Anar al contingut

Prismes de gèl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Archiu:Diamond Dust - Inari 2013.ogv Els prismes de gèl, també cridats pols de diamant, estan constituïts per cristals de gèl en forma d'agulles o làmines, tan quins que semblen suspesos en l'aire. Estos cristalés poden caure d'una núvol o del cel rebujat.

Este fenomen meteorològic també es coneix simplement com a cristals de gèl i s'informa en el còdic METAR com IC. La pols de diamant generalment es forma baix cels que d'una atra manera estarien rebujats o casi rebujats, per lo que a voltes li'l denomina precipitació de cel rebujat. La pols de diamant s'observa en major freqüència en l'Antàrtida i l'Àrtic, pero pot ocórrer en qualsevol lloc en una temperatura molt per baix del punt de congelació. En les regions polars de la Terra, la pols de diamant pot persistir durant varis dies sense interrupció.

Formació

[editar | editar còdic]

Estos cristals de gèl generalment es formen quan hi ha una inversió de temperatura en la superfície i l'aire més càlit sobre el sol es mescla en l'aire més fret prop de la superfície.[1] Ya que l'aire més càlit conté en freqüència més vapor d'aigua que l'aire més fret, esta mescla també sol transportar vapor d'aigua a l'aire prop de la superfície, lo que fa que aumente la humitat relativa de l'aire propenc a la superfície. Si l'aument de la humitat relativa prop de la superfície és lo suficientment gran, es poden formar cristals de gèl.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Glossary of Meteorology. «Diamond Dust». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2009-04-03. Consultat el 2010-01-21.