President de Kazakhstan

El president de la República de Kazakhstan (en kazakh: Қазақстан Республикасының Президенті) és el cap de l'Estat de Kazakhstan; és el símbol i garant de l'unitat del poble i del poder estatal, de l'inviolabilitat de la Constitució, dels drets i llibertats de l'individu i del ciutadà.

En ser un govern presidencialiste, el president determina les principals orientacions de la política interior i exterior de l'Estat i representa a Kazakhstan en el país i en les relacions internacionals. Ademés eixercix el càrrec de Comandant en cap de les Forces Armada del país centroasiático.

L'actual president és Kasim-Yomart Tokáev que va ser elegit el 12 de juny de 2019. Prèviament havia eixercit com a president interí despuix de la dimissió de Nursultán Nazarbáyev.

Història de la presidència

L'última etapa de l'Unió Soviètica estava caracterisada per la crisis econòmica i els problemes polítics interns. En un intent de reformar el país, el 15 de març de 1990 Gorbachov, president del Presidium del Sóviet Suprem de l'Unió Soviètica, va ser elegit per al càrrec recent creat de president de l'Unió Soviètica en l'III Congrés dels Diputats del Poble de l'Unió Soviètica. Gorbachov va propondre la firma d'un Nou Tractat de l'Unió per a aixina salvar al país de la crisis.

Este nou tractat creava un estat federal pero en autonomia de les seues repúbliques federals, que varen adoptar també el càrrec de president de cada república. Estos canvis varen encorajar un moviment dins de les repúbliques socialistes que conformaven l'Unió Soviètica que buscaven una major autonomia, cridat Desfilada de Sobirania, Kazakhstan va declarar la seua sobirania com una república dins de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques en octubre de 1990. Llavors, Kazakhstan, com atres repúbliques socialistes, varen adoptar el càrrec de president de la República en la jefatura de l'Estat. Est va ser ocupat per Nursultán Nazarbáyev el 24 d'abril de 1990.

En 1991, va ser abortat un intent de colp d'Estat en Moscou contra les reformes. Açò va encorajar a moltes repúbliques a declarar l'independència, Kazakhstan va declarar la seua independència el 16 de decembre de 1991, confirmada dèu despuix en la dissolució de l'Unió Soviètica.

Des de l'independència dos persones han ostentant el càrrec de president de la república: Nursultán Nazarbáyev (1990-2019) i Kasim-Yomart Tokaev (des de 2019). Nazarbáyev, encara que originalment va ser elegit per a un mandat de tan sol quatre anys, en 1998 va emetre un decret que li va permetre mantindre's en el poder per atres sèt anys, fins a les eleccions del 4 de decembre de 2005, quan va ser reelegit president en conseguir, segons els resultats oficials, el 91 % dels vots. El 18 de maig de 2007, el Parlament va sancionar una llei que li permet presentar-se a eleccions de forma contínua, eliminant la restricció de governar únicament durant dos periodos. Esta normativa, que solament és aplicable a Nazarbáyev, va ser criticada per l'oposició i tildada d'antidemocràtica.

El 26 d'abril de 2015, Nursultán Nazarbáyev va ser reelegit per al seu quint mandat presidencial. La cerimònia oficial d'inauguració es va portar a terme en el Palau de l'Independència en Astanà el 29 d'abril. En la cerimònia d'inauguració, el president reelegit va assegurar a la nació que continuaria en les 5 reformes institucionals que havia oferit anteriorment, lo que contribuiria al creiximent i desenroll constant del país.El 25 de giner de 2017, el president Nursultán Nazarbáyev va assentar les bases per a les reformes a la constitució que redistribuirien els poders eixecutius al parlament i els ministeris en la finalitat de conseguir un govern més obert i eficient.

Nazarbáyev va presentar el dia 19 de març de 2019 la seua renúncia al càrrec que ha eixercit per casi 30 anys durant un mensage televisiu dirigit al país centroasiático, per lo que, segons la llegislació kazakh, el president del Senat ocuparia el càrrec en funcions fins a les següents eleccions presidencials, sent nomenat president en funcions Kasim-Yomart Tokáev el 20 de març de 2019. El 9 de juny del mateix any es varen celebrar les eleccions presidencials que nomenarien a Tokáev com a president d'iure despuix de la seua investidura el 12 de juny de 2019.

Elecció

Elegibilidad

Segons la constitució de Kazakhstan (1995, reformada en 2017 i 2022), el candidat al càrrec de president deurà ser ciutadà kazakh de naiximent i que haja complit els quaranta anys, domine perfectament l'idioma oficial, haja residit en Kazakhstan durant no menys de quinze anys i haja cursat estudis superiors. La llei constitucional podrà establir requisits adicionals per als candidats (artícul 41)

Eleccions presidencials

Les eleccions presidencials se celebraran el primer dumenge de decembre i no coincidiran en l'elecció del nou Parlament. En cas d'eleccions anticipades deuran ser convocades per decret presidencial i seguint la llei constitucional. Una volta celebrades les eleccions es considerarà elegit el candidat que obtinga més del 50 per cent dels vots. Si cap dels candidats obté el número de vots abans indicat, es realisarà un segon regrés electoral entre els dos candidats que hagen obtingut el major número de vots. Es considerarà elegit el candidat que obtinga el major número de vots (artícul 41).

Pren de possessió

El president de la República assumirà el seu càrrec des del moment en que presta el següent jurament arreplegat en l'artícul 42: "Jure solemnement que serviré fielmenteal poble de Kazakhstan, observaré estrictament la Constitució i les lleis de la República de Kazajstán, garantisaré els drets i llibertats dels ciutadans i compliré honestament els alts deures del President de la República de Kazajstán que m'han segut confiats".