Província de Sánchez Carrión

Districtes de Sánchez Carrión

La província Sánchez Carrión (cridada fins a 1976 província de Huamachuco) és una de les dotze províncies que conformen el departament de la Llibertat en el nort del Perú. Està situada en la part central i oriental del departament. Llimita pel nort en el departament de Cajamarca, per l'est en la província de Bolívar i la província de Pataz, pel sur en la província de Santiago de Chuco i per l'oest en la província de Otuzco.

Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica, forma part de la prelatura de Huamachuco.

Eponimia

Esta província es va cridar Huamachuco des de la seua creació en l'época de l'independència fins a l'any 1976 que, en honor al prócer de l'independència José Faustino Sánchez Carrión i en el bicentenario del seu naiximent, va adoptar este epònim, que perpetua al seu fill ilustre, colaborador del Libertador, Simón Bolívar, segons senyes verificables en Enciclopèdia Ilustrada del Perú, de Tauro del Pi.

Història

Preinca

Esta terra va ser habitada en primer terme pels huachemines. Durant l'apogeu de la cultura mochica, estos varen invadir la regió i varen fundar el señorío dels huamachucos.

Els restants trobats d'esta lluntana civilisació demostren l'existència d'una populosa ciutadella, Marcahuamachuco, secundada per una més menuda, wiracochapampa.

Max Uhle sosté que els huamachucos varen tindre la seua pròpia cultura, un idioma propi: el Culli; varen tindre com deidad principal a Atagujo, i el seu deu terrenal va ser elevat al ranc de deu: Catequil. Varen tindre atres deus, com Usquevil.

Inca

Despuix de la conquista inca de Cajamarca en el XV, el Gran Huamachuco acull a Túpac Inca Yupanqui, príncip hereu de tro inca i li va donar una esplèndida rebuda.

Terminades les festes de rebuda, els incas varen dispondre que els habitants locals —que vivien dispersos— s'uniren formant pobles, adoraren al sol, i quedaren subordinats a Inti, nom inca del sol; pero varen permetre que també mantingueren a Atagujo i les seues atres divinitats regionals.

Durant este periodo, els huamachucos tenien molts privilegis, concedint-li aixina els incas un acllahuasi (casa de les donzelles), solament otorgat als pobles de major ranc administratiu.

l'Inca Garcilaso de la Vega, en els seus Comentaris reals dels incas, relata la manera en que fora incorporat el señorío de Huamachuco al incanato, i califica a la Gran Província anomenada Huamachuco, governada per «un gran senyor del mateix nom»; i despuix d'indicar el seu desig per a esmenar les costums del seu poble i incorporar-ho a l'imperi, anota que el inca Pachacútec i els seus successors «varen fer sempre molt cabal i estima d'este Huamachuco i dels seus descendents, i ennoblecieron grandemente la seua província».

Conquista

Els pobladors de Huamachuco no es varen mostrar aliens a l'arribada dels espanyols; puix en tindre coneiximent de la captura de Atahualpa, varen organisar un poderós eixèrcit per a lliberar al seu sobirà de la presó. En conéixer els moviments bèlics dels indis, es va enviar a Hernando de Soto per a inspeccionar els dominis del Gran Huamachuco.

El inca Titu Atauchu, en conéixer la mort del seu germà Atahualpa, emperador recentment coronat, es va dirigir a Cajamarca, al front de aguerridas tropes. En dit lloc va aforcar a dotze espanyols. Després, va continuar la seua persecució i va donar alcanç en les planures de Huamachuco a Pizarro i ho va véncer. Pero no ho ajustició per intervenció de Francisco Chávez (falta referència documental).

El territori de Huamachuco també va ser el lloc a on es va consumar el ajusticiamiento del inca Huáscar, rival de Atahualpa en la lluita per la successió de l'imperi, sent ofegat en el riu Antamarka (actualment riu Tulpo).

Virreinato

La primera orde religiosa que va arribar a Huamachuco va ser la dels agustinos, en l'any 1551. Dos anys despuix, la missió agustina va establir un convent, el primer per a aborigen en el Perú. Es va institucionalisar el cult a La nostra Senyora de l'Alta Gràcia, la festa de la qual es realisa el 15 d'agost de cada any, regocijo que es commemora fins als nostres dies.

Durant esta época, Huamachuco es va constituir en un dels partits més importants de l'intendencia de Trujillo per la seua extensió, indústries i per les seues quantioses rendes que arreplegava la Corona espanyola.

Emancipació

En este periodo, Huamachuco va tindre una lluenta actuació, altament patriòtica i decisiva per al triumfo de la Revolució de l'Independència des del nort del país. Huamachuco va constituir el foc actiu per a elaborar els preparatius bèlics i s'erigix en baluart d'agitació i propaganda revolucionàries.

En el Reglament Provisorio, del 12 de febrer de 1821, figura Huamachuco entre les províncies del departament de Trujillo, i des de llavors ha seguit en tal categoria.

Pel seu adheriment a la causa independentiste i pels seus importants servicis, Sant Martín expedix en Chancay el 12 de juny un decret elevant a Huamachuco al ranc de ciutat, en el honroso calificatiu de «Molt Ilustre i Fidel Ciutat».

Entre els múltiples servicis de Huamachuco, cal citar els següents: ser un dels primers pobles en declarar la seua independència, va servir de centre de preparació per a l'eixèrcit que va derrotar a les huestes realistes en Junín i Ayacucho, va aportar gran cantitat de recursos: hòmens, víveres, acémilas, vestuari, armes, pólvora, joyes i diners, rabonas.

Bolívar en les seues cartes al general Sucre diu: «Encara que se li ha dit a vosté que eixecute les retirades de les tropes cap a Trujillo; he calculat que Huamachuco és un punt més central per a que servixca de lloc d'assamblea i de quarter general; perque reunix tot: pastures, clima, víveres, planures i també quebrades i eminències per a elegir, segons les circumstàncies i les forces el terreny que més nos convinga».

República

Entre els ilustres personages que varen defendre l'implantació del sistema republicà en el nostre país, va destacar de forma singular el huamachuquino José Faustino Sánchez Carrión, quí va governar el país entre els anys de 1823 i 1825, com a membre de la Junta de Govern que va deixar Bolívar despuix de la seua eixida del Perú.

En 1840 es va establir que en l'antic local del convent agustino, es dictarien cursos de gramàtica llatina i filosofia, que va donar oportunitat a la fundació del Colege Nacional, a petició del diputat per Huamachuco, Nicolás Rebaza Cueto.

Durant la guerra del Pacífic —o del Salitre—, des d'un temps arrere, es va trobar acantonat en Huamachuco una divisió chilena al mando del coronel Gorostiaga. Ací es va lliurar la batalla de Huamachuco el 10 de juliol de 1883, trobada sanguinosa i desigual. Pero, al mateix temps, heròic per a les tropes peruanes, baixe el mando d'Andrés Avelino Càceres Dorregaray. Ací, en valor va perdre la vida, el coronel Leoncio Prat, havent segut repassat per la vesanía chilena. La batalla es va perdre, pero en dignitat i heroísmo, sense descuidar l'honor nacional.

En el XX, Huamachuco també va ser breçol de distinguits peruans. Tal és el cas de Ciro Alegria, qui naixquera en la Facenda Quilca. Este ilustre huamachuquino va aplegar a ser president de l'Associació Peruana d'Escritors i Artistes, i va anar un gran lliterat peruà de fama mundial. En esta noble província, varen nàixer també Abelardo Gamarra, Néstor Gastañadui, entre atres personages notables.

Geografia

Comprén una extensió de 2486,38 km². Està a 183 km a l'est i a 3 h de Trujillo, per carretera.

Població

Segons cens de població del 2007, la província té una població total de 136 221 habitants.

Activitats econòmiques

En el XXI, la seua gent es dedica principalment a l'agricultura, la ganaderia i la criança d'animals domèstics. La seua producció és molt diversa, gràcies a que s'estén en zones de Jalca i Temple, com en Cochorco i Sartimbamba junt al càlit Marañón, a on es produïx pruna, banana, camote, yuca, mànec, taronja, etcétera. En les altures de la província, es produïx gran varietat de papa nativa com la carhuanaca, chano de gos, llameyina, entre unes atres. Huamachuco té renom nacional en la producció de papa, sent el principal abastecedor dels mercats de la costa nort del Perú. També produïx grans cantitats de blat, dacsa, llentilla, arveja, fava, oca, mashua, i olluco. Sánchez Carrión també aporta a l'indústria minera en or, argent, carbó i caolín. l'or és explotat per l'empresa canadenca Barrik Gold Corporation, la qual va ser premiada per IPAE l'any 2005 en el premi Luis Hochschild Plaut com a empresa emblema de la mineria per la seua cooperació en l'educació i el desenroll dels pobles aledaño.

Divisió administrativa

Mapa dels districtes de la província

La província està dividida en huit districtes:

1. Huamachuco
2. Chugay
3. Cochorco
4. Curgos
5. Marcabal
6. Sanagorán
7. Sarín
8. Sartimbamba

Autoritats

Regionals

• Conseller regional
  • 2019-2022: Milacres Jennifer Català Corman (Força Popular)

Municipals

Artícul principal → Anex:Alcaldes de Sánchez Carrión.

• 2015-2018
  • Alcalde: Mag. Carlos Arturo Rebaza López, d'Aliança per al Progrés (APP).
  • Regidors: Joel Jesús Espinoza Alayo (APP), Rosa Nelly Salazar Rodríguez (APP), Jorge Antonio Acosta Acevedo (APP), Julissa Jovana Vora Parets (APP), Ely Roures Campos (APP), Marcelo de la Cruz Llajaruna (APP), César Augusto Reis Villalovos (APP), Carlos Alberto Pacheco Salazar (Suma't), José Mario Vargas Vora (Suma't), Luis Fernando Vazallo Penya (Força Popular), Marí Esteban Ruiz Castell (MICOE).

Policials

• Comissari: Mayor PNP

Religioses

• Prelatura de Huamachuco
  • Bisbe prelat de Huamachuco: Monsenyor Sebastián Ramis Torres, TOR.

Atractius turístics

Històric

Casa de José Faustino Sánchez Carrión: Es troba ubicada entre els jirones José Balta i Sánchez Carrión, en la Plaça d'Armes. És la casa a on va nàixer José Faustino Sánchez Carrión, el Pare de la República, allí va ser rebut el general Simón Bolívar i se li va brindar el primer ball en el seu honor.

Esta casa, fins a l'actualitat ha sofrit vàries modificacions, des de la subdivisió en tres vivendes, en una de les quals funcionaven el Banc de Crèdit, les atres pentenecen a diferents amos. S'espera que algun dia siga expropiat i es realisen treballs de restauració; el local pot destinar-se per a un Museu d'Història i archiu cultural de la província o d'una filial de l'Institut Nacional de Cultura-Huamachuco.

Arqueològics

Marca-Huamachuco: Segons la seua toponímia, el lloc a on funcionava el govern i residia el poble del gran señorío va ser denominat en el nom de Marka Waman Churu. (marca = poble, waman = falcó, churu = 'chacra sense abonament i moltes pedres'; i que vindria a significar 'poble de falcons en chacra sense abonament i moltes pedres'.

En relació en el nom del lloc i el dels seus pobladors, és lo que nomina al cerro en el nom de Marka Waman Chuco (marka = poble, waman = falcó, chuco = gorro; i que vindria a significar 'que era un poble de falcons en gorro', ya que el falcó, quan és sorprés per alguna cosa estrany, alça les plomes del cap en forma de gorro.

Segons Mac Cown i Max Uhle, els qui varen constatar per mig de carbono-14, les primeres construccions efectuades en el replanell de Marka Wamachuco es varen iniciar entre els anys de 400 a 300 a. C.

El replanell comprén una llongitut de 4 a 5 km de llarc per 400 a 600 m d'ample i es troba a l'oest de la ciutat capital a 3595 m s. n. m., a 500 o 600 m de Huamachuco i a 10 km de la mateixa. Latitut sur 7°46′15″ i 78° 04' 45" latitut oest. Està rodejada per escarpadas roques i profundes quebrades. Ho rodegen el riu Gran i el riu Bado, conformant-se un microclima càlit que facilita l'existència d'una vegetació molt variada.

És possible que els restants arqueològics de Marka Wamachuco pertanyguen a varis periodos, de tot el conjunt actual, destaquen les muralles que s'eleven sobre perillosos abismes en una extensió propenca als 5 km. Aixina mateix, s'aprecien imponents torres rectangulars que s'eleven per damunt dels 10 m mostrant algunes característiques que corroboren la construcció de tres pisos, com és el cas dels soports dels sostres.

El material usat en les construccions és de pedra combinant els grans blocs en atres menuts que, en conjunt, han adquirit un color molt particular.

La construcció i distribució d'ambients demostra un profunt domini de l'ingenieria hidràulica, de l'urbanisme i de l'art arquitectònic.

Potser l'elecció d'este cerro per a construir el centre polític religiós del regne del Gran Huamachuco, va estar donada pel seu clima agradable, aixina com pel domini visual d'una vasta regió, a la qual cosa s'agreguen els casi verticals flancs rocosos que constituïxen verdaderes defenses naturals.

Hi ha un museu arqueològic del mateix nom en l'intersecció dels jirones Sucro i Sant Martín en la plazuela Tauricuxi, a on s'exhibix ceràmica i atres troballes de la cultura Huamachuco, ademés de mòmies del periodo incaico trobades en el cerro Cuyurga.

Wiracochapampa: Significa 'pampa dels deus' o 'pampa dels cavallers'. Ubicada a 3 km al nort de Huamachuco.

La Escalerilla: Part del gran camí inca o Capac Ñan. Són 15 km de camins de construcció molt ingeniosa.

Naturals

Estanys de Sausacocha: Es troba a 3200 m s. n. m. i a 9 km a l'est de la ciutat de Huamachuco, té una extensió de 172 ha d'espill d'aigua; el seu sol és fangoso i d'una profunditat no menor d'1.50 m en les vores i de 12 á 15 m en la seua profunditat major. La seua aigua és completament freda i en ella es crían truchas i carpes. Per les seues afores hi ha gran cantitat de totora, carrizo i atres vegetals que servixen d'hàbitat a ànets selvats i gallaretas.

L'estany és alimentat per les aigües de les pluges i per filtracions, és navegable i es poden realisar competències deportives.

Els naturals expliquen el seu orige per mig de subjectives llegendes i mits. Segons la seua toponímia, Sausacocha vol dir sawsi = sauce, cocha = estany: 'estany de sauces' o 'estany rodejat de sauces'. També és cridada estany que no se seca.

Estanys Collasgón: Ubicada en el districte de Curgos molt prop al caseriu de Cuypampa a 13 km de Huamachuco, són 500 ha de reserves natural, en abundants aus (ànets i uns atres) i zona dedicada al repoblament de la vicuña. Les seues vores estan cobertes de pantans.

Aigua dels pajaritos: Manantial ubicat a 10 min de la plaça major.

Aigües termals del Eden: En el districte de Curgos, a 17 km de Huamachuco sobre els 2750 m s. n. m., al marge esquerre del riu Chusgón. Es tracta d'aigües ferruginosa que alcancen temperatures de fins a 70 °C. També hi ha mines de sal de temps incaicos.

Aigües termals de Yanasara: Ubicades a 26 km de Huamachuco sobre els 2480 m s. n. m. Les seues aigües alcancen temperatures de 40 °C, instalacions acondicionades en piscines privades i públiques, duches i vestidores. Conta en un hotel i restaurant.

Festivitats

• 10 de juliol: Batalla de Huamanchuco, homenage a l'héroe Leoncio Prat.
• Agost: El Gran Chaccu, festival de la esquila de la vicuña.
• 15 d'agost: Festa Patronal Verge María de l'Alta Gràcia
• 4 d'octubre: Festa en honor a Sant Francisco d'Assís
• Semana Santa

Gastronomia

• cuy fregit en regirat

• chicharrón en malnom

Vore també

• Organisació territorial del Perú
• José Faustino Sánchez Carrión

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Sánchez Carrión.
• Província de Sánchez Carrión [1] archivat en Wayback Machine.
• INEI Perú [2] archivat en Wayback Machine.