Anar al contingut

Districte fitogeográfico chaqueño serrà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pasturage d'altura en el cerro Uritorco.
Erro al crear miniatura:
Cerro Uritorco, Capella del Mont, Còrdova, Argentina; districte fitogeográfico chaqueño serrà.
Erro al crear miniatura:
El tabaquillo (Polylepis australis), és un arbre característic dels boscs d'elevada altitut d'esta formació.
Erro al crear miniatura:
El maitén (Maytenus boaria), és un arbre característic dels boscs d'elevada altitut d'esta formació.
Erro al crear miniatura:
El yuchán (Ceiba chodatii), és un arbre característic dels boscs del sector nort d'este districte fitogeográfico.
Erro al crear miniatura:
Dic Sant Agustín en Entanque Fèrtil, Sant Joan, rodejat de boscs característics d'este districte fitogeográfico.

El districte fitogeográfico chaqueño serrà és un dels districtes fitogeográficos en que es dividix la província fitogeográfica chaqueña. S'estén en el noroest i centre-oest de l'Argentina, aixina com en menuts sectors del sur de Bolívia. Inclou formacions boscoses i arbustivas, en menor representació d'espècies xerófilas que en atres Districtes Chaqueños. Són abundants les àrees de pasturages, generalment en relació en altimetria elevades.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

També és cridat: Chaco Serrano; i en relació en el context de la Província fitogeográfica: Formació del Chaco, Parc Chaqueño, Formació Chaqueña, Boscs i sabanes subtropicals, Chaco, Selves i sabanes del Chaco, Bosc Chaqueño, Regió del Chaco, etc.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera,[1] este Districte fitogeográfico s'estén sobre les ales baixes de cerros i quebrades de les Serres Subandinas i Pampeanas en les províncies de: Jujuy, Salta, Tucumán, Catamarca, La Rioja, l'extrem est de Sant Joan —en l'ala oriental de la serra de Valle Fèrtil i de la serra de l'Horta—; el sur de Santiago del Estero; gran part de l'oest de Còrdova en les serres de Serrezuela, Guasapampa, Pocho, la cordonera de la Serres Chiques el qual la vall de Punilla ho distancia de les Serres Grans, les que es prolonga cap al sur en les Serres de Comechingones, les que finalment s'estenen fins al norest de San Luis.

En l'Argentina l'altitut va des dels 500 m s. n. m. fins a més allà dels 2400 m s. n. m.

També es troba en sectors del centre-sur de Bolívia, a sotavent de la Cordillera Oriental, formant un conjunt d'ecosistemes més o menys àrits coneguts com els entanques secs. Este conjunt de fitocenosis va des del departament de Cochabamba fins al de Tarija, en digitaciones en l'extrem sur del departament de la Pau. Altitudinalment, el gros d'estes comunitats vegetals es localisa entre els 1500 i els 3000 m s. n. m., encara que en certs llocs baixa fins a uns 1000 m s. n. m. i en uns atres ascendix fins als 3300 m s. n. m.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera, A. L. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..