Pumper Nic
Pumper Nic va ser una franquícia argentina de restaurants de menjar ràpit. L'empresa va ser fundada en 1974 per Alfredo Lowenstein i va permanéixer oberta fins a 2000, sent la primera cadena de hamburgueserías existent en Argentina. Els seus principals productes eren les hamburgueses i les papes fregides.
La franquícia va alcançar la seua major popularitat en la década de 1980, en més de 70 restaurants. No obstant, va acabar veent-se llastrada per l'arribada de McDonald's i Burger King, aixina com per l'absència d'una gestió centralisada.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'empresa va ser fundada en 1974 per Alfredo Lowenstein, la família de la qual contava en experiència en l'indústria cárnica. El seu pare, Ludwig Lowenstein, era un judeu alemà que havia emigrat a Argentina en 1935 i va conseguir fer fortuna en negocis ganaders en la Província d'Entre Rius.[2] Per un atre costat, el seu germà Ernesto era el fundador de la marca d'hamburgueses Paty.[3][4][5]
El primer Pumper Nic va obrir les seues portes el 8 d'octubre de 1974 en el carrer Suipacha de Buenos Aires, prop de l'avinguda Corrents, baix gestió de la societat anònima Facilvén.[6] Lowenstein sabia que cap de les franquícies nortamericanes operava en Argentina, aixina que va intentar emular el model de hamburguesería adaptat al públic del seu país.[7][8] Per a això es va basar en el método de Burger King, inspirat en les cadenes de montage i en l'autoservici;[7] va conseguir comprar les màquines Insta-Broiler que utilisaven en les seues cuines, i inclús va aplegar a copiar el manual de procediment.[3][7][9]
El nom elegit, Pumper Nic, era un joc de paraules en el pa alemà pumpernickel, i el primer logotip era idèntic al clàssic de Burger King. També es va adoptar com a mascota un hipopótam vert cridat Nic.[10] Els productes tenien els seus propis noms per a distinguir-se, tals com Pumper (hamburguesa), Mobur (cuixot cuit i ou fregit) i Frenys (papes fregides).[11]
Pumper Nic es va fer molt popular entre la joventut de Buenos Aires i va tindre una ràpida expansió en els anys 1980, en fites com la presentació de l'àlbum debut de Soda Stereo en 1984.[12] En el seu millor moment va aplegar a tindre més de 70 locals oberts, en una facturació total de 60 millons de dólars a l'any,[1] i inclús obertures internacionals en Uruguay i Brasil.[13] No obstant, el creiximent havia segut massa ràpit i a penes existien controls sobre els franquiciados, lo que va provocar moltes diferències de calitat entre locals.[1] L'arribada a Argentina de McDonald's (1986) i Burger King (1989), que sí varen establir una gestió centralisada, va supondre el colp definitiu.[3] A finals de la década, Burger King va guanyar una demanda judicial per plagi i Pumper Nic va tindre que modificar el seu logotip.[14]
En 1990, Alfredo va cedir la gestió al seu fill Diego Lowenstein. Entre atres decisions, el nou amo va renovar l'image corporativa de l'empresa, que va passar a cridar-se Pumper; va ordenar el tancament de les sucursals menys rendables i va impondre una gestió en províncies a través de franquiciados, lo que va reduir la seua presència a 35 restaurants en 1995.[1] Les mides no varen bastar per a reconduir una situació de fallida.[15] En 1996, Diego havia aplegat a un acort per a gestionar les franquícies de Wendy's en Argentina,[16] i va decidir desprendre's de Pumper per mig d'una venda a Finchley Holding, un fondo d'inversió que no va saber reconduir la situació, agravada per la crisis econòmica.[17]
Tots els locals de Pumper varen ser tancant de forma progressiva. L'últim, ubicat en Vila Gesell, va deixar de funcionar en març de 2000. Facilvén es va declarar en fallida en maig del mateix any, lo que va significar la desaparició definitiva.[18] Encara que Pumper ya no existix, en 2020 un particular va obrir una hamburguesería en el Moreno Shopping Center de Moreno (Buenos Aires) que va reciclar la decoració d'una antiga sucursal.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pumper Nic: cóm era i per qué va desaparéixer la franquícia». www.clarin.com. Consultat el 3 de juny de 2020.
- ↑ Levinton, 2025, p. 27-30
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pumper Nic, el primer ‘fast-food’ argentí: va arrancar en el nazisme, va travessar una dictadura i va marcar a generacions» (en és-ar). El País Argentina. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ «A Pumper Nic li la va menjar la globalisació». La Nació. Consultat el 22 d'abril de 2010.
- ↑ «Ernesto “Tito” Lowenstein, un empresari en raïls carniceras». Expoagro. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ Levinton, 2025, p. 95-96
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «El Sabor de l'hamburguesa. Ràpits per als manats». La Nació. Consultat el 22 d'abril de 2010.
- ↑ «Pumper Nic i la loca idea de vendre hamburgueses en el país del bife de chorizo» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ Levinton, 2025, p. 90
- ↑ «Pumper Nic en Logorama». Que la passes lindo. Consultat el 2023-01-04.
- ↑ Levinton, 2025, p. 85
- ↑ «seu-primer-disc-en-papes-fregides-i-hamburgueses/ Papa fregides i hamburgueses: el lloc que va elegir Soda Stereo per a presentar el seu primer disc en 1984» (en és). Tot Notícies. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ «L'auge i la caiguda de Pumper Nic, un símbol de la cultura alimentària i pop dels 80». La Diària. Consultat el 2025-10-07.
- ↑ Levinton, 2025, p. 135
- ↑ «Pumper Nic, una cadena a punt de desaparéixer». La Nació. Consultat el 22 d'abril de 2010.
- ↑ «seua-filla-la-història-de-wendys/ Va ser cuiner de guerra i va crear una cadena d'hamburgueses quadrades en honor a la seua filla: l'història de Wendy's» (en és). www.cronista.com. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ «Pumper Nic: una història de capitalisme pop en l'Argentina del sigle XX» (en és). El Periódico. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ Levinton, 2025, p. 206
- ↑ «Un viage en el temps: el Pumper Nic que continua obert en el shopping de Moreno». Vivi L'Oest Diari. Consultat el 2023-01-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pumper Nic» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.