Propina

La propina[1] (del llatí propinara, ‘donar de beure’) és una recompensa generalment econòmica que s'otorga com a agraïment per un bon servici i pel producte consumit.[2]
En la majoria dels llocs, el client decidix si dona o no una propina i el monte d'esta. En els últims anys en alguns països la propina s'ha convertit en un pagament obligatori per alguns servicis, els restaurants són el millor eixemple d'açò. No obstant, en ser obligatòria faria que perga el caràcter de propina (encara que es conserve el nom).[3][4]
Per una atra part, hi ha empreses en les que els treballadors no guanyen més que lo que obtenen de propines (com és el cas de repartidor de supermercat). I, en canvi, algunes prohibixen als seus clients deixar propines als empleats. Els pots, a diferència de les propines, se solen repartir entre tots els empleats, ya siga de forma monetària o en sopar d'empresa.
Estes situacions han començat a polarisar als consumidors, havent per un costat gent que pensa que la propina és alguna cosa pràcticament obligatori per a recolzar a l'economia del treballador, per una atra part hi ha els qui creuen que donar propina solament propicia que els salaris es mantinguen a nivells denigrantes. Mentres que alguns uns atres només veuen a la propina com una vella costum.
En 2007 Pedro Solbes, llavors Ministre d'Economia d'Espanya va afirmar que les propines excessives són un factor per a l'aument de l'inflació del país.[5]
En països com Estats Units, la costum de deixar propina s'ha expandit més allà dels restaurants. És aixina que és comú entregar propina al chofer del taxi (15 %), al botons de l'hotel i al peluquer.
Etimologia i sinònims
La paraula propina pot provindre del llatí propināre, que significa ‘propinar’ en el sentit de ‘donar de beure’[6][7] Encara que segons la Real Acadèmia Espanyola, ve del llatí baix propina; encara que no indica si està relacionada en propināre ni el seu significat.[2] A la seua volta, propināre vindria del grec προ (‘abans’) i πίνω (‘beure’).[6]
En francés es diu pourboire, que està composta per pour (‘para’) i boire (‘beure’). I en rus també es diu дать на чай (‘donar per al té’). En l'Amèrica meridional se li crida yapa (o ñapa), que és una paraula derivada del quechua (encara que també pot ser una atra cosa extra, per eixemple un regal per al comprador en realisar una compra).[8]
Per països
No és normal donar propines, pero en grans restaurants i hotels accepten un 10%. Només si el servici és satisfactori o extraordinari, es dona propina a meseros i taxistes. Per al restant dels servicis, no s'acostuma.[9]
Des de 1966 en la Llei de Normes Laborals Justes, Fair Llabor Standards Act (FLSA) es va incloure en la seua cobertura la protecció a treballadors d'hotels, restaurants i atres servicis, pero es va establir una disposició especial de "salari mínim" per als que reben propines dels clients. En la praxis, la llei establix que tals propines es tornen un subsidi que els clients donen als locals comercials. Un estudi de 2009 va tirar que en els estats a on este sistema estava implantat (en el sistema federal, cada estat pot promulgar lleis adicionals que milloren la calitat de vida de la força laboral) les meseras, que en estats com Ohio ocupen el 80% de les posats de treball en eixe sector, sofrixen un nivell de pobrea del 20% de les persones. Este mateix estudi indica, ademés, que l'acossament sexual als depenen de propines per a aplegar a cobrir la canastra bàsica es veuen incrementades en gran mida: 40% de les denúncies a l'agència federal són de l'indústria dels restaurants. En Estats Units un 10% de la força laboral treballa en este sector i les dònes superen als hòmens en proporció de dos a una i en gran majoria atenen les taules mentres els hòmens laboran en les cuines.[10]
Per llei de protecció al consumidor els restaurants (llevat els locals de menjar ràpit) cobren un percentage per a pagar el mesero o mesera i tota propina, ademés, és considerada com a sòu per al treballador o treballadora i incidix en prestacions laborals segons l'artícul 108 de Llei del Treball.[11][12][13] És per tant que les propina estan mal vistes des del punt de vista llegislatiu i social, ademés que la classe política la considera un insult ya que aparenta superioritat sobre uns atres.[14][15] No deu confondre's en la ñapa que reben els chiquets per fer "manats" (encàrrecs) als cellers o tendes d'abarrotes o be la cantitat adicional sense cost que el comprador d'un ben o servici rep sense solicitar-ho.[16]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:Cita diccionario
- ↑ A pesar de que la ley la contempla, nadie está obligado a dar propina en lagaceta.com.ar.
- ↑ La propina. Cuándo darla. Cuánto dar. A quién dar la propina. en protocolo.org.
- ↑ "Solbes achaca la inflación a que no interiorizamos lo que significa un euro"
- ↑ 6,0 6,1 Etimología de "propina" en etimologias.dechile.net.
- ↑ "propinar" en el diccionario de la RAE.
- ↑ "yapa" en el diccionario de la RAE.
- ↑ «HACER NEGOCIOS CON DANESES (sic)» (html). Embajada de Dianamarca, Santiago (28 de junio de 2011). Archivat des de l'original, el 15 de agosto de 2011. Consultat el 19 de noviembre de 2018. «Se da propina a los meseros dependiendo de la calidad de servicio. Es decir, que si el servicio no es satisfactorio no es necesario dejar propina. Sin embargo, los empleados en los restaurantes y hoteles grandes reciben aprox. 10%. Los taxistas por lo general no reciben propina, al menos que presten un servicio extraordinario. No es costumbre dejar propina al personal de peluquerías y otros empleados en el sector de servicio.»
- ↑ Hurley, Lauren Kaori (27 de noviembre de 2017). «Por qué la industria de los restaurantes tiene altísimas tasas de acoso sexual» (en castellano). Univisión. Archivat des de l'original, el 29 de noviembre de 2017. Consultat el 29 de noviembre de 2017. «Los trabajadores que reciben propinas, como las camareras, sufren niveles mucho más altos de acoso sexual que otros trabajadores, a menudo por bajos salarios.»
- ↑ «Ley Orgánica del Trabajo los Trabajadores y las Trabajadoras» (pdf). Sindicato Nacional Asociación de Profesionales Universitarios en Funciones Administrativas y Técnicas de la Universidad Central de Venezuela. (30 de abril de 2012). Archivat des de l'original, el 2 de julio de 2016. Consultat el 19 de noviembre de 2018. «Carácter salarial de la propina Artículo 108. En los locales en que se acostumbre cobrar al cliente por el servicio un porcentaje sobre el consumo, tal recargo se computará en el salario, en la proporción que corresponda a cada trabajador o trabajadora de acuerdo con lo pactado, la costumbre o el uso. (...)»
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20181119094921/http://www.inces.gob.ve/wp-cont ent/uploads/2017/10/lot.pdf Llei Orgànica del Treball els Treballadors i les Treballadores]» (pdf). INCES (30 d'abril de 2012). Archivat des de l'original, el 19 de novembre de 2018. Consultat el 19 de novembre de 2018. «(...) Si el treballador o treballadora, rebera propines d'acort en la costum o l'us local, es considerarà formant part del salari un valor que para ell o ella representa el dret a percebre-les, el qual s'estimarà per convenció colectiva o per acort entre les parts. En cas de desacort entre el patró o patrona i el treballador o treballadora l'estimació es farà per decisió judicial. El valor que per al treballador o treballadora representa el dret a percebre la propina, es determinarà considerant la calitat del servici, el nivell professional i la productivitat del treballador o la treballadora, la categoria del local i demés elements derivats la costum o l'us.»
- ↑ Córdova, Efrén (1 de abril de 2011). «La propina en su contexto sociojurídico» (en castellano). SciELO biblioteca electrónica. Consultat el 9 de octubre de 2017. «En Venezuela, se asimilan al salario tanto el suplemento o recargo fijo, como las cantidades espontáneamente dadas por el cliente.»
- ↑ Aranguibel, Alberto (22 febrero2017). «De propinas y de limosnas». Diario "Últimas Noticias". Archivat des de l'original, el 10 de octubre de 2017. Consultat el 9 de octubre de 2017. «La propina, hay que decirlo, no es justicia social. Es vejación del ser humano.»
- ↑ Ackerman Vaisman, Boris (15 de octubre de 2014). «Ni limosnas, ni propinas, ni buhoneros». Diario "El Mundo". Archivat des de l'original, el 5 de abril de 2013. Consultat el 9 de octubre de 2017. «Nuestra sugerencia respecto a las propinas es pagar por el trabajo no por el chantaje o por la obligación, y eso aplica a cualquier clase de servicio.»
- ↑ Gutiérrez, Félix (4 de març de 2017). «En Quíbor la chicha es goja en "ñapa"». Agència Veneçolana de Notícies. Consultat el 9 d'octubre de 2017. «la ñapa significa per als pobles originaris "una espècie de contra per el 'lleig pecat' de cobrar" dels espanyols.»