Prisma de Nicol

Erro al crear miniatura:

Prisma de Nicol

Prisma de Nicol.

Un prisma de Nicol és un tipo de prisma òptic polarisador, és dir, crea un fes de llum polarisada a partir d'un fes de llum sense polarisar. Va ser inventat en 1828 pel físic escocés William Nicol i és el primer prisma polarisador que es va crear. Consta d'un cristal de calcita (espato d'Islàndia) romboèdric tallat diagonalment en dos parts en un àngul de 68° unides després en pegament òptic.

La llum sense polarisar entra per una de les facetes del prisma i es dividix en dos fas polarisats per la birrefringencia de la calcita. Un d'estos fas, cridat ordinari (o en el diagrama), experimenta un índex de refracció de n_o = 1,658 i en el tall diagonal, el pegament del qual té un índex de refracció d'1,55 , experimenta una reflexió interna total que ho dirigix cap a la faceta superior. L'atre fes, cridat extraordinari (i) experimenta un índex de refracció menor de n_i = 1,486 i no és reflectit sino que travessa l'unió diagonal i ix per la faceta oposta en forma de llum polarisada.

Estos prismes eren àmpliament usats en microscopía i polarimetría i el terme "Nicol creuats" s'ampra encara per a definir una mostra observada entre polarisadors disposts ortogonalment. En l'actualitat estos prismes han segut substituïts en la majoria d'aplicacions per un atre tipo de filtres com a filtres polaroid o prismes de Glan-Thompson.

Vore també

• prisma de Nomarski
• Prisma de Glan-Thompson
• Prisma de Glan-Foucault
• Prisma de Glan-Taylor
• Prisma de Glan-laser
• Prisma de Wollaston