Anar al contingut

Psira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Psira

Psira (en grec, Ψείρα) és una chicoteta illa deshabitada i un jaciment arqueològic de Grècia ubicat al nort de l'illa de Creta. Administrativamente forma part de l'unitat perifèrica de Lasithi i del municipi de Sitía.

Característiques

Este jaciment va ser excavat per primera volta per Richard Seager en 1906 i 1907. Posteriorment, en 1986, Philip Betancourt i Costis Davaras varen iniciar un nou proyecte d'excavació.

Enfront de l'illa de Creta, Psira té un excelent port que protegia als barcos dels forts vents de la zona i provablement la seua funció com a port comercial junt a l'activitat peixquera varen ser les principals activitats econòmiques d'esta illa. Ademés cal destacar la rodalia de l'assentament minoico de Mojlos.

En les excavacions s'han trobat els restants d'un assentament minoico que se situava a abdós costats del port, que presenta restants d'ocupació des del periodo neolític final o potser el minoico antic IA. Del minoico antic IIB s'ha trobat ceràmica del «estil Vasilikí» i el minoico antic III s'ha trobat ceràmica de gran calitat de l'estil «clar sobre obscur». Despuix de créixer durant el minoico mig, va alcançar la seua major prosperitat en el minoico recent I (entorn a 1550-1450 a. C.), moment en que va poder aplegar a tindre fins a 75 cases. Despuix de sofrir una destrucció al final d'este periodo, possiblement va estar deshabitat un temps fins al minoico recent III, en que va tornar a haver ocupació per un breu lapsus de temps fins que es va tornar a abandonar. També té restants del periodo bizantino.

Ademés de les cases de l'assentament, destaca una escala que ascendix des del port fins a la part més alta de la ciutat, a on hi havia una gran plaça. Ademés, hi havia un santuari que contenia pintures al fresc. Este santuari presenta dos fases de construcció de les quals la segona (de fins del minoico recent IA) presenta importants similituts en un santuari de Malia. També s'han trobat una zona a on s'ubica un barranc i un tossal que va servir com a necròpolis en chicotetes tombes excavades en roca a on s'han trobat alguns aixovar funeraris.[1][2]


Referències


Referències