Pre Rup
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
Pre Rup () és un temple hinduista dins dels complexos arqueològics d'Angkor, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[1] Este conjunt de construccions del Imperi Jemer està al nort de la ciutat de Siem Reap. Dins del complex, este temple està a l'est d'Angkor Thom i al sur el Baray Oriental.
Història
El temple va ser construït per Rajendravarman II (944-968). Este monarca va tornar la capitalitat del regne en Angkor, que havia perdut en época de Jayavarman IV (921-941) el que el havia traslladat a Koh Ker. Rajendravarman II era primer d'Harshavarman (941-944), i este últim, fill de Jayavarman IV.
Poc abans, Rajendravarman II ya havia fet alçar el temple de Mebon Oriental, en mig del gran depòsit d'aigua, ara desecado, conegut com Baray Oriental (en una superfície de 7,5 x 1,83 km) que assegurava l'abastiment a la capital. Este segon temple es va alçar en el sur del Baray, possiblement sobre un temple anterior dedicat a Shiva, que hauria alçat Yasovarman I (889-910), el primer en construir en Angkor .
Es desconeix l'arquitecte que es va encarregar de l'obra, pero per analogia se supon que va ser el mateix que havia proyectat el Mebon Oriental poc abans: Kavindrarimathana, l'únic arquitecte jemer documentat. Els materials utilisats en la construcció, pràcticament es llimiten a la laterita i a la rajola. El temple es va consagrar el 961. El nom en que es coneix el lloc (Pre Rup) és modern, originalment era conegut en el de Rajendrabhadresvara, segons una inscripció fundacional.
És un dels últims eixemples d'edifici a on hi ha chicotetes construccions allargades rodejant-ho; més alvance estes evolucionaran en galeries contínues, tal com podem vore en Angkor Wat, per eixemple.
Tractant-se d'un temple d'estat, és segur que tenia una muralla exterior que englobava este edifici, el palau i vivendes i que aplegava fins al mateix Baray, a uns 500 m. Una verdadera ciutat, que algunes fonts criden "Ciutat de l'Este". Pero no s'ha trobat pràcticament res d'això.
Va ser excavat i estudiat per H. Marchal i G. Trouvé entre 1930 i 1935.
Arquitectura
Lo que es conserva en més o menys bon estat és el recint del temple, una muralla de laterita casi quadrada (120 x 130 m), travessada per quatre gopura (portals monumentals) iguals, en forma de creu i en tres portes cada u.
Interiorment hi ha un segon recint tancat. Entre la primera muralla i la segona es varen alçar vàries construccions en época més tardana, tal volta pel successor del promotor, Jayavarman V. Les construccions més aparents són dos grups de torres de rajola que s'alcen a l'est: tres al sur i dos al nort. Tot apunta a que la tercera no es va aplegar a fer mai. Hi ha també una série de construccions allargades que omplin els atres tres costats, possiblement utilisades com a quartos pels sacerdots.
Una segona muralla de 87 x 77 m en quatre gopura orientats als quatre punts cardinals tanquen el recint interior, més elevat. Ací s'alça la piràmide central del temple, rodejada d'un bon número de construccions menors: una série de construccions allargades, dos "biblioteques" de rajola (construccions molt característiques de l'arquitectura jemer i que es desconeix la seua utilitat, a pesar el nom) i una "cisterna" just en frente de l'entrada oriental i la piràmide. Esta suposta cisterna ha donat peu a històries fabuloses en forns crematoris inclosos, pero realment es tracta de la base d'una estàtua.
La piràmide central, evocació del Mont Meru, té 50 metros de base i és accessible per quatre escalinates que pugen. El conjunt està format per dos escalons en chicotets santuaris i un terrat superior, a 12 metros del sol, a on s'alcen cinc torres: una en cada vèrtiç i la central, més gran. Esta torre central, de rajola, s'alça sobre un podi, a un nivell superior que les atres quatre. Estan orientades a orient, com de costum, en falses portes a occident. Segons una inscripció la torre central estava ocupada per un linga. Les atres quatre es varen dedicar a Shiva, Visnú i les seues respectives esposes, Uma i Laksmi.
Bibliografia
- Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor vaig citar khmère. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1
- Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-0820-0897-5
- Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. París, 2003. ISBN 2-7200-1091-X
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pre Rup» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.