Prisma de Wollaston

Erro al crear miniatura:

Un Prisma de Wollaston és un tipo de prisma òptic que separa la llum entrante en dos fas polarisats ortogonalment.

Funcionament

Va ser inventat pel químic anglés William Hyde Wollaston el qual, va unir en pegament òptic per el hipotenusa dos prismes triangulars rectes formats de calcita (espato d'Islàndia) en eixos òptics perpendiculars. La llum entra per una de les facetes laterals i es dividix en dos fas en incidir en el tall diagonal. Els fas eixints divergixen del prisma en un àngul que depén de l'àngul de tall dels prismes i de la llongitut d'ona de la llum. Hi ha disponibles prismes comercials en un àngul de divergència d'entre 15º i 45°.

Cal destacar que este tipo de prisma no és un prisma polarisador en sí, sino que separa la llum prèviament polarisada en dos fas.

Variants

Sobre el disseny del prisma de Wollaston existixen diverses variants en diferències menors que es tracten a continuació.

Prisma de Nomarski

Una variant del prisma de Wollaston és el prisma de Nomarski, cridat aixina en honor al físic polac Georges Nomarski, el qual va contribuir en el seu invent al desenroll de la microscopía de contrast diferencial d'interferència, també cridada microscopía de Nomarski. És igual a un prisma de Wollaston en la particularitat de que un dels prismes que formen l'unió està tallat de manera que el seu eix òptic quede orientat oblicuament sobre la superfície plana del prisma. Açò causa que el punt focal del fes de llum quede fora del prisma lo que permet major flexibilitat, de manera que en ajustar el microscopi el prisma pot ser enfocat. és un prisma que separa la llum entrante en 2 polarisats otorgalment este prisma s'utilisa per a saber la radiació de la llum entrante .

Prisma de Rochon i prisma de Sénarmont

Estos prismes reben el seu nom dels científics francesos que els varen crear, Alexis-Marie de Rochon i Henri Hureau de Senarmont. Diferixen entre sí en l'orientació dels eixos òptics dels cristals i en la trayectòria dels fas divergents. En abdós, l'eix del primer cristal és paralel al fes de llum incident, mentres que l'eix del segon cristal és perpendicular al primer en abdós pero paralel al pla de tall en el Rochon i girat 90° en el de Sénarmont.

Vore també

Atres prismes polarisadors són:

• El prisma de Nicol
• Prisma de Glan-Thompson
• Prisma de Glan-Foucault