Anar al contingut

Protréptico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El començ del Protréptico en el manuscrit més antic i important. Florencia, Biblioteca Medicea Laurenziana.

Un '___protected_title_0___' (del grec antic προτρεπτικός /proteptikós/, de προτρέπω /protrépō/ 'instar') és un gènero lliterari antic, utilisat habitualment per a invitar a l'eixercici de la vida filosòfica. Se sap que Aristóteles va escriure un, que no ha aplegat íntegre fins a nosatres;[1] que Clemente d'Aleixandria es va inspirar en ell aixina com Cicerón per a l'elaboració del Hortensio, i que obres en el mateix títul varen ser compostes, per eixemple, per Epicuro, Plutarco, Séneca i Galeno, qui va escriure un protréptico sobre medicina.

Del Protréptico d'Aristóteles s'extrau un dels arguments més coneguts a favor del cultiu de la filosofia:


El Protréptico d'Aristóteles

El Protrepticus o Exhortación a la filosofia, obra que no ha aplegat íntegra fins a nosatres pero que coneixem per testimonis, fragments i cites com les que apareixen en l'obra homònima de Jámblico està dedicada a Temisonte, rei d'una ciutat de Chipre, i va deure ser escrita per Aristóteles cap a l'any 350 a. C.

Es tractava, en efecte, d'una exhortaació a la filosofia, sent esta el major dels bens, ya que té com a fi a sí mateixa, mentres que les demés ciències tenen com a fi alguna cosa distint de sí mateixes.

La filosofia és al mateix temps bona i útil, pero cal privilegiar la bondat sobre l'utilitat: «Algunes coses, sense les quals és impossible viure, les amem en vista d'alguna cosa distint d'elles mateixes, i a estes devem cridar-les causes necessàries i concomitants; unes atres, en canvi, les amem per sí mateixes, encara que d'elles no es derive res més, i a estes devem cridar-les pròpiament bens [...] Seria, puix, completament ridícul buscar una utilitat a tot lo que no siga la cosa mateixa, i preguntar: "¿Qué és útil per a nosatres? ¿Qué nos és útil?". Qui fera estes preguntes no se semblaria en res a qui sap lo que és bell i bo, ni a qui sap lo que és causa i lo que és concomitant». Es tracta d'una polèmica contra les posicions d'Isócrates que, en la seua Antidosis, escrita contra l'Aristóteles de Grill, atacava els coneiximents carents d'utilitat pràctica.

Ademés, que fer filosofia és per a Aristóteles en qualsevol cas necessari queda demostrat, puix «qui creu necessari filosofar, deu filosofar, i qui creu que no es deu filosofar, deu filosofar per a demostrar que no es deu filosofar; per tant, o es filosofa en qualsevol cas o s'ix d'ací, despedint-se de la vida, ya que totes les demés coses semblen ser només cháchara i palabrería».

El Protréptico de Clemente d'Aleixandria

És ben coneguda l'obra homònima de Clemente d'Aleixandria, una exhortaació a la conversió al cristianisme i al consegüent derrocament del paganisme, dirigida als seus compatriotes alejandrinos i datada entre 180 i 200 d. C. Si és original i intencionat, el títul indicaria una concepció específica del cristianisme com a «verdadera filosofia» de la vida per part de l'autor. I, en efecte, l'obra conté un atac a la religió grega: als misteris, els rituals, els sacrificis i el cult a les imàgens. Ademés, Clemente analisa la relació entre els filòsofs i poetes grecs i la religió cristiana, a voltes criticant els seus escrits i unes atres revelant en alguns d'ells centelleigs/centellejos de veres i anticipacions de la doctrina del Deu verdader. El document conclou exaltant el Logos i invitant als pagans a seguir el seu mensage.

Referències

  1. ↑ Carlos Megino (ed.). Protréptico, Abada Editors. ISBN 978-84-96258-85-3.


Referències