Zaire és una de les 21 províncies en que es troba dividida administrativamente Angola. La seua capital és la ciutat de Mbanza Kongo,[1] coneguda antigament com a São Salvador do Congo –Sant Salvador del Congo (en portugués)–.

Província de Zaire
Per a atres usos d'este terme vore Zaire (desambiguació).

La província va prendre el seu nom de la transcripció que varen realisar els portuguesos durant el XV de la paraula ric, que en llengua indígena és nzare.

Municipis en població estimada en juliol de 2018

Geografia física

La província de Zaire es troba en el noroest d'Angola. Llimita al nort en la República Democràtica del Congo (a través del riu Zaire), a l'est en la província de Uíge, al sur en la província de Bengo i a l'oest en l'oceà Atlàntic.

La capital de la província, Mbanza Kongo està situada a 481 quilómetros de la ciutat Luanda i a 314 quilómetros de la ciutat Uíge

Té una extensió superficial de 40 130 km² en una població estimada de 362 852 habitants en 2006.

Climatologia

La província té dos estacions, una de novembre a maig, temporada de pluges; i l'atra que comprén des de juny fins a octubre, l'estació seca.[2] Els tipos de clima predominants en la mateixa són el clima tropical humit i el semiárido. La temperatura oscila entre els 24° i els 26 °C.[3]

Hidrologia

Els principals rius que passen per la província són el Congo, navegable;[1] el Mbridge, Lufunde, Zadi, Cuilo i Buenga.

Ecologia

Fauna i flora

La fauna i la flora de la regió de Zaire és variada, des de sabanes fins a denses selves tropicals.

Municipis

En la província es troben els municipis de:

  • Mbanza Kongo (Concelho de Cambambe, antigament São Salvador do Congo) sèu.
  • Soyo (Concelho de Soyo, antigament Sant António do Zaire).
  • Tomboco (Concelho de Tomboco, antigament Ambrizete).
  • N'Zeto (Concelho de N'Zeto).
  • Noqui (Concelho de Noqui).
  • Cuimba (Concelho de Cuimba).

Comunas

Els municipis de la província de Zaire estan subdivididos en 23 comunes:

Demografia provincial

L'idioma nacional, que també es parla en la província és el Kikongo i el grup ètnic predominant de la regió és el bakongo.

Segons les senyes del cens general de població i vivenda de maig de 2014, la província de Zaire tenia 567,225 habitants , lo que correspon al 2,3 per cent de la població d'Angola. El total de dònes residents en la província ascendia a 285 333, i el total d'hòmens a 281 892. Un 26,1 per cent de la població viu en àrees urbanes, sent la densitat de població de 15 habitants per quilómetro quadrat.[4]

Política

El govern de la província es compon d'un governador i tres vicegovernadors. El governador de la província en 2019 era Pedro Marita Amant Júlia.[5]

Història

El poble Kongo (o Bakongo) va ocupar la vall del riu Congo (o Zaire) a mitan de el XIII i va formar el Regne Congo que va existir de 1390 a 1891 com un estat independent; i fins a 1914 com un estat vassall del Regne de Portugal.[6] La monarquia de Kongo va ser abolida en 1914 despuix de sofocar Portugal diferents tumults.[7] A partir de 1885 l'Angola portuguesa va incloure el districte del Congo que es va dividir en 1919 en els districtes Cabinda i Zaire, situades respectivament al nort i al sur del riu Congo (Zaire).[8]

Durant la Guerra d'Independència d'Angola (1961 - 1974), una gran part dels Bakongo varen fugir a la llavors República de Zaire –República Democràtica del Congo des de 1997–. Despuix d'alcançar-se el Tractat de Alvor, que reconeixia l'independència d'Angola, molts dels refugiats i els seus descendents varen retornar als seus lligar d'orige.[6]

Indústria

l'explotació dels recursos naturals ha situat a la província de Zaire entre les economies més importants d'Angola.[9] L'indústria provincial se centra en l'explotació de recursos com el petròleu, la mineria –asfalt, ferro, fosfat, plom i zinc; també en l'extracció d'or, argent i diamants. L'indústria agrícola se centra en l'explotació del anacardo, la yuca, l'oli de palma, la pinya, maní, arròs, soja i batata. Ganaderia i peixca.

Petròleu i gas natural

La zona de Soyo és una de les productores de petròleu del país. En l'any 2005 en la província es varen produir 15 000 barrils de cru. En 2019 la companyia ENI (Ent Nazionale Idrocarburi) (Itàlia) va trobar en les aigües al nort de la costa d'Angola, en la província de Zaire, un pou en la Conca Marítima del Baix Congo, a 180 quilómetros de la costa de Zaire, en una reserva d'entre 450 i 650 millons de barrils de petròleu.[10]


En la província s'obtenen en 2018 entorn a 5,2 millons de tonellades de metros cúbics de gas natural per mig d'una planta de gas situada en Soyo. El gas prové de les plataformes petrolíferes de la regió. La manufacturación del gas no obstant en 2018 encara no havia alcançat el 100% de la producció, situant-se la mateixa per baix de la capacitat de rendiment de la planta.[11]

Electricitat

En 2017 el llavors vicepresident de la República d'Angola, Manuel Dumenges Vicente, va inaugurar una central tèrmica de Cicle combinat en Soyo. La tèrmica de cicle combinat de la província de Zaire va ser la primera d'este tipo posada en funcionament en el país. La tecnologia de cicle combinat permet recuperar la calor produïda, per mig de Gas Natural, en lloc d'emetre-ho a l'atmòsfera. La capacitat de producció de la central és de 750 megavats, lo que permet abastir d'energia elèctrica tant a Soyo com a atres zones del país.[12]

Transport

Aeroport

La província de Zaire conta en tres aeroports:

  • Aeroport de Soyo.
  • Aeroport de Mbanza Congo en tres pistes pavimentadas i vols regulars a Luanda.
  • Aeroport de N'zeto, per a vols privats.

Cultura

Gastronomia

Els plats típics són sacafolha, realisat en fulls de yuca; plats a pur de peix fresc i sec acompanyats de funge de bombó, un plat realisat en farina de dacsa o mandioca i aigua;[13] i plats a pur de carn de caça.

Turisme

Entre els punts d'interés de la província es troben:

  • Baïa de Musserra, a 56 quilómetros de N'Zeto: utilisada per a bany i practicar deports aquàtics.
  • Plaja Sirenes en Soyo.
  • Plaja dels pobres, ubicada en una zona privilegiada de la ciutat de Soyo, en la marge esquerra del riu Zaire .
  • [1] Boca del riu Congo .
  • Catarates del riu Mbdrige en Soyo: acostumat al piragüisme i al rafting .
  • Kwanda en el canal Pululu.
  • Kimbumba Channel, located 2 kilometres (1.2 el meu) east of Soyo.
  • Cuevas de Zau Evua, a 80 quilómetros de M'Banza Congo.
  • Cuevas Senga.

Monuments i llocs d'interés

Entre els monuments històrics i culturals es troba:

  • Museu Kwambimbi: Antiga Casa del Rei en Mbanza Kongo.
  • Yala Nkuw (Arbre de la força o la sanc): lloc a on el rei de Kongo va eixecutar veredictes.
  • Ruïnes de la Catedral: Primera Iglésia d'Angola, construïda en 1491. Va ser visitada pel Papa Juan Pablo II.
  • Ports Riu i Pinda: Varen servir com a ports per a l'exportació d'esclaus.
  • Ponta do Padrão : primer port que va servir als portuguesos en 1482 per al descobriment d'Angola per Diogo Cão.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Embaixada d'Angola». Embajadade Angola. Consultat el 2 de maig de 2020.
  2. ↑ «Clima Zaire: Climograma, Temperatura i Taula climàtica per a Zaire - Climate-Data.org». Climate-data. Consultat el 2 de maig de 2020.
  3. ↑ «El clima en Angola» (en és). Senyes Mundial. Consultat el 2 de maig de 2020.
  4. ↑ «Zaire: Província conta com mais de 500 mil habitants - Sociedade - Angola Press - ANGOP» (en pt-pt). Agência Angola Press. Consultat el 2 de maig de 2020.
  5. ↑ «Ficha de país: Angola. República d'Angola».Ministeri d'Assunts exteriors Unió Europea i Cooperació.Consultat el 2 de maig de 2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Quem são vos angolanos?».Diário dona Àfrica.
  7. ↑ «Factos i Documents Històrics Relatius ao Regne do Kongo nos Primórdios do Século XX».Portal dona damba i dona história do Kongo.Consultat el 2 de maig de 2020.
  8. ↑ «Partilha do poder no Enclavament Angolano de Cabinda: Model i processo».Mulemba.(4 (8))
    42-43.ISSN 2182-6471.doi:10.4000/mulemba.416.Consultat el 2 de maig de 2020.
  9. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStead2010">Stead (2010). «Província de Zaire», Angola, Alhena Mija, p. 170. OCLC 805056595. ISBN 978-84-92963-54-6.
  10. ↑ «Companyia italiana troba una gran reserva de petròleu en aigües d'Angola» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2 de maig de 2020.
  11. ↑ «Producció en Angola LNG llunt d'alcançar capacitat instalada - Economia - Angola Press - ANGOP». Agência Angola Press. Consultat el 2 de maig de 2020.
  12. ↑ «Angola: Vicepresident treballa en la província de Zaire - Política - Angola Press - ANGOP». Agência Angola Press. Consultat el 2 de maig de 2020.
  13. ↑ «El funge: un aliment típic d'Angola, ¿cóm es prepara?» (en és). Fundació CODESPA. Consultat el 2 de maig de 2020.

Enllaços externs


Referències