Procés hipogénico
En la geologia dels depòsits de minerals, els processos hipogénicos ocorren a gran profunditat baix la superfície terrestre i tendixen a formar depòsits de minerals primaris, a diferència dels processos supergénicos, que es produïxen en la superfície de la corfa terrestre o prop d'ella, i tendixen a formar minerals secundaris.[1]
A gran profunditat, la pressió és alta i l'aigua pot permanéixer líquida a temperatures molt superiors a 100 °C. Les solucions acuosas calentes que s'originen en el magma, conques sedimentarias profundes o àrees en gradient geotèrmics elevats poden contindre metals i uns atres ions derivats del propi magma o de lixiviados de roques sedimentarias, ígneas o metamòrfiques. Els processos de deposición hipogénica inclouen la cristalisació de solucions acuosas calentes que fluïxen a través de la corfa terrestre, impulsada per gradient de temperatura i pressió, aixina com per canvis topogràfics, orogénicos i estructurals, o restriccions causades per estos factors.[2]
Els principals components dissolts són clor, sodi, calcio, magnesi i potassi. Atres components importants inclouen ferro, manganeso, coure, zinc, plom, sofre (en forma de sulfat Plantilla:Chem, sulfurs S2− o abdós), carbono (com [[bicarbonats|Plantilla:Chem]] i CO2) i nitrogen (com [[amoni|Plantilla:Chem]]). La majoria dels decorreguts minerals contenen clorurs com ions dominant.[3]
A mida que les solucions baixen de temperatura i de pressió, s'aplega a un punt en el que els minerals comencen a cristalizar.[2] Les menas formades d'esta manera es denominen minerals primaris o hipógenos. El sofre és un component comú d'estes dissolució, i la majoria dels metals comuns presents en els minerals, com plom, zinc, coure, argent, molibdeno i mercuri, es presenten principalment com a minerals en forma de sulfurs i de sulfosales.[3]
Eixemples de minerals primaris formats d'esta manera inclouen els sulfur, en minerals com la pirita (FES2), la galena (PbS), l'esfalerita (ZnS) i la calcopirita (CuFeS2).
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula «hipógeno» deriva de les raïls gregues «changlot-» (ὑπο-), que significa «davall», i «-gén» (-γενής), que significa «naixcut» o «produït». Els térmens «hipogénico» i «supergénico» es referixen a la profunditat a la que es verifiquen estos processos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rakovan, John. “A Word to the Wise: Hypogene & Supergene”. Rocks & Minerals 78 (6): 419. Taylor & Francis. doi:. Bibcode: 2003RoMin..78..419R.
- ↑ 2,0 2,1 The Encyclopedia of Gemstones and Minerals (1991). Martin Holden. Publisher: Facts on File
- ↑ 3,0 3,1 Understanding Mineral Deposits (2000). Kula C Misra. Kluwer Academic Publishers
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proceso hipogénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.