Proteïnes estructurals
Les proteïnes estructurals són aquelles que componen la coberta que protegix als vertebrats, sent un component essencial del cabell, ungles, pell -en el ser humà-. En el cas dels animals, les proteïnes estructurals conformen el cuiro, garres. piteus, banyes, picos i plomas. Representen la classe de proteïna més prolífica de l'organisme, sobre el restant de les proteïnas existents, com són les funcionals.
Este tipo de proteïnes són de caràcter fibroso com és el cas de la queratina, la qual figura com la proteïna estructural de major extensió en l'organisme.[1] El colágeno és una atra classe de proteïna estructural que constituïx tendons i nervis, i a la seua volta, suministra el sostingues necessari de la pell i lligaments.[2]
El colágeno i l'elastina són proteïnes de la matriu extracelular.
Funcions estructurals específiques
- Constituir el teixit conjuntiu fibroso (colágeno).
- Conformar la queratina de la epidermis.
- Modelar el teixit conjuntiu elàstic (elastina).
Ademés de compondre i organisar teixits, nervis i estructures com és el cas de les ungles i el pèl, normalisen i regulen funcions vinculades als factors de creiximent. Aixina mateix, el colágeno s'agrupa en fibres la funció estructural de les quals és recobrir i protegir òrguens. També establix conexions entre la matriu extracelular i el colágeno fibrilar oficiant de nexe per a l'unió entre estes molècules.[3]
Referències
- ↑ «Bioquímica estructural i metabòlica». Archivat des de l'original, el 21 de maig de 2014. Consultat el 18 de maig de 2014.
- ↑ Proteïnes estructurals
- ↑ ¿Qué són les proteïnes estructurals?
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proteínas estructurales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.