Prisma de Nicol
_abc1_Prisma_di_Nicol.jpg)
Un prisma de Nicol és un tipo de prisma òptic polarisador, és dir, crea un fes de llum polarisada a partir d'un fes de llum sense polarisar. Va ser inventat en 1828 pel físic escocés William Nicol i és el primer prisma polarisador que es va crear. Consta d'un cristal de calcita (espato d'Islàndia) romboèdric tallat diagonalment en dos parts en un àngul de 68° unides després en pegament òptic.
La llum sense polarisar entra per una de les facetes del prisma i es dividix en dos fas polarisats per la birrefringencia de la calcita. Un d'estos fas, cridat ordinari (o en el diagrama), experimenta un índex de refracció de no = 1,658 i en el tall diagonal, el pegament del qual té un índex de refracció d'1,55 , experimenta una reflexió interna total que ho dirigix cap a la faceta superior. L'atre fes, cridat extraordinari (i) experimenta un índex de refracció menor de ni = 1,486 i no és reflectit sino que travessa l'unió diagonal i ix per la faceta oposta en forma de llum polarisada.
Estos prismes eren àmpliament usats en microscopía i polarimetría i el terme "Nicol creuats" s'ampra encara per a definir una mostra observada entre polarisadors disposts ortogonalment. En l'actualitat estos prismes han segut substituïts en la majoria d'aplicacions per un atre tipo de filtres com a filtres polaroid o prismes de Glan-Thompson.
Vore també
- prisma de Nomarski
- Prisma de Glan-Thompson
- Prisma de Glan-Foucault
- Prisma de Glan-Taylor
- Prisma de Glan-laser
- Prisma de Wollaston
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prisma de Nicol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.