Praticultura

La praticultura (del llatí pratum, el prat, i cultura, cultiu) és el conjunt de pràctiques i disciplinas encaminades a la producció i aprofitament de la herba para aliment del ganado.

Història

Archiu:Prau.JPG

Prat de sega en Cantàbria, nort d'Espanya. L'herba és tallada per mijos manuals o mecànics per a l'alimentació del ganado. Al fondo s'observen bales enfundades d'herba seca de corts anteriors.

Cap als anys 7000 a. C., pobles assentats en el suroest d'Àsia, varen conseguir la domesticidad d'animalés herbívors per a servir-se millor de la seua energia i els seus productes. La necessitat d'alimentar a estos animals pot senyalar un ancedente remot de la praticultura, eixercida baix pastoreig; no obstant, les bases científiques de la praticultura pròpiament dita varen sorgir en el XX, del coneiximent dels principis ecològics, i la seua aplicació extensiva ha començat a ser practicable en el desenroll de la tecnologia. Els nous coneiximents de les ciències bàsiques i de la seua aplicació a la praticultura presenten un camp d'experiències illimitat, ya que són molt complexos i variats els problemes que resoldre, des dels grans plantejaments d'estructura agrària fins a l'obtenció i implantació de varietats de cultiu, de millorar característiques i tècniques per al seu òptima aprofitament.

Principis

Són principis que inspiren a la praticultura:

1. assegurar la persistència del pastura durant l'época fixada per al seu aprofitament;
2. mantindre la fertilitat del sol que ho sustenta;
3. conseguir la màxima calitat de la herba;
4. obtindre d'esta el màxim rendiment, per mig de la seua transformació en productes ganaders.

Dins dels principis enunciats cal tindre en conte els beneficis indirectes que es desprenen de la seua aplicació, molt especialment la detenció de l'erosió i la millora del sol. L'enfocament actual de la praticultura és eminentment ecològic, ya que ha d'atendre a les interaccions del mig, l'herba i els animals; entren també en joc factors aliens al mig físic, com són: rendabilitat de les inversions, mecanisació de les llaborés, disponibilitat de mà d'obra, necessitats dels animals, etcétera.