La proporció cervell-massa corporal és una proporció entre el pes del cervell i el pes corporal, el qual hipotèticament pot estimar l'inteligència d'un animal. Una mida més complexa és el cocient de encefalizaació, el qual pren en conte els efectes alométricos del tamany corporal altament variable entre els diversos tàxons.[1] No obstant, la proporció cervell-massa corporal és fàcil de realisar i seguix sent una ferramenta útil per a comparar l'encefalizaació entre espècies, especialment en aquelles estretament relacionades.

El tamany net del cervell esta positivament relacionat en el tamany d'un animal.[2] No obstant, esta relació no és llineal; els animals chicotets com les rates, tenen una relació cervell/cos similar a la dels humans, mentres els elefants tenen esta relació cervell/cos molt més reduïda, pero es tracta d'animals en evident inteligència.[2]

Els delfins posseïxen la proporció cervell-massa corporal més alta entre els cetàceus.[3] Els taburons tenen la proporció més alta entre els peixos i els polps[4] i aranyes saltadores,[5] la més alta entre els invertebrats. Els humans posseïxen una proporció cervell-massa corporal més alta que qualsevol d'estos animals.[6][7] No obstant, les musarañas, en les quals el seu cervell constituïx prop del 10 % de la seua massa corporal, tenen la relació cervell/cos més alta de tots els animals coneguts, inclosos els humans.[8]


En animals taxonòmicament relacionats, la capacitat cognitiva aparentment està millor relacionada en el tamany net del cervell que en la proporció cervell-massa corporal, este fet per lo manco sembla ser cert en els primats.[9]

Taula de proporció

Animals Proporció cervell-massa corporal[2]
Aus chicotetes 1/12
Humans 1/40
Rates 1/40
Gats 1/100
Gossos 1/125
Granotes 1/173
Lleons 1/550
Elefants 1/560
Cavalls 1/600
Taburons 1/2496
Hipopótams 1/2789

Vore també

Referències

  1. ↑ «Development of Intelligence». Ircamera.as.arizona.edu. Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2019. Consultat el 12 de maig de 2011.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Brain and Body Size... and Intelligence». Serendip.brynmawr.edu. Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2012. Consultat el 12 de maig de 2011.
  3. ↑ Marí, L. and Sol, D. and Toren, K. and Lefebvre, L.(2006).«Does diving limit brain size in cetaceans?».Marine Mammal Science.22(2)
    413-425.doi:10.1111/j.1748-7692.2006.00042.x.
  4. ↑ Gould (1977)Ever since Darwin, c7s1
  5. ↑ «Jumping Spider Vision». Consultat el 28 d'octubre de 2009.
  6. ↑ James K. Riling(1999).«The Primat Neocortex in Comparative Perspective using Magnetic Resonance Imaging».Journal of Human Evolution.37(2)
    191-223.doi:10.1006/jhev.1999.0313.
  7. ↑ Suzana Herculano-Houzel(2009).«The Human Brain in Numbers- A Linearly Scaled-Up Primae Brain».Frontiers in Human Neuroscience.2
    1-11 (2).doi:10.3389/neuro.09.031.2009.
  8. ↑ «Tupaia belangeri».Tupaia belangeri Tree Shrew.Consultat el 29 d'agost de 2019.
  9. ↑ «Overall Brain Size, and Not Encephalization Quotient, Best Predicts Cognitive Ability across Senar-Human Primats» (en anglés). Karger. doi:10.1159/000102973. Consultat el 29 d'agost de 2019.