Pragmàtica de 6 d'octubre de 1572
La pragmàtica de 6 d'octubre de 1572, promulgada per Felipe II d'Espanya, va establir les normes per les que devien regir-se els moriscos del Regne de Granada deportats a atres territoris de la Corona de Castella despuix de la rebelió de les Alpujarras (1568-1571).
Antecedents
- Artícul principal → Rebelió de les Alpujarras.
Les primeres deportacions de moriscos varen tindre lloc durant la guerra de les Alpujarras i es calcula que varen poder afectar a unes 20.000 persones, casi la mitat d'elles moriscos de la ciutat de Granada, a pesar de que no s'havien sumat a la sublevació.[1]
La deportació general es va iniciar l'1 de novembre de 1570 i els afectats varen ser no solament els moriscos que s'havien rebelat sino que l'orde també es va aplicar als "moriscos de pau". Els moriscos varen ser primer reunits en els seus pobles respectius i després conduïts als centres de agrupamiento de les sèt zones en que va ser dividit el regne per a realisar l'operació, sent reclosos en l'interior de hospitals o iglésies. Aixina varen conseguir reunir a uns 50.000.[2]
A Sevilla varen aplegar uns 5.500, 12.000 a Còrdova, 21.000 a Albacete i 6.000 a Toledo, i des d'estes quatre ciutats varen ser redistribuïts pels pobles de les afores o duts a atres llocs: 7.000 dels de Còrdova varen acabar en diversos pobles d'Extremadura; 7.500 dels d'Albacete varen ser conduïts a Guadalajara o Talavera de la Reina; els 6.000 de Toledo varen ser duts als pobles de Segòvia, Valladolit, Palència o Salamanca.[3]
Despuix de la general, va haver una última onada d'expulsions, el número de les quals estaria propenc als 10.000 moriscos.[4]
Contingut
En la pragmàtica s'ordenava a les autoritats dels pobles a a on anaren a residir els moriscos expulsats que dugueren un registre dels mateixos, indicant les altes i les baixes que s'anaren produint. Aixina mateix devien controlar les seues eixides i entrades, no podent abandonar les localitats sino temporalment i en llicència per a dur els seus tractes i comerç. També es va dispondre que no vixqueren en barriades pròpies o morerías sino mesclats en els cristians vells. Els que escaparen per a intentar tornar a Granada sofririen greus penes i aixina mateix es recordava que continuaven vigents les prohibicions establides en la Pragmàtica Sanció de 1567 i que havien provocat la rebelió de les Alpujarras relatives a la llengua, vestits, costums i us de les armes. Per últim, es dia que es deuria prestar especial atenció als chiquets i chicons, que tenien que treballar en tallers de cristians vells, a on deprendrien els modos de vida cristians.[5]
Respecte dels chiquets, com a prou d'ells havien segut venuts com a esclaus illegalment, es va promulgar la Pragmàtica de 30 de juliol de 1572 –el títul oficial del qual era Pragmàtica i declaració sobre els Moriscos que varen ser presos per esclaus d'edat de dèu anys i mig, i de les esclaves de nou i mig, del Reyno de Granada— en la que es varen aprovar mides per a evitar tals abusos.[5]
Referències
Bibliografia
- (2000) Els moriscos del Regne de Granada. Ensaig de història social, 5ª edició, Madrit: Istme. ISBN 84-7090-076-5.
- Domínguez Ortiz (1993). Història dels moriscos. Vida i tragèdia d'una minoria, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-2415-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pragmática de 6 de octubre de 1572» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.