Anar al contingut

Pseudopene

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un pseudopene o pseudofalo —i les seues variants respectives seudopene i seudofalo— és qualsevol estructura anatòmica que es troba en un animal que, si be sembla superficialment ser un pene, deriva d'un camí de desenroll diferent.

Mamífers

Sistemes reproductors masculí i femení del hiena tacada.

En els mamífers, tots els mascles intactes i en un desenroll típic tenen un pene, pero en les femelles de les hienes motejades,[1][2] fosses jovenils,[3] binturongs, lémurs[4] i mones arrapa el clítoris és lo suficientment allargat com per a ser cridat un «pseudopene». En el cas de les fosses, el clítoris allargat està sostingut per un vos clitoridis (os clitoriano), un os similar al os peniano que es troba en la majoria de mamífers.[3] No obstant, l'os clitoriano i el pseudopene de les fosar femelles s'encullen a mida que la jove femella creix, a diferència d'atres espècies de pseudopenes.[3]

El pseudopene mamífer sembla tindre una funció exclusiva d'exhibició, si be el hiena motejada és una excepció: les hienes motejades femelles també usen la seua pseudofalo per a miccionar, copular i donar a llum. Esta característica dificulta ademés que els mascles es apareen sense la plena cooperació de les femelles, lo que significa que les preferències de emparellament de les femelles són les predominants.[5]


Les hienes motejades constituïxen una societat matriarcal, en la que les hienes femelles adultes dominen als mascles adults.[6] Les hienes motejades femelles són aixina mateix més agressives que els mascles. Quan una hiena mascle deixa el seu clan natal, es comporta de manera sumisa en totes les hienes que acabe de trobar; en conseqüència, quan una hiena mascle s'establix en un nou clan com a mascle reproductor, és sumiso a tots els membres natius del clan.[7] Com a resultat del comportament sumiso dels mascles, s'ha plantejat el hipòtesis de que el hiena mascle tenien erecció com a mostra de sumissió.[8] Durant les seues salutacions, les hienes es paren paraleles unes a unes atres i olfatean o llepen el membre erecto o la glàndula odorífera anal.[8]

Existixen costs reproductius severs resultat del pseudopene de les hienes motejades femelles. Casi tots els cadells primogènits de les femelles naixen morts, en tant la placenta no és lo suficientment llarga per a l'estés canal de part penil. Ademés, el procés del primer part requerix molt temps, en tant requerix que el meato del pseudopene s'esgarre, permetent aixina el pas del feto; en conseqüència, els primogènits a sovint moren d'hipoxia.[9]


Els mones arrapa femelles tenen un clítoris que és cridat pseudopene per estar especialment desenrollat i tindre una regata perineal poca profunt que reté i distribuïx gotes d'orina mentres la femella es mou.[10] El clítoris de les mones arrapa de Geoffroy femelles és llarc i protuberante, en apariència de pene.[11] Este orgue, cridat clítoris colgante per la forma en que penja externament, és de fet més gran que el pene en estat flácido dels mascles.[12] A raïl d'açò, els observadors humans a voltes confonen a les femelles en els mascles.[11] Es creu que el clítoris allargat ajuda als mascles a determinar la receptivitat sexual de les femelles, permetent-los tocar el clítoris i olorar-se els dits per a detectar senyals químiques o olfatives en relació en l'estat reproductiu de les femelles.[12]

Aus

Solament el 3 % de les espècies d'aus tenen un falo. L'orgue genital més comú entre les aus és la cloaca, tracto directe usat per a l'excreció i la reproducció en abdós sexes.cita requerida Els mascles de certes espècies d'aus, com les ratites, els anímidos, les anseriformes i els crácidos (una família de galliformes arbòreus) exhibixen un falo. Un eixemple notable d'una au en pseudopene és el bufalero piquirrojo, que no usa el seu pseudofalo per a l'inserció directa durant la còpula, pero que juga en tot un paper en el emparellament i l'estimulació sexual exitosos.[13] De manera similar al bufalero piquirrojo, el casuario, una espècie de ratite, exhibix un pseudopene tant en mascles com en femelles. El pseudofalo del mascle s'usa per a «invaginar», açò és, per a espentar el pseudofalo de la femella d'adins cap a fòra, i després es eyacula des de la cloaca per a assegurar un emparellament exitós. 

Vore també

Referències

  1. ↑ Plau, Ned J.; Glickman, Stephen E.(2004).«Masculinization of Female Mammals: Lessons from Nature».Hypospadias and Genital Development.545: 243–253.doi:10.1007/978-1-4419-8995-6_15.
  2. ↑ ADW: Crocuta crocuta: Information
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Goodman S (2009). «Family Eupleridae (Madagascar Carnivores)», Wilson D (ed.). Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores, Barcelona: Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-49-1. Consultat el 26 de juliol de 2022.
  4. ↑ Angier, 1999, pp. 68–69; Hall, 2005, p. 344; Goodman, 2009.
  5. ↑ Owen, James. «Hyenas Encourage Sex With Strangers to Prevent Incest», 2007-08-15.
  6. ↑ Frank, Laurence G.(October 1986).«Social organization of the spotted hyaena Crocuta crocuta. II. Dominance and reproduction».Animal Behaviour.34(5): 1510–1527.doi:10.1016/S0003-3472(86)80221-4.
  7. ↑ Holekamp, Kay E.; Dantzer, Ben; Stricker, Gregory; Shaw Yoshida, Kathryn C.(May 2015).«Brains, brawn and sociality: a hyaena's tale».Animal Behaviour.103: 237–248.doi:10.1016/j.anbehav.2015.01.023.
  8. ↑ 8,0 8,1 East, MarionL.; Hofer, Heribert; Wickler, Wolfgang(December 1993).«The erect 'penis' is a flag of submissió in a female-dominated society: greetings in Serengeti spotted hyenas».Behavioral Ecology and Sociobiology.33(6): 355–370.doi:10.1007/BF00170251.
  9. ↑ Glickman, Stephen E.; Cunha, Gerald R.; Drea, Christine M.; Conley, Alan J.(November 2006).«Mammalian sexual differentiation: lessons from the spotted hyena».Trends in Endocrinology & Metabolism.17(9): 349–356.doi:10.1016/j.tem.2006.09.005.
  10. ↑ Dixson, Alan F. (2012). Primat Sexuality: Comparative Studies of the Prosimians, Monkeys, Apes, and Humans, Oxford University Press, p. 364. ISBN 978-0-19-954464-6. Consultat el 2012-11-22.
  11. ↑ 11,0 11,1 Wainwright, M. (2002). The Natural History of Costa Rican Mammals, Zona Tropical, pp. 146–149. ISBN 0-9705678-1-2.
  12. ↑ 12,0 12,1 Campbell, C.; Gibson, K. (2008). «Spider monkey reproduction and sexual behavior», Campbell, C. (ed.). Spider Monkeys, Cambridge University Press, pp. 266–283. ISBN 978-0-521-86750-4.
  13. ↑ Winterbottom, M.; Burke, T.; Birkhead, T. R.(May 1999).«A stimulatory phalloid organ in a weaver bird».Nature.399(6731): 28.doi:10.1038/19884.