Prefabricació

Archiu:Prefabricated house construction.ogv

La prefabricació és un sistema de construcció incardinado en l'edificació industrialisada, basat en el disseny i producció de components i subsistema elaborats en série en una fàbrica fòra de la seua ubicació final i que es duen a la seua posició definitiva per a montar l'edificació despuix d'una fase de montage simple, precisa i no laboriosa. Tal és aixina que, quan un edifici és prefabricar, les operacions en el terreny són essencialment de montage, i no d'elaboració. Una bona referència per a conéixer el grau de prefabricaació d'un edifici és la de valorar la cantitat de residus generats en l'obra; quanta major cantitat d'enrunes i brutea, menys índex de prefabricaació presenta l'immoble.

El terme prefabricaació seguix tenint una connotació despectiva, lo que ya alvançava el dissenyador i arquitecte autodidacta Jean Prouvé, quan dia que lo que es califica com prefabricar acaba assimilant-se a edifici provisional. No obstant, la prefabricaació comporta, en la majoria dels casos, un aument de calitat, reducció de rebujos, perfeccionament i seguritat.

Història

Palesa de E.T. Potter de 1889

S'han constatat eixemples històrics molt interessants. Potser, el primer precedent de prefabricaació modular es remonte al XVI, quan Leonardo dona Vinci va rebre l'encàrrec de planificar una série de noves ciutats en la regió de Loire. El seu plantejament, magistral i chocant per la seua modernitat, va consistir en establir, en el centre i orige de cada ciutat, una fàbrica d'elements bàsics que permeteren conformar al seu entorn un gran palmito d'edificis; dites construccions havien segut dissenyades prèviament per ell mateixa per a generar, de forma decorreguda i flexible, una gran diversitat de tipologies edificatorias en un mínim d'elements constructius comuns.

Un atre eixemple és el succeït en eixe mateix sigle durant la guerra entre francesos i anglesos, a on l'eixèrcit de Francisco I i Enrique II va planificar les batalles contra Anglaterra construint pabellons de fusta prefabricar que albergaren als seus soldats durant l'ofensiva. Transportats fàcilment per barco, es montaven i desmontaven ràpidament pels propis soldats, de tal forma que els campaments anaren, ademés de resistents i confortables, àgils en els seus desplaçaments. Seguint una tècnica molt similar, en 1578 també es va alçar en la terra de Baffin (Canadà) una casa prefabricar de fusta que havia segut construïda en Anglaterra. Aixina mateix, en 1624, la Great House, una casa de fusta panelizada i modular, construïda per Edward Winslow en Anglaterra, va ser traslladada i montada en Massachusetts, a l'atre costat de l'Atlàntic.

Encara que estos dos últims eixemples no es poden considerar prefabricaació en estat pur, ya que la construcció d'elements no va ser en série sino dissenyats per a edificacions singulars, sí que s'aprecia un valiós canvi de mentalitat aplicada a la construcció. No seria fins al final de el XVIII, açò a partir de 1840 en l'arribada de la primera revolució industrial, va anar llavors quan es va escomençar a entrevore la possibilitat d'industrialisar la construcció; en Europa, per mig de la construcció de ponts i cobertes en ferro fos, material que seria despuix aplicat a l'elaboració de pilars i voltós d'edificis; i al mateix temps, en Estats Units, per mig de la construcció d'edificis de tipologia Balloon Frame, constituïts per llistons de fusta provinents de fàbrica i ensamblados per mig de taches fabricades industrialment.

Vivenda prefabricar de disseny realisada en 2012.

Caldria esperar fins a finals de el XIX per a que es redescubriera l'us del formigó (que a penes s'havia amprat des dels romans) que aplicat junt en entramats d'arams constituïa una matèria primera ideal para prefabricar. Tal és aixina que en 1891 s'prefabricar els primers voltons de formigó armat per a la construcció del Cassino de Biarritz. Curiosament, un parell d'anys abans, en 1889, apareixia en EE. UU. la primera palesa d'edifici prefabricar per mig de mòduls tridimensionals en forma de “caixó” apilable, ideada per Edward Potter.

Ya en l'any 2006 l'us del sistema prefabricar per a la realisació de vivendes i zones comercials va escomençar a desenrollar-se i propagar-se de forma exponencial per tot lo món, per l'us massiu d'empreses com Mc Donald's i Burger King per a les seues franquícies. En l'actualitat, existix gran varietat de games i calitats d'edificacions comercials i habitables de tipo prefabricar.

Tecnologia aplicada en la prefabricaació

L'aplicació de la tecnologia ha segut fonamental en el gran alvanç que ha experimentat l'indústria de la prefabricaació en les últimes décades. Com a conseqüència han sorgit nous conceptes que brinden possibilitats i opcions de construcció prefabricar alternatives que desafien les perspectives tradicionals, oferint solucions noves a problemes o reptes antics.

Açò es dona especialment en dos aspectes: l'us de tecnologia de modelació 3D i la robotizaació dels processos de construcció prefabricar. En l'última década s'ha invertit més de £ 7.7 mil millons en tecnologia innovadora per al sector de la construcció.

Modelació 3D: La capacitat de dissenyar i crear gràfics i imàgens 3D, per mig de sistemes digitals ha transformat el món de la construcció moderna, especialment gràcies a la tecnologia de treball digital BIM (Building Information Modeling), convertint-se en part fonamental de la construcció de cases i edificis prefabricar.

Robòtica per a la construcció: La possibilitat d'utilisar la fabricació robotizada té diversos beneficis com l'eficiència i reducció del temps amprat i la millora en la relació calitat-preu. Açò s'ha conseguit gràcies a l'ocupació de sistemes d'informació digitals, com l'us de processos de models 3D, i a l'automatisació dels processos constructius. La robotizaació pot ser amprada tant en la fabricació de components i mòduls com en el ensamblado i instalació de les peces.

Vore també

• Construcció
• Diner
• Edifici
• Industrialisació
• Mobile home
• Vivenda prefabricar

Referències

• Ceballos-Lascuráin (1973). La prefabricaació i la vivenda en Mèxic., Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Centre d'Investigacions Arquitectòniques..

• Aguiló Alonso (1974). Prefabricación: Teoria i pràctica., Editors Tècnics Associats, Barcelona.