota es va unir a la flota francesa al mando de Guichen per a controlar la zona del Veta Santa Vicente, el Veta Espartel i el Veta de Santa María. El 10 de febrer la flota va retornar a Càdis, d'a on va partir el barco el 12 de març en onze navío de llínea espanyols i cinc francesos per a un viage de patrulla a les Azores. El 15 d'abril la flota va retornar a Càdis. En juliol, el barco va participar com a buc insígnia de Juan Bautista Bonet en la tercera expedició de guerra del Canal de la Taca al mando d'Antonio Osorno i Funes. En setembre de 1782, el barco va acompanyar a la flota en el sege de Gibraltar, des d'a on va retornar a Càdis el 15 d'abril. El 22 d'octubre, el barco va formar part de la flota de 38 barcos de llínea de l'Armada espanyola en la Batalla de la Veta Espartel, pero no va participar en operacions de combat reals.[8] En 1784, el barco es trobava en reserva en Cartagena.[12]
Reacondicionamiento en periodo de pau
[editar | editar còdic]El 13 d'agost el barco va partir de Cartagena en la fragata Santa Gertrudis rumbo a Càdis al mando de Juan Landecho. Al sendemà, 14 d'agost, la tripulació del barco va ajudar a un buc corsario algerí a capturar la fragata. Varen aplegar el 15 d'agost a Càdis. En Càdis el barco va ser traslladat a la drassana per a la seua reconstrucció, a on va estar des de 1786 fins a 1793. L'armament del barco era de 112 canons despuix de la seua lliberació del moll, quan l'armament s'havia complementat en 12 peces de canons de 8 lliures colocats en la mija coberta i dos parells de canons de 8 lliures el castell de proa.[12]
Primera Coalició (1792-1797)
[editar | editar còdic]A principis de febrer de 1793 el barco va aplegar per a un acondicionament en l'Atarassana de Cartagena, des d'a on va retornar com a buc insígnia de Juan Cayetano de Lángara i Huarte a Càdis en Juan de Mendoza al mando. El barco es va fer a la mar el 23 de febrer en un destacament de sis navío de llínea en destí a Cartagena, a on el destacament es va unir a la flota que sitiava Tolón. El 2 d'octubre la flota va partir de Cartagena al mando de Francisco Santiesteban rumbo al lloc de Tolón, a a on va aplegar el 21 d'octubre en la flota britànic-espanyola, que va tindre que retirar-se el 19 de decembre. El Puríssima Concepció va partir el 25 de decembre en la flota d'evacuació per al viage de tornada a Cartagena, a a on va aplegar el 31 de decembre en el Sant Hermenegildo, Reina Luisa, Salvador del Món, Sant Joan Nepomuceno, Sant Leandro, Santa Isabel, Ángel de la Guarda i Bahama.[6][12]
En abril de 1794 el barco es trobava en Càdis com a buc insígnia de Francisco de Borja al mando de Rafael Orozco. El 3 de març de 1795 es trobava en Càdis, d'a on va partir en agost com a buc insígnia de José de Mazarredo, al mando d'Antonio d'Escan García de Parets. El 26 de juny de 1796, mentres el barco es trobava en Cartagena, es va produir un incendi en el barco en el moll, que la tripulació va conseguir controlar ans que es produïren danys importants.
Guerra anglo-espanyola i Segona Coalició (1796-1802)
[editar | editar còdic]L'1 de febrer de 1797, el barco es trobava en la plaça de Cartagena rumbo a Càdis, que estava sent sitiada per la Royal Navy britànica. En esta formació el barco era buc insígnia del tinent general Francisco Javier Morales dels Rius, en José Escan com a comandant de la nau, estant artillado en 112 canons.[13] El 14 de febrer, el barco va participar en la Batalla de la Veta de Sant Vicente.[14] En la batalla, huit tripulants varen morir i 21 varen resultar ferits a bordo,[6] mentres que al segon cap de la flota, el comte Morals dels Rios, se li va sometre a un consell de guerra per la seua conducta sent privat de la seua ocupació, que no recuperaria fins a 1808 en la reserva.[14][15] El 10 d'abril de 1797 el barco va tornar a ser buc insígnia de Mazarredo.[12]
El 21 de juliol de 1799, el barco va partir de Càdis en la flota combinada franc-espanyola cap a Brest, a on va aplegar el 9 d'agost de 1799. El barco, junt en la flota, va ser bloquejat en Brest per la flota del contraalmirante John Colpoys, fins que va partir el 29 d'abril de 1802, quan es va trencar el bloqueig. El barco va aplegar a Càdis el 13 de maig. El barco va ser posat en reserva en 1802 en Ferrol.[12]
Guerra de l'Independència
[editar | editar còdic]En 1808, el barco es trobava en manteniment en Ferrol, des d'a on va partir el 16 de setembre de 1809, una volta finalisades les reparacions, en destí a Càdis. El barco va arribar a Càdis el 21 de setembre en Rafael Maestre al mando, quedant en llabors defensives en el port. El 6 de març de 1810 una tempestat va assotar el port de Càdis, quedant el buc arrastrat per les corrents i varat en pleamar, per lo que era impossible donar-li remolc.[2][16] Per al 8 de març, el barco ya s'havia convertit en objectiu de bucs de guerra i forces terrestres franceses, finalment, el 9 de març de 1810, els restants del barco es varen afonar en aigües someras, despuix de ser arrastrats pel fort onage.[6][12][17] El 13 de març es va confirmar que el buc havia segut incendiat per les tropes franceses.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Artiñano i de Galdácano, 1920, p. 360, 365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fernández Dure, 1902, p. 44.
- ↑ «Naval Sailing Warfare History / Spanish Ships per Classes» (en en). 3decks.pbworks.com. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 González-Aller Ferro, 1985, p. 58.
- ↑ 5,0 5,1 «Purisima Concepcion (1779) - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «Spanish Second Rate ship of the line 'Puríssima Concepció' (1779)». threedecks.org. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Història del navío de llínea Puríssima Concepció». www.todoababor.es. Consultat el 2025-01-24.
- ↑ 8,0 8,1 Fernández Dure, 1902b, p. 344.
- ↑ González-Aller Ferro, 1985, p. 51.
- ↑ Ocampo Aneiros, 2021, p. 134.
- ↑ González-Aller Ferro, 1985, p. 49.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Winfield et al., 2023, pp. 105, 106.
- ↑ Fernández Dure, 1902c, p. 90.
- ↑ 14,0 14,1 «Història Hispànica» (en és). història-hispanica.rah.és. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «Morales i Rios i de Pineda, Francisco Javier Biografia - Todoavante.és». todoavante.és. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «El temporal del 6 de març de 1810 sobre Càdis» (en és). El Güichi de Carlos. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «Puríssima Concepció (+1810) wrecksite» (en en).
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1920) Arquitectura naval espanyola (en fusta). Bosqueig de les seues condicions i traces de la seua evolució, Barcelona.
- (1902) Armada espanyola (1808-1833). Capítul II: Lloc de Càdis, Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902b) Armada espanyola (1759-1788). Capítul XVIII: Combat de Veta Espartel, Institut de Història i Cultura Naval.
- (1902c) Armada espanyola (1789-1808). Capítul IV: Combat de la Veta Santa Vicente, Institut de Història i Cultura Naval.
- (1985).Revista de Història Naval.(9)
- (2021).Revista de Història Naval.Ministeri de Defensa.Madrit:(151)ISSN 2530-0873.Consultat el 2025-01-25.
- (2023) Spanish Warships in the Age of Sail 1700—1860: Design, Construction, Careers and Fates (en en), Barnsley, Regne Unit: Seaforth Publishing. ISBN 978-1-5267-9078-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Purísima Concepción (1779)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.