Punica
Punica és un gènero en 7 espècies descrites de plantes en flors pertanyent a la família Lythraceae. És l'únic gènero de la subfamília Punicoideae. Solament 2 de les espècies estan hui dia acceptades, i una encara sense resoldre.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un gènero llenyós, arbòreu o arbustivo en fulles simples estípuladones, opostes o subopuestas, en nectario apical facultatiu. Les flors són terminals o axilars, solitàries o fasciculadas, hermafroditas i més o menys actinomorfas. El càliç (hipanto) té 5-8 sàpia-hos persistents i un tubo curt. La corola posseïx 5-8 pétals imbricados en la preantesis. l'androceo està constituït per numerosos estams d'anteras bitecados i el gineceo té un ovari ínfero o semiínfero de 7-15 carpelos reunits en un únic verticilo o en 2-3 finalment superposts. El frut (balausta) és indehiscente, bacciforme, en epicarpo coriáceo i en numeroses llavors en episperma carnoso i sense endosperma.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser creat per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 472, 1753[1] i la seua diagnosis ampliada i precisada en Genera Plantarum, n.º 544, p. 212, 1754.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.