Prova àcida (or)
Una prova àcida és qualsevol ensaig químic o metalúrgic qualitatiu que utilisa àcit; més comunament, i històricament, l'us d'un àcit fort per a distinguir l'or dels metals bàsics. En sentit figurat, la prova àcida és qualsevol prova definitiva per a algun atribut, per eixemple, del caràcter d'una persona o del rendiment del producte.
Química
[editar | editar còdic]Les proves d'or en àcit se centren en el fet de que l'or és un metal noble que és resistent al canvi per corrosió, oxidació o àcit. La prova de fòc per a l'or és fregar l'artícul de color dorat en pedra negra, lo que deixarà una marca fàcilment visible. La marca es prova aplicant aqua fortis (àcit nítric), que dissol la marca de qualsevol artícul que no siga or. Si la marca permaneix, es prova aplicant aigua regio (àcit nítric i àcit clorhídric). Si es lleva la marca, esta prova dissol l'or, lo que demostra que l'artícul és or genuí. Es poden realisar proves més precises de l'artícul per a determinar el seu finura o purea per mig de l'us de diferents concentracions d'aigua regio i proves comparatives d'artículs d'or de finura coneguda.[1][2][3][4]
Significats figuratius
[editar | editar còdic]El significat figuratiu de l'expressió, a on s'aplica a les proves de caràcter, o proves definitives d'atres materials, es va fer popular durant i despuix de la febra de l'or de Califòrnia,[5] pero abans era actual, com ho mostra esta cita del Wisconsin. El periòdic The Columbia Reporter, novembre de 1845: "Vintiquatre anys de servici demostra la seua capacitat per a resistir la prova de l'àcit, com ho ha fet el sabó de Gibson durant més de trenta anys".[6]
Atres eixemples de l'us figuratiu de la frase són els llocs web Acid1, Acid2 i Acid3, que estan dissenyats per a provar els navegadors web per al compliment dels estàndars web actuals. Un atre eixemple és el método de relació ràpida, malnomenat "prova àcida", utilisat pels analistes financers per a evaluar la liquidea d'una empresa.
L'us del terme " prova àcida " per a les experiències en la droga psicodèlica LSD[7] va ser popularisat per Merry Pranksters, i es deriva del nom comú de la droga, "àcit".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bunge, Mario (1998). Philosophy of Science: From Explanation to Justification, Transaction Publishers, p. 343. ISBN 9780765804143.
- ↑ Hall, Marie Boes (1958). Robert Boyle and Seventeenth-century Chemistry, CUP Archive, p. 128.
- ↑ School Science and Mathematics Association, School Science and Mathematics Association (U.S.), Central Association of Science and Mathematics Teachers (U.S.) (1913). School science and mathematics, Volume 13, University of Califòrnia: School Science and Mathematics Association, p. 732.
- ↑ Chaplan, Michael (2005). The Urban Treasure Hunter: A Practical Handbook for Beginners, Square One Publishers, p. 194. ISBN 9780757000904.
- ↑ «World Wide Words: Page not found». World Wide Words. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2011. Consultat el 19 d'abril de 2009.
- ↑ «Acid test». Phrases.org.uk. Consultat el 22 d'abril de 2013.
- ↑ «The acid test». Cosmos Magazine. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2008. Consultat el 1 de febrer de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba ácida (oro)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.