Anar al contingut

Província fitogeográfica prepuneña

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Afores de Purmamarca, província fitogeográfica prepuneña.
Erro al crear miniatura:
Afores de Purmamarca, província fitogeográfica prepuneña.
Província fitogeográfica prepuneña.
Erro al crear miniatura:
El cardón pasacana (Echinopsis atacamensis pasacana), és una cactácea arborescente dominant en esta formació.

La província fitogeográfica prepuneña és una de les seccions en que es dividix el domini fitogeográfico chaqueño. S'ubica en les montanyes del noroest de l'Argentina i en el sur de Bolívia. Inclou en el seu major partix formacions arbustives baixes en cactàcees arborescentes.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Alguns autors l'inclouen com un districte dins de la província fitogeográfica del mont.

Distribució

[editar | editar còdic]

Esta província fitogeográfica comprén ales, cons de dejecció, i quebrades seques de les montanyes del noroest de l'Argentina i en els departaments de Potosí i Chuquisaca en el sur de Bolívia. L'altitut va des dels 2300 fins als 3400 m s. n. m. en el nort, descendint fins als 800 m s. n. m. en el sur.

Es troba prepuna en les províncies de: Jujuy, Salta, Tucumán, Catamarca, La Rioja i, per a alguns autors, també en Sant Joan, i l'extrem noroest de Mendoza.

S'ubica entre la província fitogeográfica de les yungas, el districte fitogeográfico del mont de serres i bolsones de la província fitogeográfica del mont (en qui contacta en les menors altituts), la Puna (en qui contacta en les majors altituts), i el districte fitogeográfico chaqueño serrà de la província fitogeográfica chaqueña. La presència de prepuna està supeditada a la disposició i orientació de les ales i quebrades.[1]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pp.
  • Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografía d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
  • Chébez, J. C.;. Els que es van. Espècies argentines en perill, Editorial Albatros, 1994.
  • Chébez, J. C.;. Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 4, Noroest. 1° edició. pp 256. Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN: 9502410599. CDD: 333.951 682 7.
  • López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecologia en Bolívia. 34: 45-70.
  • López, R. P. & T. Ortuño. 2008. L'influència dels arbusts sobre la diversitat i abundància de plantes herbàcies de la Prepuna a diferents escals espacials. Ecol. Austral 18: 119-131.
  • López, R. P.& T. Ortuño. 2008. La influencia dels arbusts sobre la diversitat i abundància de plantes herbàcies de la Prepuna a diferents escals espacials. Ecologia Austral 18: 119-131.
  • López, R. P., D. Larrea-Alcázar & M. Macía. 2006. The arid and dry plant formations of South America and their floristic connections: new data, new interpretation? Darwiniana 44: 18-31.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D. C..